Feliç any 9!!! O millor, feliç any 10!!!

Com cada 31 de desembre toca fer el típic i tòpic balanç de l'any. Doncs jo no ho penso fer perquè el 2009 ha estat com tots els anys. Es a dir, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. En tots els plans, en el plà esportiu, el laboral, el personal, etc...Això sí, l'he finalitzat com el vaig començar, donant pedals. Avui acompanyat del David i de "L'home que mai en te prou". A mig recorregut se'ns ha afegit el Mirco, que l'hem caçat per l'autovia. En definitiva, 115 km al sac del total de l'any 2009 que deixa el total de quilòmetres anuals en 14.000 des d'aquell llunyà 1 de gener. Demà contador a zero i torne-m'hi!!!!

Només desitjar-vos a tots els seguidors d'aquest blog:

L'etapà del Ratpenat no es farà

Noticia molt dolenta. Finalment per problemes de presupost amb els ajuntaments implicats l'etapa de la Vuelta a España que havia de pujar pel Ratpenat no es farà. Sembla que la crisi ha influit de manera decisiva i no es durà a terme. Una veritable llàstima.

Per la resta de coses, avui sortida amb la grupeta. Al principi s'ha posposat pel mal temps però, finalment, ens hem arriscat i la cosa ha sortit be i no ens hem mullat. Tot i no acabar el recorregut amb ells m'han sortit 90 km, que no està malament. He arribat bastant tocat a casa. I no és per menys. Avui he fet més quilòmetres que en les dues darreres setmanes juntes. Demà intentarem fer més.

Aquí algunes fotos del dia. A la primera l'Isra, l'Albert i el Marc tirant de carro. A la segona el Mirco i el Losada.

Per cert, avui és 28 de desembre, o el que és el mateix, el dia dels innocents. El que havia posat a l'inici de l'etapa del ratpenat era una petita "bola" jejeje. Per sort podrem gaudir de l'etapa al setembre.

Sota zero

Sí, sí, sota zero. I no parlo precisament de les temperatures d'aquests darrers dies, sinó dels quilòmetres setmanals. Aquesta setmana és el resultat dels entrenaments. Zero. Res. Nothing. Nasti. Ni bici, ni corrons, ni res. Entre el mal temps, la feina i els compromisos nadalencs res de res. Després de currar tots els nadals, les properes setmanes intentaré recuperar el temps perdut. Ara tinc pel davant bastants dies de festa així que s'ha d'aprofitar i a pedalar una mica, que des de la cursa del gall de fa una setmana no he fotut res i ja va tocant, no?

Bon nadal a tothom!!!!

Aigua, aigua i més aigua!!!

Aquesta és la tònica d'aquests dies. Demà serà dijous i, suposo que com tothom, zero kilòmetres. No ve gens de gust mullar-se, i menys encara amb el fred que fa. De totes maneres, encara que hagués fet bon temps, aquesta setmana tampoc disposava de massa temps lliure. Així que vist d'aquesta manera, tampoc està tant malament que plogui jejeje. Durant les properes setmanes si que disposaré de temps i, la meva intenció, és aprofitar-ho ben aprofitat. De moment sembla que la predicció meteorològica indica més pluja. Si de cara a la propera setmana no canvia el temps em veig entrenant com en aquest dibuix, però una mica més abrigat jejeje.

Del pavo, ni les plomes!!!!

Matí fred, molt fred. Anant cap a Sant Pere de Ribes el termòtre del cotxe marcava tota l'estona negatiu. Però allà estàvem un grup d'uns 100 sonats per pedalar. Entre ells molts èlits bons com Airan, Jordi Soler, Argelaguer, Isra Núñez...També MA30 de categoria com en Morales, Raül Cruz, Albert Sánchez, Pep Tatché...EL fred a durat poc degut al fort ritme de competició. Durant tota la cursa grups que s'anaven alternant al capdavant de carrera fins que s'ha fet l'escapada bona que ha arribat amb un marge més que suficient per disputar-se el "pavo" entre ells. Jo no m'he trobat massa fi, la veritat. En els trams de pujada anava relativament bé a ritme. Quan aquest canviava em costava molt serguir-lo. A l'esprint no m'he ficat a disputar res perquè ja estava tot decidit. Així que del pavo, no he pillat ni les plomes jejejeje. Això sí, ha servit per treure una mica la carbonilla després de tant de temps aturat.

Diumenge la Cursa del Gall

Com ja es habitual quan s'apropa Nadal, es fa a Sant Pere de Ribes la tradicional cursa del gall. És una cursa que es disputa sobre un total de 65 km en un circuit semi-urbà d'uns 10 km per volta amb algun que altre repechó sense importància. Jo he anat poques vegades, però si el temps ho permet, aquest any allà estaré per perseguir el pilot. Va tota la grupeta del Baix, així que no puc faltar encara que no estigui bé de forma. La idea és anar a passar el diumenge entre amics. Des de dissabte passat, per diverses circumstàncies, no he pogut entrenar. Avui, que podia sortir, la pluja no m'ho ha permés i m'he hagut de conformar amb 3/4 d'hora de rodillo. És el que hi ha. Si demà fa millor temps intentaré fer la que seria la primera jornada de carretera de la setmana.

La Vuelta 2010 passarà pel Rat-penat

Des de que era petit, sempre que passava pel peu de la pujada al Rat-penat, pensava "una etapa de la Vuelta aquí seria genial". I aquest pensament no era només meu. Al passar acompanyat o en grupeta per les rodalies d'aquesta ascensió el comentari era inevitable. Doncs aquest "somni" s'ha fet realitat. La propera edició de "La Vuelta a Espanya" tindrà una etapa que pujarà al Rat-penat. No serà final d'etapa, però la meta estarà situada en una població no gaire lluny que, de moment i segons m'han dit, no estic "autoritzat" a desvetllar jejejeje. Haurem d'esperar a la presentació oficial de La Vuelta 2010.

Crec que tothom que hagi pujat per aquesta carretera ha pogut comprovar la duresa extrema de l'ascensió al Rat-penat. No en va la part més dura, el Puig de Martell, arriba a assolir rampes del 23%. Al ser una pujada inèdita a la Vuelta crec que passarà factura a més d'un corredor del pilot professional.

En fi, que el dia 7 de setembre de 2010 ja el tinc marcat en vermell al calendari. Allà estarem per veure com els pros es recargolen per l'asfalt!!!!

1.- Vistes des del Rat-penat

2.- Perfil de por

Més info: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=669370&idseccio_PK=1011

Mega-grupeta del Baix

Una de les millors en molt de temps. Pel número de ciclistes que ens hem aplegat i per la qualitat de molts d'ells. Durant bona part dels 135 km que hem fet la grupeta ha arribat a ajuntar-nos un grup de 24 ciclistes. Alguns d'ells cicloturistes "marxeros" i, d'altres, corredors de diverses categories com MA30, MA40 i élit. A més dels habituals de la grupeta com l'Isra, el Santi, l'Alberto, Blai i el Ramón avui ens han acompanyat homes com Jaime Morales, Santi Molina, Jordi González, Pedrito Soler, etc. Un luxe. Tot i que en cap moment hi ha hagut batalla, el ritme ha estat ràpid. Un d'aquells en que pedales tranquil·lament entre converses mentre vas devorant els quilòmetres, però que fa que la mitja es dispari cap amunt. La mostra són els 33 km/h de promig que han sortit al final. Bona companyia i bon ambient el que s'ha respirat avui a la grupeta del Baix. Avui les sensacions, tot i tenir encara un mal de cames considerable, ja han estat bastant millors que els darrers dies. La jornada de descans d'ahir era necessària. Demà no hi ha grupeta. No sé si sortiré o no, però si ho faig no passaré de les dues hores.

Ahir 125, avui res.

Aquests són els quilòmetres que van sortir ahir. Avui estava tant cansat que no he gosat a sortir. Durant tota l'entrenament vaig anar bastant ofegat i molt tocat de cames. Tant que, fins i tot, pujant em vaig haver de deixar caure uns metres perquè no podia seguir el ritme. Durant un moment la musculatura de les cames se m'enganxava una mica. Què malament!!! jejeje. Sort que la grupeta estava bé i em van esperar una mica. Aquest matí estava fet caldo. Si demà estic més descansat, tornarem a fer grupeta...

Un dies tant, uns altres tant poc...

Ahir va ser un bon dia. Després d'una nova aturada d'una setmana vaig poder sortir en bici. I quina millor manera que fer-ho amb la grupeta del Baix. Tot i que en un principi vam començar vuit, finalment ens vam acabar juntant onze ciclistes. Entre ells alguns vells coneguts de la categoria MA30 que ara ja estan en MA40 com en José Madrigal i en Santi Alentorn. Altres, els habituals, Isra, Marc, Albert, etc...Al final van sortir 115 km en un terreny bastant trenca-cames i, ojito, a un promig de 32 km/h. Crec que en ma vida havia fet tants quilòmetres i tant ràpid a principis de desembre. La veritat és que vaig arribar a casa bastant tocat i justet de forces. No era per menys.

Avui també he sortit a entrenar. Si ahir no anva bé, avui pitjor encara. Encara resentit de la pallissa d'ahir, només he tingut forces i moral per fer 60 km. Tenia les cames bastant cremades del dia anterior.

La idea per demà és afegir-me a la grupeta. tocarà patir, ja que volen fer 4 hores. No estic bé però, sortiré i a veure fins on arribo.

I Challenge Socials BCN

Informació estreta del blog d'en Sergi Mingote. Ho penjo per donar difussió ja que és molt interessant per tots.

La primera edició de la Challenge de Socials de Barcelona neix per promocionar el ciclisme de competició en la categoria de curses socials a la província de Barcelona.
Aquesta primera temporada 2009-2010, la Challenge tindrà un calendari format per quatre curses puntuables.

Algunes d'elles són cites clàssiques de l'hivern ciclista però també hi ha lloc per les novetats:

Diumenge, 20 de desembre: 24a Cursa del Gall Dindi a St Pere de Ribes.

Dissabte, 20 de febrer: 1er GP Vila de Parets al Circuit de Montmeló.

Diumenge, 21 de febrer: 34a Pujada a l’Obac a Terrassa.

Diumenge, 28 de febrer: 6a Cursa Interclubs a Barcelona

Ja ha arribat el fred!!!

El cap de setmana vam sortir en grupeta, finalment ens vam ajuntar un grup de 8 ciclistes. Jo pensava que, com és de costum per les primeres sortides de l'any, faríem una tirada llarga però bastant plana. Va ser al revés. De fet, no massa llarga però amb bastant pujada i amb bona intensitat. Després d'allargar-ho una mica, perquè sortia bastant poc, vaig arribar a casa amb 100km i dos ports a les cames.

Diumenge no vaig fer res, així que aquest matí, de nou a la carretera. Dia molt fred i ventós. En solitari i amb poques ganes, però a pedalar. Vuitanta cinc kilòmetres de lluita contra el vent. De nou volia fer pla, però per evitar al fort vent he hagut de triar un recorregut amb pujada. Ara fins la setmana pròxima hauré d'aixecar una mica el peu per falta de temps.

Per cert, l'enquesta parla per sí sola. Ha guanyat el ciclocross com a modalitat més espectacular. No sé si per l'època de l'any en la que estem o simplement perquè penseu això. La tornarem a repetir a l'estiu jejeje.

Creixent!!!

Així és la vida. Anar creixent mica en mica. En el cas nostre ja no creixem, o ens eixamplem o ens fem grans, massa grans jejeje. La Ivet ha fet avui 6 mesos. Mig any ja. Deu ni do com passa el temps. Si fa quatre dies que va arribar amb els seus dos kilets i mig...I com et canvia la vida aquesta petita bandarra!!!!

En fi, que avui res de res perquè la peque havia de passar aquest matí la ITV dels 6 mesos jejeje. Demà dissabte grupeta o, com a mínim, mini grupeta per fer uns quants quilòmetres. Serà la tercera sessió de la setmana, si el temps ho permet.

Un dia més...

Un dia més amb els deures fets. Aquesta setmana ja n'he fet dos. Avui, de nou en companyia de l'Albert, m'han sortit 82 km. També un port dels que ja comença a tenir cara i ulls i, la resta, terreny ondulat i pestòs. De sensacions, una mica igual que dimarts. Ni bé, ni malament, simplement fluix i mancat de continuïtat de sessions de bici. Aquesta setmana m'estava plantejant la possibilitat d'anar a competir a Matadepera. Però ja he vist que la prova, la que hauria estat la meva primera cursa de ciclocross de la temporada, s'ha anul.lat. És una pena, però cada any hi ha menys curses de CX. Recordo que quan jo em vaig animar amb el mon del CX, farà 4 temporades, hi havia força calendari. Si no estic equivocat la Copa Catalana de CX estava formada per una dotzena de proves. Enguany va començar amb 8 i ja s'han suspès dues. Una pena pel mon del ciclocross, ja que amb només tres mesos que dura la temporada només falta que es vagin eliminant curses.

Aquí amb l'Albert aquest matí rodant pel Penedès, una de les comarques que més m'agraden per anar en bici.

Primer dia amb pujada

A l'hivern, les 10 del matí és una bona hora per sortir a entrenar. Així que quan l'agulla petita ja marcava aquest número, em començat a rodar l'Albert i jo direcció a l'Ordal. L'Albert m'ha explicat el petit ensurt que van tenir ahir amb un camió que, afortunadament, es va saldar amb una petita caiguda sense conseqüències greus pel Marc i una roda trencada per l'Albert. A partir d'aquí carretera i manta i cap a l'Ordal. A aquestes alçades de l'any qualsevol pujada sembla un port de primera. A la part final de l'ascensió ens hem envalentonat i hem agafat la roda un vehicle passant que no anava gaire ràpid. Els ciclistes no escarmentem!!! Una vegada adalt, a agafar aire i a baixar. Una mica de repetxons, de lliuta contra el vent i direcció cap a casa. Finalment 85 km i bastant cansament. Durants el últims kilòmetres els quadriceps ja començaven a avisar. Encara ens falta moooooolt!!!!

Punt final per aquesta setmana

Avui és divendres i tenim el cap de setmana a les portes, però per mi la bici ja ha tocat el punt final fins, com a mínim, dilluns. Durant aquests darrers dies ha pogut sortir en 3 ocasions. He fet dues sessions de carretera i una de ciclocross. He acumulat prop dels 115 km i he invertit poc més de 5 hores. No es que sigui res de l'altre mon, però com a mínim, sembla que estic agafant una mica de rutina d'entrenament, que ja em feia falta. De moment encara em falten moltes ganes i motivació per fer més kilòmetres. Vaig sortint perquè m'obligo a fer-ho, però no per ganes. Igual la setmana pròxima que tindré molt més temps lliure i aniré molt més descansat m'animo una mica més i faig més quilòmetres. Igual, fins i tot, em plantejo a anar a algun ciclocross.

Doncs sí. Finalment ahir també vaig sortir a pedalar. En companyia del Raul i del Requena. Com es nota d'anar acompanyat a anar sol. Quan vas sol cada kilòmetre s'estira i s'estira. Quan vas amb bona companyia sembla com si es fesin més curts, no? No vaig fer gaire, però les sensacions ja van ser molt millor. Van sortir 75 km. Bé, em van sortir a mi. També ja em vaig animar i vam fer un portet. Amb la tonteria, al final, aquesta setmana he fet quatre sessions de bici. N'he fet tres de carretera i una de ciclocross. Si durant aquesta puc seguir el mateix ritme i em començo a trobar millor, igual m'animo pel proper ciclocross...

Agafant el ritme de nou

Tres dies de bici aquesta setmana. No està gens malament la progressió. De cap dia setmanal he passat a fer-ne 3. I encara ens queda el finde pel davant. Demà serà impossible, però igual el diumenge torno a sortir. El matí avui ha donat per fer 60 km. No es que sigui res de l'altre mon, però ja és molt més que res. Un parell d'horetes que m'han servit per animar-me una mica. Com a mínim no he arribat a casa fet caldo com aquests darrers dies. Diumenge, torno a insistir, igual, surto una mica més. La idea es fer una mica més de carretera. La setmana vinent ja veurem com ho fem. El que si que queda clar es que alguna cosa, carretera o ciclocross, mirarem de fer.

Presa de contacte amb la bici de ciclocross

Avui m'he decidit per fi a fer alguna cosa. Com que no disposava de gaire temps lliure he agafat la bici de ciclocross. Be, de fet, el primer ha estat netejar-la una mica i comprovar les rodes. Estava penjada des de fa molt de temps. Tot i així, no estava malament del tot. Finalment, he sortit una horeta per les rodalies de casa. Sense apretar gaire i, més que res, a la recerca de sensacions. Relament pensava que estaria més torpe, però la sorpresa ha estat grata. No m'he trobat tant estrany com creia. Això sí, ara tinc un mal de cames únicament superat pel de braços de carregar la bici jejejeje...

Demà més, o no!!!

Com és de desagrait aquest esport!!!

Després de tres setmanes d'aturada tècnica, el dissabte vaig sortir a entrenar una mica. Vaig quedar amb l'Isra amb la intenció de sortir a rodar. Des de la darrera etapa de la Volta a Mallorca no havia fet res. Res de res. Ni gimnàs, ni còrrer, ni nedar, res. Així que tot convençut vaig agafar la meva bici i a la carretera. Van bastar dues hores per arribar a casa destroçat. Amb només 60 km tenia les cames per plegar de pedalar. És molt injust aquest esport. Tot l'any donant pedals i acumulant quilòmetres perquè en pocs dies ho perdis tot. Sembla com si comencessis de zero. Com si no haguessis pujat mai en una bici. Evidentment, diumenge no vaig gossar anar al ciclocross de Sant Joan Despí. Pa qué? No sé que em passa però aquest hivern no tinc gaire ganes de res. M'he mirat el calendari de ciclocross i el de la feina i, com es la vida!!! L'any passat que tenia moltes ganes de fer la temporada de ciclocross em coincidien gairebé totes les curses en dies de feina. Aquest any és el contrari. Superposant els calendaris podria fer totes menys una. Enguany que no tinc ganes, tinc les dates quadrades. Quina contradicció, no?

Avui he tornat a sortir en bici. Sol i tard. He tornat a fer un parell d'horetes i pitjor encara que dissabte. He arribat a casa fastiguejat i avorrit de lluitar contra el vent. Si ja he sortit sense ganes, finalment, he arribat amb menys ganes encara de tornar a intentar-ho demà. No sé, ja veurem amb quin humor em llevo demà...

Descans absolut i incertesa

Aquests darrers dies haureu vist que he tingut el blog una mica deixat. La veritat és que no he escrit res perquè no tenia res a explicar. Des de que vaig tornar de la Setmana Internacional de Mallorca no he tornat a pujar sobre la bici. No he fet res de res. Descans total i absolut. Enguany no tinc tantes ganes de fer el ciclocross com altres anys. No sé, no em ve tant de gust. Igual, conforme vagin passant els dies, m'animo i començo a entrenar un mica. Sóc cul de mal seient i, suposo, que no trigaré gaire en arrencar i començar a fer alguna cosa. Ja veurem. De moment dissabte pròxim es dona el tret de sortida a la temporada catalana de ciclocross amb la clàssica prova de Sant Joan Despí. Encara no sé si aniré o no, però si ho faig serà per passar la estona i no rovellar-me gaire. De fet, ni he tret la pols a la bici de CX. Si tinc temps aquesta setmana igual la trec una mica a passejar. Sobre la marxa aniré improvisant.

Crònica 4ª etapa Volta a Mallorca

La darrera etapa de la Volta a Mallorca era la més llarga, 107 km. En principi s'havia de pujar un port en dues ocasions, el Coll de Sa Comuna de 4ª categoria. Una etapa, a priori, que semblava bastant assequible vistos els port que s'havien de fer. Després es va comprovar que la part més exigent de la jornada no eren aquests, sinó el vent i els durs repechons que s'havien de superar una vegada fets els ports. Una caiguda en la part inicial en la que es va veure involucrat el líder, va tensar el grup fins deixar-lo en una quinzena de corredors. Posteriorment, amb la feina de l'equip Cala d'Or, es va reagrupar tot. Després d'aquest fet, el pilot no va permetre cap aventura. A la que es veia la possibilitat de que alguna prosperés, l'equip del líder, la tirava al terra. Finalment, arribada massiva on es va imposar el belga DE MARTELEIRE. El team CEME va poder col·locar 3 corredors entre els 12 primers, cosa que va fer que guanyèssim per equips en l'etapa. Excel·lent paper d'en Raül que va fer quart de l'etapa i tercer MA30. En la general, cap canvi i victòria final de Miguel ADROVER.

Classificació de l'etapa:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones6/master30/etapa.pdf

Classificació general:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones6/master30/general.pdf

Foto després de finalitzar l'etapa amb el meu millor trofeu als braços...

Crònica 3a Etapa Volta Mallorca

La tònica de la tercera etapa va ser el vent. Vent que va entrar durant els 92 km de la jornada amb força intensitat. Aquest fet va fer que no et poguessis relaxar en cap moment, ja que el risc de que es produís un tall era constant. La meva opinió és que el equips forts no van aprofitar aquest fet. Ni l'equip del líder, ni la selecció danesa es van organitzar seriosament per fer mal. Amb aquest plantejament de cursa, durant els primers quilòmetres, el nostre company, el Raül Martínez, ja mig recuperat de la grip, va decidir liar-la de sortida. Va provocar l'escapada del dia que es va mantindre gaire be fins el peu de l'únic port de la jornada. El coll de Femenies de segona categoria va ser el punt d'inflexió de la volta. En Raül no va tenir prou amb l'escapada, sinó que a més, ens va donar un bon cop de mà a en Cherino i a mi al port. Una caiguda just abans de començar a pujar va deixar descol·locats a la resta de l'equip. En Cherino tirava cap endavant amb els primers i jo, pujant al meu ritme per evitar que em passés igual que trofeu Palmanova, coronava amb un segon grupet. Descens molt tècnic ple revolts en "paella" i immediatament arribada. Finalment en Miquel va fer 20è a dos minuts i mig i jo vaig arribar dos minuts més tard en el lloc 29è. La resta de l'equip ho feia una mica més endarrere. Amb tot això, en Miquel es presentava de cara a la darrera etapa com el nostre corredors millor posicionat a la general.

Classificació tercera etapa:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones5/master30/etapa.pdf

Classificació general després de la tercera etapa:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones5/master30/general.pdf

Crònica 2ª Etapa Volta a Mallorca

En aquesta foto es pot veure al Team CEME a la sortida de la segona etapa de la Volta a Mallorca. Un recorregut de 98 km en un circuit semi-urbà a la població de Cala d'Or en el que s'havia de donar 6 voltes. No era excesivament dur, però tenia unes quantes pujades que, al final, acabaven passant factura. Tenia clar que havia que intentar-ho. I així va ser. Durants els primers quilòmetres de la cursa es va formar la que seria la única escapada que el grup va permetre. La vam composar en David Sánchez (Trujillo), Humberto Silva (Benfica) i jo. Ja, només formar-se el tercet, el corredor portugués s'escaquejava bastant en els relleus. Ja passat el primer port puntuable que va guanyar en David, va arribar des de darrera el corredor de l'equip del líder, el Cala d'Or, Raul Jimenez. En aquest moment l'escapada va morir. Aquest corredor em va dir que ell no passava al relleu i, vist que el portugués tampoc ho tenia molt clar, vaig decir desistir. En David i jo ho vam parlar i vam decidir arrencar. Finalment ell va poder marxar en solitari i va poder arribar fins al pas per la meta volant. Una vegada neutralitzats em vaig assabentar que el millor corredor del nostre equip que portàvem a la general, en Raul Martínez, degut a la forta grip que portava, havia abandonat amb forts vòmits. A partir d'aqui atacs i ritme infernal al grup principal que ja no va permetre cap escapada més. En les parts de pujada em va tocar patir força durant tot el matí. Finalment arribada a l'esprint i victòria in extremis pel campió del mon màster, en Flavio Pesquino. La mitja de l'etapa, més de 43 km/h, reflecteix el fort ritme que es va portar en la jornada.

Classificació de l'Etapa Cala d'Or-Cala d'Or:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones4/master30/etapa.pdf

Classificació general després de l'etapa:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones4/master30/general.pdf

A la foto cedida pel Miquel Cherino es pot veure tot l'equip a la sortida de l'etapa: en Miquel, en Quim, en Raul i un servidor, i a part de darrera, en Pere, en Cleo i l'Albert.

Crònica 1ª Etapa Volta a Mallorca

Desprès de la desfeta del Trofeu Palmanova, a l'endemà, ens enfrontàven a la primera etapa de la Volta Internacional a Mallorca. Aquesta era una explosiva contrarrellotge de només 6,5 km. Un pròleg en tota regla. Es disputava al passeig marítim de la platja de Palma. Un perfil totalment pla sense cap dificultat sobre un adoquí molt fi que no et permetia acomodar-te sobre la bici. El vent bufava de mar i el dia amenaçava pluja. Després d'un bon escalfament tocava sortir sobre les 17:35 hores. Tots els components de l'equip sortiem gaire bé en un espai de 10'. Sortida i a tope. No es podia regular gaire, no hi havia terreny pel relax. El meu temps en meta 8'42''. Finalment el 27è i 14è MA30. Tot i no trobar-me be del tot, les sensacions van ser molt millors que durant el dia anterior. El millor de l'equip va ser el Raul Martínez amb 8:34 que el col·locava el 20è i 9è MA30. En MA40, en Miquel, es va classificar 23è de la general i 9è de la seva categoria. L'etapa i primer liderat el va aconseguir el corredor del Cala d'Or Miguel Adrover amb un temps de 8'07''. Cal destacar el paper del corredor alemany Wladimir GOTTFRIED de 57 anys que va fer el tercer temps absolut, 8'12''. Al·lucinant!!!!

Classificació de la 1a etapa:
http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones3/master30/etapa1.pdf

Crònica del Trofeu Internacional Palmanova-Magaluf

Tal i com ja vaig avançar ahir, degut a problemes amb el vol, vaig arribar amb un dia de retràs a Mallorca. Això va fer perdre'm la Copa d'Europa, la prova que més m'agrada i que més s'adapta a les meves condicions. Així que aquell mateix dia vaig sortir a rodar amb l'equip CEME. Tot i haver estat quatre dies aturat, les sensacions no eran dolentes. D'aquesta manera vaig afrontar la participació al Trofeu Internacional Palmanova-Magaluf. Una cursa no gaire llarga, només 74 km, però bastant dura. S'havia de superar un total de quatre ports (Coll de Galilea i Coll des Tords) en dues ocasions cadascun i amb un terreny totalment quebrat que no permetia cap descans. Sortida molt ràpida amb continus atacs que no fructificaven. Una vegada arribats a la primera ascensió del dia els pata negra ja van posar tothom al seu lloc. Ritme infernal en la primera pujada a Galilea que va trencar el pilot en nombrosos grups. A meitat del primer port ja anava al cap de cursa un grup d'uns 20 corredors, els més forts, i jo circulava en un segón grup d'unes 8-10 unitats acompanyat del meu company d'equip, en Cleo que va fer una cursa excel·lent. Aquesta situació es va mantenir durant la pujada als Tords i fins al peu del tercer port. En aquest tram van entrar alguns corredors que no havien aguantat el ritme a la primera pujada. Entre aquests en Xerino i en Quim. Durant el tercer port vaig notar que les cames em feien figa. Molta. Tant que no vaig aguantar el ritme de la grupeta. Amb el pas dels quilòmetres cada vegada anava pitjor. Les cames s'enrampaven i no tenia força ni per aguantar els grupets que m'anàven agafant. Finalment vaig arribar tot sol en penúltima possició. Molt tocat i amb les cames enrampades. Els companys d'equip van fer bona cursa. En Cleo, en Xeri, i en Quim van entrar força be. En Pere una mica més enrera. Els andorrans també van fer una cursa excel·lent en classificar-se entre es primers. Era només la primera prova de la Setmana Internacional i començava bastant malament.

Classificació:

http://www.vueltamallorca.com/masters09/docs/clasificaciones2/Clasificacion_trofeo_M3040.pdf

Final de l'Operació Ensaïmada

Després de cinc dies seguits de competició, l'Operació Ensaïmada ha finalitzat, i amb aquesta la temporada de ruta de 2009. La Setmana Internacional Màster de Mallorca ha estat una prova de molt nivell en la qual cada dia s'anava més ràpid. La cosa no va començar massa be. Degut a problemes amb els vols em vaig perdre la Copa d'Europa, la prova que més m'agrada i en la que tenia més esperances de fer alguna cosa. El Trofeu Internacional Palmanova-Magaluf va anar molt malament. Vaig acabar el penúltim de la classificació a més de 14 minuts del guanyador després de que les cames em fessin figa en el tercer port de muntanya. Per sort, durant la Volta a Mallorca, tot va millorar i cada dia que passava em trobava millor. Durant els propers dies aniré penjant la crònica dia a dia de l'estada a Ses Illes.

Classificació General de la Xallenge

Aquí penjo un enllaç per veure la classificació general de Xallenge Copa Catalana 2009. Teniu més informació a la web de la categoria.

http://www.senior-master30.net/files/general_senior_master_30_09xls_1.pdf

S'apropa la temporada de Ciclocross

Encara per finalitzar la temporada de carretera i amb l'Operació Ensaïmada apunt de començar, ja tinc el cap en la propera temporada de Ciclocross. És una modalitat que enganxa. I aixó no m'ha passat només a mi, sino que molta gent que ho prova queda enganxat a aquest esport. Si la bici de carretera es dura, el ciclocross ho és molt més. Les proves són explosives, curtes, però molt intenses. La web de la federació ja avança un esboç del que serà la nova temporada 2009-2010. Aqui enganxo el fragment que publica la FCC:

"Tot i no estar assegurada al cent per cent, poc a poc es van tenint els primers esborranys de la que serà una nova temporada de ciclocross a Catalunya que en un mes donarà inici. Condicionats per les sortides de la selecció catalana, els membres de la comissió treballen en un calendari que arrencarà el 8 de novembre a Sant Joan Despí i s´ allargarà fins al tres de gener, incloent vuit curses, una setmana abans dels Campionats d´ Espanya, on els membres catalans acostumen a obtenir bons resultats.

Pre-calendari de la Copa Catalana de ciclocross 2009/10

8/11 Sant Joan Despí
15/11 Lleida
22/11 Torroella de Montgrí
29/11 Mataró
13/12 població per confirmar
20/12 Raïmat
27/12 Santa Coloma de Farners (Campionat de Catalunya)
03/01 població per confirmar"

D'altra banda, estava confirmat que el Campionat d'Espanya de Ciclocross es disputaria en terres valencianes. Concretament s'havia de celebrar al Parque de Cabecera a Mislata però, segons fonts de la Federació Valenciana i Espanyola, no es disputaran degut a l'alt cost de la prova, uns 68.000€. Hores d'ara s'està buscant un altre organitzador, però la cosa està complicada.

Pujada al Turó de l'Home en record del Massai

Segons publica la FCC, el proper dia 17 d'octubre es farà una Pujada al Turó de l'Home en record al nostre company Xavi. Jo no podré assitir ja que estaré a Mallorca disputant la setmana màster. Adjunto la nota de la FCC.

Marxa nocturna en record de Xavier Novell
Notícia publicada el 29-09-2009
La pèrdua d´ un ciclista tant carismàtic com el master 30 Xavier Novell, mort la setmana passada en un accident a la carretera mentre practicava ciclisme, ha servit per organitzar una marxa nocturna al Turó de l´ Home, una sortida que aquest any s´ havia fet i el propi corredor homenatjat va potenciar fa un any. La sortida inclou pujada i baixada després d´ un minut de silenci. L' hora de sortida serà a les 18 hores al pavelló d'esports de Sant Celoni. És necessari portar, llums, peto reflectant i casc.

Grupeta SUPER DE LUXE

Si aquests dies enrera ja havia dit que havia sortit amb la grupeta "de luxe", avui ha estat la grupeta "super-de-luxe". A part dels ja habituals Isra Núñez (Massi) i Albert Canteny avui ens hem ajuntat per rodar amb els corredors professionals Alberto Losada (Caisse d'Epargne) i J.A. Flecha (Rabobank) i els èlit Carlos Lapuerta i David Peña. Menuda grupeta. No tots els dies pot un aficionat com jo compartir quilòmetres amb homes de tanta qualitat esportiva. Ciclistes que han participat en les tres grans (Vuelta, Giro i Tour) i que han aconseguit victòries i altres mèrits destacables en el calendari professional. Jo, finalment, després de patir en les meves carns alguna "emboscada" amb rampes del 15 %, m'he donat la volta. No per la intensitat de l'entrenament, sino perquè tocava anar a treballar i el rellotge ja em mirava amb mala cara. Una pena, perquè m'hagués agradat molt poder rodar més estona amb aquests "monstres" de la bici. Un altre dia serà.

Crònica cursa de El Prat de Llobregat

Emotiva cursa la que es va disputar ahir a El Prat. Era la darrera prova putuable del calendari de Copa Catalana d'aquest any, però que va servir com a comiat i homenatge al nostre amic i company Xavi Novell. Aquest fet va propiciar una alta participació de corredors que volien dir el seu adeu al nostre amic. Abans de començar la carrera, un minut de silenci en la seva memòria i unes paraules de la presidenta de la Federació Catalana i del president de la comissió sènior-màster30. La seva germana, la Sara, va rebre en nom de la familia un ram de flors i un maiot de la selecció catalana. El gest més emotiu el va protagonitzar en Sergi Mingote, que també va fer la seva aportació a la familia del Xavi. Va lliurar una de les botes amb les que va trepitjar el cim de l'Everest, el lloc més proper al cel, lloc on descansa de ben segur el Gran Massai. Altres corredors com en Patiño, en Medina i en Raül Cruz, entre d'altres, van fer el seu homenatge personal portant maiots amb el seu nom i inscripcions en la seva memòria.

En la vessant esportiva exhibició de l'equip Munt Bikes amb un Albert Banyeres intractable en els sprints puntuables i un Juan Carlos Medina que també va arreplegar un bon grapat de punts fruit de la seva combativitat. Els dos van copar la part més alta del pòdium fent primer i segon respectivament. El tercer en discòria, en Raül Martínez (Bicis Esteve), que va batallar mà a mà amb l'Albert pels sprints puntuables. Finalment va acabar tercer. En José Maria Benítez (Cecoc) va ser quart i primer sènior. Jo, finalment, vaig aconseguir una cinquena plaça amb només 7 punts, molt lluny de la lluita pels primers llocs de la general.

La nota negativa, la caiguda del corredor David Fernández (Andorra) que, tal i com diem nosaltres, planxa i pintura. Ànims i recupera't.

Per finalitzar només dir que: Xavi, et vam trobar a faltar!!!!!!!

Per la vostra informació

Segons m'han comentat el proper dilluns dia 28 a les 18:00 hores es celebrarà a la població de Sant Celoni una cerimònia en recordatori del nostre amic Xavi Novell.

Fent la "xispa"

Avui la grupeta del Baix ha anat a fer la xispa a Castelldefels. A les 10 del matí sortiem l'Isra, l'Albert, el Santi i jo. El tema del dia ha estat la desgraciada noticia que vam rebre ahir. Tots bastant commocionats encara i donan-li voltes al tema una i una altre vegada. I es que aquestes coses t'afecten, i molt. Tots estàvem bastant sujestionats. Cada vegada que escoltàvem un cotxe a prop, miràvem de reull. Suposo que quan passen desgràcies com aquesta tothom pren consciència de que cada dia ens la juguem a l'asfalt. De que el nostre esport es realment perillós. Unes vegades per pròpia inconsciència nostra, unes altres per la dels conductors. La qüestió és que els que tenim les de perdre sóm sempre nosaltres. Nosaltres sóm els més febles a l'asfalt. En fi, que aquestes tragèdies ens fan reflexionar.

El massai ens ha deixat

Ahir quan anava amb el cotxe vaig sentir per la ràdio la noticia de que un ciclista havia estat atropellat a Lliçà. Vaig pensar: "baja, una nova tragèdia que esquitxa al ciclisme. En un mes, dos atropellaments a Catalunya". Mai em vaig imaginar que es tractava del massai. Aquell mateix matí havia entrat al seu blog i li havia deixat un comentari a propòsit del seu post sobre la Pinarello. Qui m'ho anava a dir? Avui entro per mirar els comentaris i em trobo amb això. He hagut de llegir-ho vàries vegades perquè no m'ho podia creure. Que injust és el mon!!!! En Xavi era un tiu genial. En la bici un lluitador que sempre ho intentava, un valent. Fa pocs dies em va enviar fotos de Belltvitge. Com li agradava la bici! Encara recordo el disgust que va tenir qual li van robar la seva "burra". No es just. Ell no s'ho merexia això. Molts ànims a la seva familia.

Massai, et trovarem a faltar molt. Descansa en pau.

Fa unes dies vaig titular un els posts com "Grupeta Deluxe". Doncs avui no es pot dir la paraula grupeta, però sí que puc dir que els acompanyants de la sortida eren de primera. La quedada inicial era amb l'Isra, que aquest cap de setmana intentarà guanyar de nou el títol de Campió d'Espanya de BTT Marathó. Ja en ruta ens em creuat amb un campioníssim. Aquest és l'adjectiu que mereix un corredor que ha guanyat etapa del Tour de France, ha fet 2n, 3r i 4t en la Paris-Roubaix i 3r en el Tour de Flandes, entre d'altres resultats. Sí, com ja haureu esbrinat molts, estic parlant del Joan Antoni Flecha. He fet 90 km i ha estat un veritable luxe anar a roda d'aquests dos cracks. Després del pocs km que vaig fer la setmana passada, aquesta toca intentar recuperar ritme de pedal per continuar amb l'Operació Ensaïmada.

OPERACIÓ ENSAiMADA

L'Operació Ensaïmada ja està en marxa. La setmana del 11 al 17 d'octubre es celebra a Mallorca, com cada any, la Setmana Internacional de Ciclisme Màster. Enguany s'arriba la XII edició. Sis dies de competició que, com ja es habitual, s'inicia diumenge amb la Copa d'Europa Màster, sobre un traçat bastant pla de 80 km. Dimarts es fa el Trofeu Palmanova-Magaluf, de 77 km amb quatre ports de muntanya. Després del dia de descans es dona inici a la Volta a Mallorca, que consta de quatre etapes. La primera una crono individual de 6,5 km, i la resta en ruta entre 90 i 110 km. Finalment hem muntat equip amb el compis de la feina i allà hi serem. Així que toca continuar entrenant força per fer-ho el millor possible.

Tota la informació a: http://www.vueltamallorca.com/masters09/index.php?lng=es

Crònica cursa de Bellvitge

Aquesta era la vintena edició d'aquesta cursa que organitza l'Associació Ciclista Bellvitge. Enguany una mica més curta, sobre un recorregut de 13 voltes al circuit, uns 50 km, ja que s'ha fet una prova prèvia per la categoria VE40, cosa que ha fet retallar una mica la durada de la cursa dels 30. Molt bona participació en aquesta categoria. Sembla que aquest circuit ho te tothom marcat en vermell al calendari. Suposo que per ser un circuit llarg, ample i amb pocs perills. Com sempre, atacs des del minut zero. Molts intents per part de tots els corredors a la recerca de l'escapada bona del dia. Però no ha estat fins ben be passada la meitat de cursa que s'ha fraguat la fuga definitiva. Ho he vist clar que era la bona. La fòrmula matemàtica no falla. Corredors de qualitat + Un de cada equip fort = Escapada bona. Els quatre homes, David Alcaraz (Trujillo), Raül Martínez (Esteve), Raül Cruz (RC Telecos) i Juan Carlos Medina (Munt Bikes) s'han entés a la perfecció. Els seus relleus i el control per part dels respectius companys d'equip al pilot han permés que es poguèssin disputar el trionf de la prova a l'esprint. El guanyador, en aquesta ocasió, el líder de la Xallenge, en Raül Cruz, que donava temps al David Alcaraz, Raül Martínez i Juan Carlos Medina, per aquest ordre. Pel darrera, esprint massiu encapçalat per Albert Banyeres (Munt Bikes) i la resta de corredors. Si ahir es va anar ràpid, 41,4 km/h de promig, avui s'ha superat amb més de 42,4 km/h. Només felicitar, a part dels guanyadors, a l'organització de la prova que, un any més, en han preparat una nova edició d'aquesta cursa de Bellvitge.

Crònica cursa Can Gibert del Plà

Bonic circuit el d'aquesta Diada a Girona. Ho dic no només pel traçat, que era ideal per rodadors, sino també per la ubicació, al ben mig de la ciutat. Moltes vegades costa massa apropar aquest esport a la gent, però amb circuits com aquest és molt més fàcil obtenir un bon ambient i que la gent s'aplegui per veure una cursa.

Respecte al desenvolupament de la prova, com sempre sortida rapidíssima. Un dels primers corredors en intentar-ho, com no, en David Sánchez (Trujillo) i els homes del RC Comunicacions. Després uns 15 minuts de cursa boja, en una de les arrancades, aconsegueixo marxar. A la meva roda s'uneixen ràpidament en José Benitez (CECOC), Juan Carlos Medina (Munt Bikes) i un quart corredor que no conec. Comencem a passar a relleus i anem obrint forat. Ritme molt ràpid durant les primeres voltes de l'escapada que fa que els fugats ens quedem en tres unitats. Durant la resta de cursa ens hem dedicat a adminstrar la diferència amb molta intel·ligència. Finalment ens plantem a meta per disputar el sprint. El primer en arrencar, en Jose, que agafa uns pocs metres suficients per guanyar la prova. Jo entro segòn i en Juan Carlos tercer. El pilot a pocs segons encapçalat pel líder la Xallenge, en Raül Cruz (RC Telecos) i pel Josep Gironés (Esteve). Victòria doncs, pel José Benítez en Sènior, i per mi en Màster. També victòria de l'equip Esteve en aquesta classificació amb el 9è lloc del Raül Martínez que, de nou, ha fet una bona feina. Demà més a Bellvitge.

Classificació: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Classificacio_Can_Gibert_Seniors.pdf

Nou mans lliures per bicicleta

Aquest és el nou sistema de mans lliures de telefonia mòvil apte per anar en bici. Es desconeix el fabricant ni el model. No sé si finalment serà homologat aquí jejeje.

Aquesta foto no està treta de cap pàgina web d'internet, ni està preparada, ni res semblant. Avui mirant les fotos de Vancouver he vist aquesta que vaig fer. Ni m'enrecordava d'ella!!!! La foto és tan real i espontànea com la vida mateixa. La vaig fer durant l'estada a Canadà. Concretament està agafada a la confluència dels carrers Burrard amb Davis, molt a prop d'on teniem l'hotel. La noia en qüestió circulava pel carrer amb bici xerrant pel mòvil, això sí, amb el casc posat per si de cas. En fi, que m'ha fet gràcia penjar-la i aquí està.

PERILL, IRRESPONSABLES AL VOLANT

Malauradament, aquests darreres dies, hem tingut coneixement de la mort d'un altre ciclista. En aquest cas un cicloturista de Manresa que, anant a disfrutar de l'espectacle de la Vuelta, va tenir la desgràcia de topar-se amb un IRRESPONSABLE que li va treure la vida.

Malauradament aquests IRRESPONSABLES són molts i abunden per les nostres carreteres. I sembla que nosaltres, els que sóm els més vulnerables a l'asfalt, no sóm els que reclamem més mesures de seguretat, ni normes, ni carrils bici, ni adequació de les carreteres...Hi ha altres col.lectius que es fan sentir més, molt més davant les administracions.

Malauradament cada dia que sortim a entrenar ens hem de creuar amb amb aquests IRRESPONSABLES que no respecten res, que et piten perquè vas en filera de dos quan des de fa anys que està permés, els que no saben que han de deixar una distància lateral... Doncs aquests, encara tenen la cara de això:

Aquesta pintada porta molt de temps i està a la carretera que uneix Sant Sadurní d'Anoia i Gelida. Una carretera secundària d'aquelles que, per no tenir, no te ni marques vials. Doncs sembla que, fins i tot en aquestes, fem nosa. Nosaltres fem nosa! Els irresponsables que utilitzen aquesta carretera per fer els seus "trams especials cronometrats" no en fan. Extrany és el dia que no et creues amb el "Carlos Sainz" de torn. L'IRRESPONSABLE que fa que tanquis els ulls i creuis els dits quan, ja de lluny, el sens venir.

Cada dia, quan sortim a disfrutar del nostre esport, ens juguem la vida per culpa d'aquests IRRESPONSABLES.

Crònica cursa de Vidreres

Tal i com han dit els comissaris de cursa abans d'iniciar-se la prova: és un circuit tècnic, aneu amb compte. I realment, si que ho era, sí. Per sort em sembla que hi ha hagut poques caigudes. Només he tingut coneixement d'un home del RC Telecomunicaciones que espero que estigui be i que no hagi estat res. Per la resta, circuit que es feia molt pestós, d'aquells en el que no et trobes agust mai, en cap tram. Ja de sortida primers atacs i primers intents de fuga. En Jaume Morales (Penaca) que incrementa el ritme amb la intenció de tallar el pilot. Ens quedem davant uns 5-6 homes. Només ser neutralitzats, en David Sánchez (Trujillo) decideix, molt encertadament, donar continuitat en solitari a l'escapada. Durant la primera meitat de la cursa s'ha mantingut a uns 15-20 segons de diferència. De fet, el teniem a la vista bona part del circuit. Pel darrera en Jaume Morales (Penaca), Albert Banyeres, Juan Carlos Medina, Toni Cruz (Munt Bikes), Raül Cruz (RC Telecos) i un servidor, ho intentàvem insistentment però sense aconseguir marxar. Cap el minut 40 de cursa, parón del pilot. Aquest es aprofitat, d'una banda pel David Sánchez per obrir el forat definitiu, i d'una altre, pel Toni Cruz per marxar del grup. Pel darrera, al pilot que ja s'havia quedat en 9 unitats, s'ensumava un sprint per disputar el tercer lloc. El meu company d'equip en Raül Martínez em proposa preparar el sprint i tot i dir-li que no arribava amb gaire força, ell insisteix. Bona feina la feta pel Raül que m'ha portat tota la darrera volta fins a la recta de meta, on només he estat superat per l'Albert Banyeres (Munt Bike). Finalment quart, medalla de xocolata. Bon resultat tenint en compte que durant el darrer mes poca bici he agafat i que feia gaire bé 30 dies que no competia. Ara, de nou, toca encadenar dies de competició seguits per assolir una bona forma. La propera setmana doble cita: divendres a Can Givert del Plà(Girona) i dissabte a Bellvitge (L'Hospitalet). Per cert, felicitats David per la gran cursa que has fet avui. Victoria treballada i molt merescuda: enhorabona!!!!!

Classificació: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/CURSA_FESTA_MAJOR_DE_VIDRERES.pdf

Algunes fotos cortesia del meu germà.

1.- Sortida de la prova.

2.- Primes voltes i pilot estirat al pas per meta.

3.- Primers intents de fuga en els primers minuts de cursa.

4.- Plegant en un dels múltiples revolts del circuit.

5.- Intentant marxar del grup sense èxit.

6.- Sprint final del pilot. L'Albert Banyeres, tercer absolut.

Grupeta Deluxe

Tal i com diu el títol d'avui: grupeta deluxe. Pocs quilòmetres però amb molt bona companyia. A les 10 del matí sortiem l'Albert i jo per creuar-nos amb els super-classe de la comarca. Grupeta amb l'Isra Núñez (Massi), l'Alberto Losada (Caisse d'epargne) i el David Peña (Probike-Time), entre d'altres. L'Alberto m'ha comentat una gran noticia ja que ha estat preseleccionat per defensar el maiot d'Espanya en el proper Campionat del Mon que es celebrarà a Suïssa aquest mes de septembre. Sembla que podria ser de bona utilitat per les aspiracions que tenen en aquest mundial l'Alejandro Valverde i el Samuel Sánchez. Per la meva part pocs quilòmetres ja que aquests darrers dies em trobo molt fatigat. Desprès del "parón" d'aquest mes costa molt tornar a agafar ritme d'entrenament i competició. Ells tenien intenció de fer-ne molts més i han continuat. Jo m'he plantant amb 60 km fent un parell d'hores de bici. Llàstima, perquè la grupeta del dia convidava a fer una mica de fons. Però si vull arribar a la cursa de Vidreres de dissabte una mica fresc, avui tocava guardar i no forçar gaire la màquina per no acabar d'espatllar-la del tot. Demà sortiré a estirar una mica les cames. Espero estar recuperat de cara a dissabte.

10.000 Km

Amb els d'avui ja van 10.000 km aquest any. Si fa o no fa, els mateixos que l'any passat per aquesta època. Aquests darrers dies no tenia gaires ganes d'anar en bici, per això durant el mes d'agost només he sumat uns 750 km. Aquest matí m'he aixecat amb més ganes i he sortit més animat. He buscat algun recorregut d'aquells pocs habituals i, com no podia ser d'una altra manera, m'he liat. I tant m'he liat, que he acabat fent 112 km. No era la meva intenció fer tant, però m'he confós amb les carreteres i no hi ha hagut més remei que fer els km. O sigui, que dels 80-90 km que volia fer inicialment, la cosa ha acabat amb 112 km bastant treca-cames, tot sigui dit. En fi que no està gens malament, sobretot ara que he vist a la web de la federació que dissabte hi haurà cursa a Vidreres. Suposo que serà el mateix circuit urbà que hem fet els darrers anys. No es que sigui un traçat especialment bo, de fet el trobo una mica perillós, però és d'agraïr que algú organitzi curses per la nostra categoria.

Dissabte a la tarda hi ha la tradicional cursa que finalitza a l'estació de ski de Vallter 2000. És una cursa de les curtes, però dures. Tot i que la pitjor part del port són els quatre primers kilòmetres del total de 12 que te, s'acaba fent llarg. Cada any, en acabar-la, he dit:"l'any vinent no hi vinc", però sempre he tornat. A la darrera edició, la de 2008, també vaig dir el mateix. Enguany, però, serà diferent. No hi aniré. No tinc gens de ganes de patir tant. Així que aquest any no em veureu a les rampes de Vallter jejeje. A tots els que hi aneu: molta sort i no patiu gaire jejeje!!!!

Per cert, com passa el temps. Avui dia 27 d'agost la meva petita ja fa 3 mesos. Cada dia deixa dormir més, i no para de riure!!!!

Des del 20 de juny a la carrera de La Pobla de Mafumet que no feia 100 km. He sortit amb la grupeta de sempre, l'Isra, l'Albert i la gent d'Olesa. Avui, per evitar la calor, molt més d'hora de l'habitual, a les 8:30. He anat, la veritat, bastant obligat. Des de que he tornat de Canadà que no tinc gens de ganes de sortir a entrenar. No acabo de trobar la motivació després dels dies de descans. Igual és perquè no veig un objectiu a curt termini. En fi, que finalment he aconseguit llevar-me i agafar la bici. Les sensacions durant tot l'entrenament molt dolentes. Suposo que, a més del parón de 10 dies, el no tenir ganes també afecta. Demà no crec surti a rodar. Davant la falta de curses a la vista i la calor que fa, crec aniré sortint dia sí, dia no.

Després de 10 dies de descans absolut avui he sortit de nou a rodar. No havia tocat la bici des de la darrera cursa a Vancouver, la de ruta. Des d'aquell dia, res de res. I com es perd en tant poc temps! Però és el que tocava després de tantes jornades seguides de competició. Uns dies oblidant la bici i recuperant del jet lag. Les sensacions avui bastant dolentes. Sensacions extranyes a les cames, costava respirar...suposo que la calor que està fent aquests dies no ajuda gaire. He sortit amb l'Albert i em comentat les experiències de Canadà. Finalment, una seixantena de quilòmetres per anar agafant el ritme de nou...

Aquí penjo un petit fragment de la cursa de la crono escalada del Mount Seymour Park en els WPFG 2009.

WPFG 2009 - 11è i 12è dia a Canadà

Aquests dos darrers dies ens hem dedicat a fer una mica de turisme, a veure tot allò que durant els dies de competició no ha estat possible. La veritat és que una ciutat com Vancouver que a penes arriba als dos segles d'història tampoc ofereix gaires coses per veure. Tot l'encant d'aquest lloc resideix en la seva natura, les seves increibles muntanyes, els seus parcs i, bàsicament, en el seu entorn. A la ciutat, a part dels gratacels i alguna cosa puntual, no hi ha gaire cosa més per disfrutar-la. Aquests darrers dos dies el clima tampoc ha ajudat gaire, ja que ha estat plovent continuament i bastant fred, el termòmetre no passava dels 14-15 ºC en tot el dia.

1.- Una de les poques coses típiques. El rellotge a vapor al port de Vancouver.

Aquesta tarda ja volem cap a Barcelona, també via Àmsterdam. Al final, de tot el viatge, queden moltes coses positives. L'experiència d'uns nous WPFG (ja en porto 3 edicions), el viatge en sí, conèixer un país tant excepcional com Canadà, les carreres, i com no, les medelles que ens emportem...jejejeje!!!

2.- La collita de medalles. Quatre en total, 1 or (critèrium) i 3 bronzes (crono individual, crono escalada i ruta).

WPFG 2009 - 10è dia a Canadà

La competició ja ha acabat. Ara toca descansar una mica, i como no, fer turisme i disfrutar també del viatge. Ahir vam agafar el cotxe que tenim llogat i ens vam donar visitar la ciutat nordamericana de Seattle. De Vancouver a la frontera amb els EEUU hi ha uns 50 km, i després fins a Seattle hi ha uns 130 km més. Ja a la ciutat vam poder pujar a l'atracció més destacada, el Space Needel, que és una torre en forma d'agulla que està a uns 250m del terra. També vam aprofitar per fer algunes compres i per treure'ns alguna foto curiosa.

1.- A peu de la Space Needle.

2.- Fent amics. Sempre va be tenir al Sheriff de la teva part.

WPFG 2009 - 9è dia a Canadà

Ja està. Amb la cursa en ruta que s'ha celebrat aquest matí finalitza la meva participació als WPFG'09. La prova d'avui era la de fons en carretera sobre un traçat de 9,7 per volta al que se li havien de donat 7 voltes, es a dir, quasi 70 km en total. Dia bastant fred, casi de tardor. En ple mes d'agost i corrent amb els manguitos posats. La sortida s'ha donat a les 12:30 hores i em sortit tres categories juntes: open, sènior A i sènior B. En total uns 90 corredors. Ha estat una cursa molt estranya, amb un ritme bastant fluix i irregular, amb tirons forts i parons importants. S'havien de pujar dos repetxons. Els dos molt curts, d'apenes 200m, però bastant durs. El control entre els corredors ha estat la tònica de la cursa. Els cinc o sis favorits de la categoria sènior B ens em controlat fins a la sacietat. Thierry Debilde (Bèlgica), Víctor Rodriguez (España), Ramón García (España), Charles Solomon (Sudàfrica), Ciaran Jones (Austràlia) i jo, anàvem els 6 de la mà junts a tota arreu. En el moment que un es movia la resta sortia darrera. Finalment arribada al sprint, i el més ràpid, com era d'esperar el belga. Segón s'ha colat el canadenc Richard Dagenais de la Policia d'Ontario, i jo tercer, superant in extremis sobre la mateixa línia d'arribada al Víctor Rodriguez. També cal destacar que els altres catalans, en Carlos Callarisa i l'Albert Cantenys han obtingut de nou medalla, de plata i bronze respetivament. De nou el "Catalunya Team" ha fet una bona feina jejeje.

Amb aquesta prova acaba la meva participació als WPFG'09 de Vancouver. Alguns em volien liar per participar demà al triathló per equips, però no, ja n'he tingut prou amb cinc dies seguits de competició. Ara toca descansar uns dies.

1.- Sortida de la prova amb uns 90 corredors entre les tres les categories. Dia tapat i fred.



2.- El pòdim sènior B. Crec que el nen del Thierry volia el xupe de la meva nena jejejeje

3.-L'Albert amb la seva segona medalla als WPFG, acompanyat de l'italià i el canadenc. Excel·lent cursa la que ha fet.

4.-Molt bon balanç dels WPFG. Quatre medalles en total: 1 or i 3 bronzes.

WPFG 2009 - 8è dia a Canadà

Matí enubulat i bastant fresc. Avui la temperatura no ha pujat més dels 20ºC durant tot el dia. A les 6:30 del matí hora local sonava el despertador. El cansament ja es comença a notar després de les pallises dels dies anteriors. La cronoescalda d'avui es feia al Mount Seymour Provincial Park, que és una de les tantes muntanyes a apenes 15 km del centre de Vancouver que sobrepassa els 1000m d'altitud. La prova constava de només 3 km, però era bastant dura. La pendent mitja durant tota l'escalada era del 8,5 %, amb rampes màximes que arribaven fins el 10%. No era una carretera revirada, sino més aviat al contrari, tot rectes. Una pujada d'aquelles que visualment enganya, que sembla que no puja gaire però que la gravetat fa la seva feina. En arribar he fet una ascensió per comprovar la duresa del traçat. Amb aquesta ja n'he tingut prou. He escalfat per la part inferior i a esperar el meu moment de sortir, a les 9:39. De nou darrera de dos corredors dels EEUU. He sortit be i amb pinyons alts per agafar una bona cadència ràpidament. La major part de la pujada amb 39x21 i jugant amb el 23 als trams més exigents. El temps invertit 9'59'' a un promig de 18,5 km/h. En aquell moment el millor temps, 4 segons per davant del belga Thierry Debilde, el guanyador ahir de la CRI. L'alegria no ha durat gaire, ja que poc després he estat superat per dos corredors. Finalment medalla de bronze darrera del bomber australià de Melbourne Ciaran Jones (9'28'') i del bomber espanyol de León Ramón Garcia (9'49''). Molt bon resultat en una dura i exigent prova en la qual no sóc especialista i que fa augmentar el meu compte personal de medalles a tres.

1.- Part final de la pujada. Sota l'arc la línia d'arribada en la Mount Seymour Road.

2.- Pódium de la categoria Sènior B.

Demà la prova reina de ciclisme, la de ruta. Es fa en un circuit a South Surrey bastant trecacames de 9,8 km per volta, al qual li donarem 7 girs per completar un total de 70 km. La sortida serà a les 12:30 conjuntament amb les categories Open, Sènior A i Sènior B.

Finalment, vull destacar els excel·lents resultats obtinguts avui pels corredors catalans, ja que l'Albert Canteny (Bomber de Barcelona) ha obtingut la medalla de plata en categoria Open, el mateix metall que en Carles Callarisa (Bomber de la Generalitat).

3.- Els tres catalans participants hem obtingut el nostre premi.

4.- Un petit homenatge als bombers que van morir fa pocs dies intentant sofocar l'incendi forestal als Ports. Descansin en pau.

WPFG 2009 - 7è dia a Canadà

Avui era el dia de la contrarrellotge, la meva prova. Fa uns dies havia anat a visionar el recorregut i, a part de que el Lynn Park Canyon és un lloc idílic, també és de muntanya, i per tant no te un metre pla. Un recorregut de 20 km molt revirat on sense haver-hi ascensos llargs, no paraves de pujar i baixar continuament. Petits repetxons de 300-500 m però que no et permetia en cap moment agafar ritme. Avui la temperatura al Lynn Park era de 14ºC, però mica en mica ha anat pujant fins els 22. Amb una hora de retard sobre l'horari previst (com sempre passa a les CRI no sé perquè) s'iniciava la prova amb les categories més joves, la Open. Desprès els Sènior A, Sènior B (la meva) per ja passar als Màster A i B, Gran Màster i fèmines. Em tocava sortir per la meitat de la taula dels 28 participants de la meva categoria, concretament darrera de dos corredors dels EEUU. Bones sensacions de sortida i a intentar agafar ritme. En poc més de 6km ja havia agafat el primer els ianquis. Tres minuts abans havia sortit en Victor Rodríguez, bon corredor per tenir en compte, així que vaig intentar agafar referència quan em creués amb ell. Quan ho vaig fer vaig adonar-me que li portava un minut d'avantage, així que em vaig animar força. La part de tornada era bastant més dura que la d'anada i, a més, entrava bastant vent. Ha tocat patir molt. Just abans de la meta he pogut doblar al segon ciclista estadounidenc. Finalment 26'59'', a casi 41 km/h de promig. En aquell moment el segon millor temps, només superat de llarc pel belga Thierry Debilde. Aquest corredor ahir al critèrium que vaig guanyar, va fer segon. També es va imposar a la prova dels sprints, per tant ja porta dos ors i una plata. Quasi en acabar també m'ha superat el sudafricà Charles Solomon per 39 segons. Finalment tercer, una altra medalla al sac, en aquesta ocasió de bronze.

1.- Concentrat a la rampa de sortida segons abans d'inicar la prova.


2.- Al pódium amb Thierry Debilde i Charles Solomon.




3.- Panoràmica de la impresionant sortida de la crono.

Si ahir i avui ha tocat patir, demà serà encara pitjor. Toca la cronoescalda al Mount Seymour Provincial Park. Només tres kilòmetres, però amb rampes mantingudes entre el 7 i el 10% de desnivell. No és la meva especialitat ni de bon troç, però ja que em trobo tant be intentaré fer-ho el millor possible.

WPFG 2009 - 6è dia a Canadà

Avui sí que ha sortit la cursa rodona. Medalla d'or a la prova de criterium. Finalment ha estat a 35 minuts més 5 voltes. El circuit tenia 1,5 km per volta i era un puja-baixa continu. En alguns posts anteriors vaig posar fotos del circuit. A les 10 del matí, una després de la cursa Open on s'ha imposat Armando Yanguas, es donava el tret de sortida a la cursa amb les categories Sènior A (29-34) i Sènior B (35-39) juntes. Sortida molt lenta, res a veure amb les sortides que fem aquí a Catalunya en les curses en circuit. Com que l'arribada era en pujada tenia clar que no volia arribar al sprint, així que ja en la volta 2 he arrancat en el repetxó de meta per accelerar una mica la cursa. Aquest atac ha estat el primer i l'últim, ja que per darrera no han reaccionat. Tothom es vigilava, sobretot la gent que ahir, a la prova dels sprints, ho havia fet be. Així que como que no venia ningú, carretera i manta. Durant els primer 10' l'avantatge no passava dels 25-30'', però de cop ha pujat a 1'10'' degut a un parón que hi ha hagut darrera. Finalment, amb el temps cumplit i a falta de 3 voltes, he pogut doblar al pilot que no feia més que esperar un sprint masiu. De fet, no l'he doblat, m'he mantingut a 100m i he decidit disfrutar de les darreres voltes. Segon a estat un corredor belga i tercer el gallec Victor Rodriguez Moreira. En categoria màster A (40-44) en Carles Callarisa ha finalitzat segon, darrera un canadenc, en arribar escapat amb 3 corredors més. Excel·lent dia pels ESTEVE jejeje!!!!

1.- Sortida de la prova. Els espanyols en primera fila, per si de cas!!!!

2.- Rodant en solitari al circuit.

3.- Entrant en solitari a la meta situada al campus de la British Columbia University.

4.- Podium amb el belga segón i el Víctor Rodriguez Moreiro, que ahir va fer plata als sprints.

5.- Gran dia pels BICIS ESTEVE, una plata i un or.

Demà contrarrellotge individual de 20 km al dificultós terreny del Lynn Canyon Park. Espero fer-ho igual de be que avui...