diumenge, 23 de desembre del 2012

Bones festes!!!!




BONES FESTES I FELIÇ ANY 2013!!!

diumenge, 18 de novembre del 2012

Fent rodets

Ahir, set setmanes exactes desprès de la meva fractura de pelvis a la cursa de St. Vicenç dels Horts, em vaig tornar a pujar sobre la bici. Això sí, sobre el rodet. Dijous passat vaig anar a veure el traumatòleg i em va dir que tot estava evolucionant molt bé. Em va treure les crosses i ja m'obliga a caminar per mi mateix. Tinc molèsties però m'aguanto bé i camino sense gaire dificultat. Continuo amb la rehabilitació amb sessions de magnetoteràpia. Encara queden un parell de setmanes. El metge em va dir que m'aniria molt bé començar a fer una mica de bici i de natació. Com que no tinc piscina coberta a casa (jejeje) vaig decidir pujar-me als rodets. Vaig fer una petita sessió de 30' a ritme molt suau i amb molta agilitat, sense forçar absolutament res. Crec que no recordo haver agafat el rodet mai amb tantes ganes!!! De fet no en faig mai perquè ho trobo tremendament a avorrit però ahir no, ahir vaig disfrutar dels rodets per primera vegada. De fet, els 30' se'm van fer curts, hagués estat més estona però tampoc és qüestió d'abusar. 

He estat dos mesos aturat completament. El primer d'ells en una cadira de rodes sense aixecar el cul i, el segon, fent els desplaçaments justos amb les crosses. He perdut massa muscular, sobretot de la cama esquerra però, per sort, només he agafat un kilo i mig de pes. Ara ja començo a moure'm amb soltura i a fer una mica d'exercici. Ara sí que ja veig la llum al final del túnel!!!

Disfrutant (???) dels rodets al garatge de casa

dijous, 8 de novembre del 2012

Un grapat d'anys

Avui mirant pels calaixos de casa he trobat totes les llicències de la FCC de l'època màster. Com passa el temps! El proper any ja en farà 10 temporades seguides, de les quals, 7 defensant els colors de l'equip BICIS ESTEVE.



Per cert, endevineu de quin color serà la llicència de 2013??? Fàcil de deduir, no???

dilluns, 5 de novembre del 2012

Comença la recuperació

Aquesta tarda he tingut la primera sessió de rehabilitació. Ha estat la primera de les quinze que he de fer. Això es tradueix en tres setmanes de dilluns a divendres diàriament. No he fet massa cosa, la veritat. Símplement m'he tumbat en una camilla i he fet una sessió de 30 minuts de durada de magnetoteràpia. Aquesta teràpia ajuda a la recuperació del teixit ossi (osteogenesi). El que estigui interessat en aquesta teràpia pot consultar aquest enllaç. A continuació hem començat a recuperar la musculatura de la cama esquerra que està una mica atrofiada a causa d'estar durant cinc setmanes sense treballar. Tot i així, m'ha comentat el fisoterapeuta que no he perdut massa tenint en compte que he estat 28 dies en una cadira de rodes. Ha estat una sessió de 15 minuts de Compex. Demà una altra!!!

Primera sessió de rehabilitació amb la tècnica de la magnetoscòpia.

dijous, 1 de novembre del 2012

Lluita contra el dopatge igualitària???

Ahir vaig llegir una noticia que em va indignar molt. El pilot de Moto2, Anthony West, va donar positiu en un control antidopatge per Methilhexaneamine, un estimulant (llegir la noticia). Per aquest positiu l'han sancionat amb un mes sense competir, es a dir, que es perdrà nomès un gran premi, el de València.

A part de que ja és bastant "curiós" que un pilot de moto es dopi, la qüestió és la sanció. Un mes? Si arriba a ser un ciclista em pregunto què hagués passat. L'haguèssin sancionat amb un mes? La resposta la sabem tots, no. Per no parlar de la retirada de tots els premis guanyats en no sé quant de temps... Al West només li han an·nulat el resultat de la prova on va donar el positiu.

Perquè no es tracta a tots els esportistes per igual? Perquè els controls no són igual d'exhaustius en tots els esports? Perquè en alguns esports es rastregen més de 500 substàncies i en d'altres només 10?

No vull entrar en la polèmica d'Armstrong o Contador però ara tothom dubta de tots els resultats esportius obtinguts per ciclistes. Jo em pregunto, i perquè no dubtem d'altres esports? Perquè ningú dubta dels 8,90 de Bob Beamon (22 anys de rècord), les 7 medalles de Mark Spitz (cadascuna amb rècord mundial) o l'exhibició de Jesse Owens a Berlín'36 davant els nazis????

Estic totalment en contra del dopatge però crec que no es pot fer distincions. No es pot mesurar uns esports amb un regle i uns altres amb un altre. No pots fer 50 controls anuals a un ciclista i entre cap i 1 a un futbolista, per exemple. 

Lluita contra el dopatge sí, però a tots els esports per igual!

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Poca cosa més

Doncs aquí continuo, sense massa coses que explicar. La setmana passada vaig anar al metge i em van fer un parell de radiografies. Sembla que l'os ha soldat molt bé i en un temps rècord, en menys d'un mes. Amb aquests bones noticies he guanyat en mobilitat. Ja he deixat aparcada la cadira de rodes amb la que m'he mogut aquestes darreres setmanes i ara em moc amb crosses. Quin canvi i quina millora per la meva autonomia!!! La rehabilitació comença la setmana vinent, dilluns. No sé exactament en què consistiex però he de fer-la durant tres setmanes. Mica en mica...

dijous, 18 d’octubre del 2012

Sense res a dir

Aquí continuo tancat a casa. Ja porto 20 dies confinat sense sortir al carrer i, per tant, amb poques coses que explicar. Estic aprofitant totes aquestes hores per fotre-li canya de veritat a la carrera de dret que estic cursant. Com a mínim treuré un profit d'aquest situació tant desagradable. A aquest ritme, amb tant de temps lliure, podria acabar la carrera en quatre dies jejeje.

Per la resta, poc o res a dir. Esperant que comenci la temporada de CX (que em perdré) per seguir-la a distància i poder veure fotos de com es desenvolupa aquest any.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

El 27 comença el CX

El proper dia 27 d'octubre donarà inici una nova edició del Copa Catalana de Ciclocross (CX). Enguany, sembla que hi haurà un bon calendari. Disfruteu-la tots els que hi aneu. Jo me l'hauré de mirar des d'aquí.

Us adjunto la nota publicada al web de la FCC.

Ja està perfilada gran part del calendari de la Copa Catalana de ciclocròs d´ enguany. L´ inici de la mateixa es fixa el 27 d´ octubre a Girona i continuarà a Sant Joan Despí una setmana després. Algunes curses incorporen a més curses de promoció i Les Franqueses del Vallès, el 23 de desembre, acolliran els Campionats de Catalunya. Falten per confirmar dues curses per intentar completar un calendari d´ onze curses. 

Calendari provisional de la Copa Catalana de ciclocròs
27/OCTUBRE 2012 (GIRONA )
4/NOVEMBRE 2012 (SANT JOAN DESPI)
10/NOVEMBRE 2012(LLEIDA) MES PROMOCIÓ
11/NOVEMBRE 2012 (LLEIDA SOCIATAT ILARLDENSE)
18/NOVEMBRE 2012 ( MANRESA) MES PROMOCIÓ
01/DESEMBRE 2012( RODA DE TER) FALTA COMFIRMAR      
02/DESEMBRE 2012 ( VIC) MES PROMOCIÓ
09/DESEMBRE 2012 (TORROELLA DE MONTGRI)MES PROMOCIÓ
16/DESEMBRE 2012 ( MATARO) MES PROMOCIÓ
23/DESEMBRE 2012 (CAMPIONAT DE CATALUNYA LES FRANQUESES DE VALLES)
30/DESEMBRE 2012 ( TARRAGONA) FALTA COMFIRMAR

Font FCC

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Setmana Internacional de Ciclisme Màster



Si no hagúes patit la caiguda en la disputa de la cursa de Sant Vicenç dels Horts, hores d'ara estaria a Mallorca disputant la Setmana Internacional de Ciclisme Màster. Una prova en la que ha participat en els darrers anys i que m'ha donat bons resultats. L'any passat, com a MA30, vaig acabar quart a la Copa d'Europa i tercer a la darrera etapa de la Volta a Mallorca.

Enguany la meva il·lusió era abocar tots els esforços precisament en el primer dia de competició, la Copa d'Europa. És un recorregut que se m'adapta força bé: molt plà i on cal estar molt atent a les possibles escapades que es formin.

Estic trist perquè no he pogut anar però, a l'hora, estic content perquè he vist que el guanyador ahir de la Copa d'Europa va ser el nostre company de categoria en Mirco Merotto. Aquella recta de meta de més de dos quilòmetres li  va com anell al dit a un home tant ràpid i potent com és ell.

Enhorabona Mirco i disfruta d'aquesta gran victòria!!!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Recuperant-me

Ahir ja va fer una setmana des la caiguda que vaig patir a la cursa de Sant Vicenç dels Horts a causa d'un cotxe que es va colar dintre el circuit on estàvem disputant el trofeu Vicentí. La caiguda va ser tant dura i el cop tant sec que em  va produir una fractura a la pelvis. 

Tal i com vaig caure ja vaig veure de seguida que m'havia fet mal. No em podia posar de peu i vaig estar força estona asegut al terra perquè no podia aixecar-me. Ja a l'ambulància, la doctora, em va avançar que semblava una fractura o de pelvis o del cap del femur. A l'hospital, desprès de fer radiografies i un TAC, ho van confirmar: fractura de pelvis. Afortunadament, la fractura és sense desplaçament i, per aquest motiu, em vaig lliurar d'entrar al quiròfan. 

Vaig estar quatre dies ingresat en planta, els dos primers amb la cama immobilitzada i amb una tracció. Des de dimarts passat ja estic a casa però he de fer repós absolut. Només puc desplaçar-me el mínim imprescindible i amb ajut d'una cadira de rodes o d'unes crosses. 

De moment això, esperar. M'han dit que un ós triga entre 30 i 40 dies en soldar-se de nou. A partir d'aquí començaré a fer rehabilitació. 

Les primeres 48 hores van ser així, amb la cama immobilitzada i traccionada amb peses.
Vull donar les gràcies a tots els que us heu interessat per mi ja sigui per telèfon, whatsapp, sms, facebook,  visitant-me o de qualsevol de les formes. Moltes gràcies a tots pel vostre interés.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Matinant

6:30 del matí, sona el despertador. Quina mandra que fa llevar-se tant d'hora per poder sortir en bici una estona però és fer-ho així o no fer-ho. A aquestes hores encara és de nit però la idea no és agafar la bici només posar peu a terra. La intenció és ficar la màquina al cotxe i anar fins a la feina per, una vegada allà, sortir a pedalar. La meva sessió d'entrenament començava a les 07:30. La llum del dia és bastant justeta encara. Precaució, manguitos, perneres i a la carretera. Durant els primers quilòmetres he passat una mica de fred, la temperatura estava sobre els 14ºC. Mica en mica ha anat pujant i la llum del dia s'ha anat imposant. Recorregut bastant pla i rodatge suau. Una hora i mitja justeta per poder fer 47 km a 31,3 km/h de promig amb 317 m de desnivell. Demà descans.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Crònica cursa de Roda de Ter

Aquest cap de setmana tocava matinar una altra vegada. Despertador ben d'hora i carretera i manta. Enfilo l'eix transversal i direcció Vic. No me'n recordava que l'estan desdoblant. No sé quants quilòmetres d'obre m'he menjat, no es podia passar de 80 km/h. Tot i així a les 8:10 ja estava plantat a Roda. Un café per fer una mica de temps en un bar a Roda, això sí, a preu de Barcelona. He pagat 1,20 € per un café sol. Menys mal que no he demanat un café amb llet que sino...

Escasa presència avui a la cursa. El fet s'ha agreujat ja que s'ha decidit partir la categoria en dues curses, la de VE40, d'una banda i, la de VE50-60-Fe en una altra. 

Els primers en saltar al circuit als VE40, un circuit que amb el pas de les voltes s'anava endurint. L'escapada bona s'ha fet bastant d'hora, sobre la volta 7 o8 del total de 30 que haviem de fer. Han marxat cinc corredors que s'han entés a la perfecció i que han obert forat ràpidament. Alguns altres ho hem intentat en diverses ocasions però ja estava tot fet. Únicament han pogut marxar dos corredors més que desprès de rodar unes quantes voltes sols han arribat amb uns pocs segons sobre grup principal.

Al final victória del més ràpid, el Mirco, que s'anota una altra victòria aquesta temporada. Per part meva he pogut acabar nové i mantenir el liderat de les metes volants a falta d'una prova per finalitzar la xallenge. La veritat és que tot i faltar-me una mica de gas m'estic trobant bastant bé aquest final de temporada. 

No disposo de la classificació. Us penjo el track de la cursa. 

divendres, 21 de setembre del 2012

Ja està aqui!!!

Sona el timbre de la porta de casa. Sense mirar ja sabia qui era, el missatger de Seur que em portava un paquet. Ho estava esperant. Acabava de portar-me una nova juguina per la bici. En aquesta ocasió un Garmin Edge 500 que m'he agafat. 

Desprès de que el meu Sigma 2209 s'accidentès durant la cursa de Montornès calia fer un canvi. De fet el vell cuenta encara funciona bé però està bastant matxacat i de tant en tant falla. En definitiva, l'excusa perfecta per fer el canvi.

M'he l'he estat mirant per sobre i demà, si tinc una estona, l'instal·laré a la bici i sortire a rodar-lo una mica. Ja estic impacient per veure que ofereix aquest catxarro!!!


dijous, 20 de setembre del 2012

I avui tranquil

Ahir vaig apretar de valent durant les dues horetes que vaig fer. Avui tocava el contrari, sortir a rodar amb la calma. Les cames estaven bastant tocades de la jornada anterior. 

Canviant de tema, ahir faig veure una estona el campionat del mon de CRI que feien al teledeporte. Em va sobtar molt la posició que portava en Contador a la seva cabra. Sense ser un gran expert en biomecànica, i sota el meu humild criteri, crec que anava força malament. Els angles del seu cos amb la bici crec que no eren els més idonis. Un detall: al pedalar. Els bons corredors en CRI a penes es mouen sobre la bici en ple esforç. Únicament veus moure les cames, que fan una circumferència gairebé perfecta. En Contador ahir no parava de saltar. No sé si us vau fixar però cada 5 o 6 pedalades havia de fer un salt per col·locar-se de nou a la part posterior del sillín. Mica en mica s'anava relliscant cap a la punta i, de nou, saltet endarrera. Imagino que els seus tècnics i preperadors ho tenen tot estudiat i analitzat però crec que alguna cosa estranya va passar ahir amb la seva bici. 

Aquí penjo una foto que he tret de la premsa. La qualitat no és massa bona però suficient per veure com anava "acoplat".

Asegut massa endavant. Colzes massa estirats. Esquena poc horitzontal.

Res a veure amb la posició del subcampió del mon, en Taylor Phinney

dimecres, 19 de setembre del 2012

Avui ràpid

Una nova tarda de bici. Darrerament porto una ratxa bastant bona i estic poguent sortir pràcticament a diari. S'ha d'aprofitar per quan vinguin mal dades. 

Avui li he tret bastant rendiment a la tarda. Les sensacions eren realment molt bones. D'aquelles que no tenia des de fa molt de temps. De fet, diria que aquest any no m'havia trobat tant agust sobre la bici com avui. Ni pujades, ni vent de cara ni res. Quan un va bé, va en tots els terrenys. Avui era un dia d'aquests. Ja dic, feia molt de temps que no em trobava tant còmode. Imagino que l'efecte de tanta competeció seguida es nota. Ara que s'acaba...

En fi, que avui he fet 66 km en 1:55 a 34,2 km/h amb 543m acumulats. Un recorregut també bastant pla que m'ha permés rodar a bon ritme tot i bufar el vent amb intensitat. 

dimarts, 18 de setembre del 2012

Desafiant els núvols

Les dues curses intenses del cap de setmana m'havien deixat bastant malmés així que ahir vaig fer jornada de descans total, sense fer res. Avui, ja recuperat, he aprofitat la tarda per sortir a entrenar. En un primer moment he arribat a pensar que no podria sortir ja que el cel estava bastant negre. He dubtat bastant però al final he decidit consultar el radar del servei meteorològic català. Una altra eina que tenim al nostre abast i que ajuda, en moltes ocasions, a decidir què fer o cap a on tirar per evitar mullar-nos. L'absència de pluges era total i absoluta arreu de Catalunya, així que a la carretera a entrenar.
 
He triat un recorregut bastant pla. Total, ja poques pujades ens queden per fer aquesta temporada. Al final sobre la seixantena en 1:45 a 33,8 km/h de promig amb 445 m de desnivell.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Precalendari de Ciclocross

La temporada de carretera ja està arribant al seu final i això vol dir que la de ciclocross (CX) ja està picant a la porta. Una nova Copa Catalana de CX que està previst que comenci a principis de novembre. 

El CX sempre m'havia cridat l'atenció. Un dia vaig tenir l'oportunitat d'anar a una cursa de copa catalana que es celebrava a Sabadell. Simplement volia provar-ho, veure que era el CX. Aquella temporada la vaig fer sencera i, després dues temporades més. Durant tres anys vaig estar empalmant temporada de carretera amb la CX. I és que és una modalitat que enganxa i molt. El meu cas no n'és l'únic. Hi ha hagut molta gent que ho han provat i s'han enganxat. 

Aquestes darreres temporades, per manca de temps, no he pogut gaudir d'aquesta disciplina hivernal. De nou, estem a les portes d'una nova temporada de fang, de CX. Tant de bo pugui aquest any tornar a embrutar la bici de CX.

Us penjo el precalendari per aquest any. Està tret del facebook de l'Amat Artigas.

CALENDÀRI

28.10 Girona (x confirmar)
04.11 Sant Joan Despí (confirmada)
11.11 Lleida (confirmada)
18.11 Manresa / Sant Fruitós Bages (x confirmar)
25.11 Torroella Montgri (confirmada)
02.12 Vic (confirmada)
09.12 Mataró (de moment no hi Ha pressupost)
16.12 Lleida (confirmada)
23.12 Les Franqueses (Campionat Catalunya, confirmada)
30.12 Bellpuig (confirmada)

diumenge, 16 de setembre del 2012

Crònica cursa de Montornès i de Blanes

CURSA DE MONTORNÈS

Segona de les curses d'aquesta setmana. En aquesta ocasió per la tarda, una tarda amb bastant calor i un vent molest. Arribo i desprès de signar, vaig a fer una volta al circuit ja que no el coneixia. De seguida ho veig clar: avui tocarà patir. És un d'aquells circuits on cal estar a tope de forma per fer-ho bé i no és el meu cas en aquest precís moment. A més s'afegeix la distància, 60 km, massa pel meu fons. 

Comença la prova i comencen els atacs. Me'ls miro. He de guardar si vull acabar la carrera amb dignitat. A la primera volta perdo el cuenta-quilòmetres. Afortunadament algú se'l va trobar i el vaig recuperar al final. Moltes gràcies. Passades poques voltes més es fa l'escapada bona protagonitzada pel Cubero i el francès Francis Roger que marxen a un ritme brutal. Obren forat ràpidament. Ja no els vam tornar a veure. 

Arriba l'hora de la meta volant. El primer i el segon llocs ja estaven adjudicats pels dos escapats. Vaig pensar que no agafariem els corredors que transitaven entre ells i el pilot i em despreocupo una mica però error, els agafem a poc de la meta volant i, per tant, queda un punt en joc. M'agafa mal col·locat i una mica atrancat de pinyons. El punt que quedava per disputar se l'emporta el Francesc Catalan que va fer un gran sprint al dur repetxó de meta. Va haver-hi una mica de confusió a l'hora de marca la volta i vam haver d'esprintar dos cops, però el bó era el primer.

A partir d'aqui a veure la cursa des del pilot. Em plantejo arrecar però sé que no arribaré massa lluny i preferiexo ser conservador. Falta molta força per estar davant en circuits tant exigents. Van marxant alguns corredors mica en mica. Les darreres cinc voltes se'm fan eternes amb les cames enrampades. Arriba el final de cursa i faig el que puc. Salvo amb habilitat una caiguda, aquesta vegada sí, i esprinto com bonament puc. Al final sobre els 15-18 calculo. No disposo de classificació.

La noticia negativa la ferida que es va fer en Jaume Estañol i que va acabar a l'hospital. Molts ànims i recupera't aviat. 

CURSA DE BLANES

L'endemà era el torn de Blanes. Tercera cursa de la setmana i quarta en 8 dies. Circuit curt i ràpid amb la recta de meta en lleugera ascensió. Un repetxó d'aquells que amb el pas de les voltes va "llimant" mica en mica les cames. 

Bones sensacions mentre escalfo. Normalment, quan tenim dues curses el mateix cap de setmana, em trobo millor el segon dia. Avui també ha estat així.

Intento entrar en les escapades però la bona estava reservada per dos super classes: el Madrigal i el Medina, que van arribar a meta amb aquest ordre. Després d'intentar-ho diverses ocasions, al final, aconseguiexo marxar en solitari a falta de cinc voltes. Em quedo navegant sol entre el pilot i el duet format pel Cubero i el Roger, que el dia anterior van protagonitzar la cursa de Montornès, i que perseguien als dos del cap de cursa.

Cinc voltes a tope administrant bastant bé un avantatge d'uns 10-12 segons. Suficients per arribar a meta en cinqué lloc.  Enhorabona als guanyadors que han fet una gran cursa. Classificació.

Lluitant en solitari a la part del final del repetxó durant les darreres voltes. Quin patiment!!!

dijous, 13 de setembre del 2012

Avui al revés

Aquests darrers dies el que feia era matinar, i matinar molt, per poder sortir en bici. Avui he canviat la rutina i ho he fet al revés. En finalitzar la jornada laboral, sobre les 17:45 he sortit. I la veritat és que no sé que és pitjor. El matinar és dur però agafar la bici tot just acabar de treballar també ho és. I de ben segur que ho és de pitjor amb el vent que bufava aquesta tarda.

Ahir vaig descansar després de la cursa de Bellvitge. Avui la intenció era sortir a rodar sobre l'hora i mitja i a baixa intensitat però amb el vent que feia es feia bastant difícil no forçar. No m'ha tocat una altra que anar pujant pinyons i jugar amb la cadència.

Al final he pogut fer gairebé 50 km en 1:35, a 30,5 km/h de promig amb 400 m de desnivell. Amb els d'avui ja són 8.000 km els acumulats des del dia 1 de desembre. Aquest serà l'any que menys he fet!!!

Aquesta estelada i els arbres feien patent com bufava el vent aquesta tarda a cavall entre l'Alt i el Baix Penedès

dimarts, 11 de setembre del 2012

Crònica cursa de Bellvitge

Doncs una altre Diada i una nova edició de la cursa de Bellvitge en el tradicional circuit de cada any. Com vaig dir ahir, un dels circuits que més m'agrada.

He arribat amb temps i he escalfat bastant. Les sensacions prèvies ni dolentes ni bones, normals. Avui ha estat la vegada que he corregut en aquest circuit i que la sortida ha estat més lenta però en poc temps hem arrencat la moto i gaaaaas. 

Conscient que en aquest circuit és molt difícil que fructifiqui una escapada he volgut seleccionar bé els grups on m'hi ficava per no "cremar massa cartutxos en va". Amb aquesta mentalitat ho he intentat en algunes ocasions però de seguida m'he adonat que seria pràcticament un miracle que algú arribés pel davant del grup. Així que he decidit "guardar forces" per la meta volant i per un esprint final de cursa gaire bé segur. 

Ens hem plantat a meitat de cursa, hora de la meta volant. He pogut col·locar-me bastant bé i ja amb l'esprint llançat he pogut remuntar tothom per guanyar-la. A partir d'aquest moment, a veure-les venir. Simplement estar atent als atacs i valorar el perill. 

Finalment, com era previsible, esprint massiu. M'he col·locat bastant bé fins la recta final però, en aquesta ocasió, a l'arribar a la zona més estreta un corredor m'ha fet un moviment estrany que m'ha obligat a tocar una mica el fre. Això m'ha fet perdre tota opció a disputar el esprint amb els de davant. Victòria del més ràpid de la categori, el Mirco, que amb aquesta ja ha guanyat unes poques vegades aquesta cursa. L'han acompanyat al pódium el Claudi Bosch i el Ismael Tudo. Felicitats a tots!!!

Classificació AQUÍ.

Molt content amb la cursa feta, el vuietè lloc i la meta volant. Aquest cap de setmana més...


dilluns, 10 de setembre del 2012

Demà cap a Bellvitge

Demà, és 11 de setembre. Per la majoria de la gent significa dues coses, o la Diada Nacional de Catalunya  o l'anniversari del fatídic atemptat de les torres bessones de NY. Pels que competim tant en MA30 com en VE40 és també el dia de la Cursa de Bellvitge. Tot un clàssic dels 11S.

Una gran cursa per ser de circuit. Llarg, ampli (excepte la zona de meta) i amb pocs perills. Una cursa que em porta grans records (vaig guanyar-ne una edició com a MA30) i on he disfrutat molt. Sempre que he corregut allà m'he sentit com a casa perquè tinc familia a Bellvitge i sempre venen a animar-me. 

Com no podia ser d'una altra manera allà hi seré. Pràcticament recuperat del tot, amb guants nous i amb la roda arreglada. 

Que tingueu un bona diada i que disfruteu de la cursa!!!

diumenge, 9 de setembre del 2012

Crònica cursa Sant Joan Despí

Nova cursa aquest passat cap de setmana. En aquesta ocasió en dissabte i per la tarda. Un circuit que ja coneixia d'haver-lo fet quan era MA30 i que no m'agrada massa perquè te un parell de revolts perillosos. 

Abans de començar un minut de silenci en memoria de l'Albert Balbís que ens va diexar aquesta setmana. Una gran persona que ens deixa. Com sempre als circuits sortida ràpida i amb nombrosos intents per fer la fuga bona. Durant aquestes primeres voltes vaig estar atent i vaig intentar entrar en els talls que vaig considerar perillosos. En una de les arrencades per agafar una escapada sento un soroll metàl·lic. Acabava de trencar un radi de la roda de darrera. Mala sort, ara toca continuar amb la roda frenada, vaig pensar. Però la mala ratxa no va acabar aquí. En una de les voltes, als 25 minuts de cursa aproximadament, al revolt de la part baixa del circuit em cau un corredor just davant meu. Impossible esquivar-lo. Caic al terra i, al meu darrera, uns quants ciclistes més. M'aixeco el més ràpid possible i miro darrera meu buscant la bici. On és? no la veig. No sé com però havia acabat sobre la vorera del davant. La miro, i com era d'esperar, cadena fora. La poso el més àgilment que puc però ja he perdut massa temps. El pilot ja havia desaparegut del final de recta i, amb ell, totes les esperances de poder enllaçar. Tot i així decideixo no plegar i continuar fins on pugui. Miro enrera i veig al Miguel Ángel Agüero. L'espero, entre els dos segur que serà més fàcil. Rodem a relleus a bon ritme i, de sobte, al revolt que entra a la recta dels cons, un cotxe de cara dintre el circuit. L'Agüero gairé bé se'l menja. Fins i tot es va haver de sortir del circuit per evitar el cop que parar una tanca. Jo l'esquivo i continuo sol en vista que l'Agüero a quedat molt endarrerit. Mica en mica vaig agant un grup gran que portava davant. Al final l'agafo i continuo tirant d'ell. Ja dintre la darrera volta, ens dobla el cap de cursa. M'aparto i em poso a cua, no vull molestar. Ni idea com s'ha desenvolupat la cursa. Me l'he perdut sencera. Mala sort.

Aquest matí he sortit a rodar. El cop més fort el porto a la part lumbar. Suposo que alguns corredors van impactar amb mi quan estava al terra. També el quadríceps dret està una mica resentit. Suposo que dimarts a Bellvitge estaré recuperat del tot. Ah, i la roda reparada!!!

divendres, 7 de setembre del 2012

Ahir descans, avui una hora

Que bé que em va sentar ahir la jornada de descans. Realment tenia les cames bastant adolorides. Em costa bastant de recuperar-me dels esforços. Imagino que tot deu ser per la falta de continuïtat de les jornades de bici. Dilluns vaig descansar i dimarts encara tenia la musculatura tocada de la cursa de diumenge a Santa Coloma. Tot i així vaig apretar. Dimecres ja vaig afluixar una mica perquè ja veia que em costaria arribar fresc a dissabte. Per aquest motiu ahir no vaig tocar la bici. El fet de matinar tant per poder entrenar imagino que tampoc ajuda gaire. Massa poc descans. Aquesta tarda he sortit a estirar les cames. La veritat és que les sensacions eren una altra cosa. Demà ja veurem què tal va...

dimecres, 5 de setembre del 2012

Amb sacrifici

Aquests darrers dos dies estic sortint a entrenar amb sacrifici, amb molt de sacrifici. Sis del matí, sona el despertador. Un cafè i quatre galetes per esmorzar. Cal omplir els dipòsits. Mitja hora més tard, cap a dos quarts, agafo el cotxe, carrego la bici i cap a la feina. Passats uns trenta minuts ja estic a la carretera amb la bici. Equipat amb els manguitos i les perneres perquè la temperatura no és la que era fa uns dies. A aquestes hores, les set del matí, la llum no és la idònea. Fins i tot crec que és una mica arriscat llençar-se a la carretera amb tant poca visibilitat. És el que hi ha, assumeixo el risc. Per davant dues hores de bici per mi solet. Dues hores més tard arribo a la feina. Una dutxa ràpida i a menjar-se la jornada laboral fins les sis de la tarda. Demà descansaré, el cos no dona per més sacrifics seguits...

Pràcticament de nit a les 7 del matí. La lluna encara mirava des de dalt.
La part positiva, el paisatge a l'alba que ens regala la natura.

dimarts, 4 de setembre del 2012

En record de l'Albert Balbis

Ahir va ser un dia molt trist. L'Albert Balbís ens va deixar. Molt bon company, amant del ciclisme i millor persona. Marxa un jove que mai tenia un NO per ningú. Sempre disposat a ajudar tothom. Vaig tenir la gran sort de coincidir amb ell una temporada quan corriem de MA30 al CC Vallès-Hellosa-Baricentro. També vam compartir unes apasionants 24h de Montjuïc on va aportar el seu gra de sorra a l'equip del CEME. 

La noticia em va deixar amb cara d'incrèdul. És d'aquelles que et senten com una galleda d'aigua freda i que et posa els pels de punta. No pot ser, és el primer que penses. Quan ho assimiles, la primera reflexió que ve al cap és: què injusta és la vida i que crua.

Des d'aquí vull fer aquest petit homenatge a aquesta gran persona i corredor. Descansa en pau Albert. Et trobarem a faltar però sempre estaras amb nosaltres.

L'Albert, el segon per l'esquerra, va contribuir  aquell dia l'equip CEME pujés al pòdium de les 24h de Montjuïc

diumenge, 2 de setembre del 2012

Crònica cursa Santa Coloma

Des del dia de Sant Joan, concretament a Pallejà, que no competia. Entre les vacances que vaig fer al juliol i l'escàs calendari de l'agost ja feia dos mesos i mig que no competia. Avui anava amb moltes ganes però bastant just de quilometratge i amb el dubte de com aniria desprès de tants dies de "parón".

El circuit d'avui m'ha agradat. No tenim gaires ocasions de poder competir pels carrers d'una població i, molt menys, del tamany de Santa Coloma. L'ambient es nota i la gent surt a mirar-se la cursa. Estem mal acostumats a donar voltes en polígons industrials amb molt poc públic i, fins i tot, amb dificultat per poder prendre un simple cafè abans de sortir. 

Com sempre en aquesta categoria molta bona participació. Durant tota la cursa he intentar buscar l'escapada bona intentant ser bastant selectiu en els talls on m'hi ficava ja que, tal i com estic de forma, no està la cosa per anar cremant cartutxos sense sentit. A mitja cursa m'he vist ben col·locat per disputar la meta volant, he decidit esprintar i l'he guanyat. Només passar la ratlla de la MV i amb la pròpia inercia del sprint ens hem ajuntat un grup que m'ha fet pensar que era la bona ja que anaven tots els "galls" de la categoria. Durant les voltes que hem marxat escapats m'han torturat de valent. No podia ni passar al relleu i prou feines tenia per aguantar-los. En aquests moments és quan veus com estas de forma i, ara, estic un o dos punts per sota dels bons. 

A falta de 5 voltes és quan s'ha fet l'escapada bona amb tres corredors que s'han disputat la victòria entre ells i que s'ha decantat finalment de banda del Mirco per davant del Jose Madrigal. He intentat disputar el sprint del grup però he arribat a final de cursa bastant just muscularment i m'he hagut de conformar amb fer sobre els 15è de cursa aproximadament.

Dissabte una altre circuit, en aquesta ocasió a Sant Joan Despí. L'any passat el vaig fer en la categoria MA30 i recordo que es va acabar fent bastant dur.

divendres, 31 d’agost del 2012

Tranquil, en principi.

Nou dia a la carretera. Una hora i tres quarts de bici a ritme tranquil amb la intenció de no arribar muscularment cansat a la cursa de diumenge a Santa Coloma de Gramanet. No és per la quantitat de quilòmetres que faig però si per la intensitat. Surto poc i, la gran majoria de vegades, sense massa continuïtat. Els dies que agafo la bici ho faig amb intensitat i rapidesa per aprofitar al màxim els forats que trobo. Això provoca que muscularment forci massa i em costi molt recuperar. Avui la intenció era només rodar sense forçar gaire però al final el cuenta s'ha aturat amb 54 km a 32,5 km/h de promig amb 430 m de desnivell. Demà una mica més i més tranquil encara que avui.

dijous, 30 d’agost del 2012

Qui arrisca...

Qui arrisca pot guanyar o pot perdre. Avui ha tocat perdre. Durant tot el dia els núvols han estat amenaçant la comarca i fins i tot, a estones, ha plogut. Cap el migdia semblava que la cosa millorava però mica en mica s'ha anat tapant una altre vegada. Avui disposava d'un parell d'hores per sortir en bici i, ocasions com aquesta, no es poden deixar passar. Tot i que cada vegada el cel estava més negre he decidit arriscar-me i sortir. Durant el recorregut els xàfecs s'haven alternat amb estones de sol. En qüestió de 10 km igual em plovia que sortia el sol que tornava a ploure. He tingut un parell d'ensurts en alguna rotonda degut al terra moll però, afortunadament, no ha passat d'això, d'un ensurt. Ho he portat bastant bé fins el final de la sortida que ha estat quan l'aigua m'ha calat del tot. No per la intensitat de la pluja però sí perquè en el darrer tram la carretera estava completament anegada d'aigua.

Al final, tarda aprofitada. Passada per aigua però aprofitada: 60 km en 1:45 a 33,7 km/h de promig amb 560 m de desnivell. Bones sensacions per haver estat tants dies aturat!

dilluns, 27 d’agost del 2012

1h i prou

Doncs això, que no hi havia temps per més i era fer una hora o no fer res. He optat per la primera opció. Ja he comentat en d'altres ocasions que tinc dues opcions: lamentar-me per no poder sortir més i tirar la tovallola o, adaptar-me i aprofitar el que hi ha. Així que he decidit agagar la bici i fer una hora. Tampoc he apretat del tot ja que no es qüestió de sortir cagant llets i arribar a casa axfisiat. 

Al final m'he hagut de conformar amb 35 km en poc més d'una hora a 33 km/h de promig amb 400 m de desnivell. Demà no podré fer res i dimecres intentaré fer una nova doble sessió de bici cap a la feina.

És "lu ki ya"...

dissabte, 25 d’agost del 2012

Marxant una de cabra

Aquest matí no tenia massa ganes de bici perquè havia de sortir en solitari. Així que he decidit fer menys temps però amb més intensitat. He agafat la cabra i a rodar de bon matí. La primera hora ha estat molt bona ja que he rodat a un promig de gairebé 40 km/h. A partir d'aquest moment la musculatura de les cames ja començava a estar tocada i m'he vist obligat a baixar una mica el ritme. Tot i així he mantingut els següents 25' el promig sobre els 38,5 km/h. Els darrers 10' els he dedicat a relaxar una mica i deixar que la "patata" recuperès el ritme cardíac una mica.

Al final 58 km en 1:35 a casi 37 km/h de promig amb 400 m de desnivell. La jornada m'ha anat molt bé per acustumar-me als nous ajustos que he fet a la cabra seguint els consells i les bones apreciacions del meu amic Pep Tatché. Moltes gràcies Pep!!!

Amb els consells d'en Pep crec que millorat bastant la posició en la bici de CRI.

dijous, 23 d’agost del 2012

A tope!!!

Aquesta tarda no tenia pensat sortir en bici però per circumstàncies he pogut fer-ho. Aquestes jornades "extres" s'han d'aprofitar així que a la carretera. He pogut coincidir amb l'Albert i hem sortit plegats. Ja el ritme des de bon principi ha estat bastant alt. La primera hora on el recorregut era bastant pla, sobre els 35 km/h. Amb el pas dels quilòmetres el relleu ha anat canviant però no el ritme. Hem arribat a la pujada del dia, un port amb poca pendent. Ideal per pujar-ho a bon ritme i amb "desarrollu". Sense voler-ho hem anat apretant cada vegada més, i més, i més... Els darrers 200 m d'ascensió els he hagut de fer sprintant literalment darrera l'Albert. Tant a fons he hagut d'esprintar que el púlsometre ha marcat un màxim de 198 pulsacions. Des de la darrera cursa que vaig disputar, la de Pallejà, que no veia xifres d'aquestes al cuenta.

Al final 73 km en 2:15 a 32,5 km/h amb 670 m de desnivell. Avui bon "estrujón" per treure carbonilla...

Tot i que aquí marca 196 he arribat a veure 198. Suposo que descarta la punta màxima

dimecres, 22 d’agost del 2012

Quina calor!!!

Diuen que l'onada de calor està afluixant. Realment jo avui no he notat menys calor. He sortit a entrenar sobre les 18:15 i deu ni do com apretava el mercuri. Havia quedat amb l'Albert per rodar plegats. Feia dies que no ens veiem i ens hem posat al dia. M'ha explicat la bona cursa que va fer ahir. Enhorabona Albert!

Respecte a la jornada d'aquesta tarda bastant dolor de cames. Tenia la musculatura una mica cansada d'ahir i les sensacions no han estat massa bones. Al final 66 km en 2:10' a 30,4 km/h amb 740 m de desnivell. Res de l'altre mon!

Quina calor!!! 36,6 ºC a les 7 de la tarda.

dimarts, 21 d’agost del 2012

Doble sessió, doble punxada

A les 7 del matí ja estava a la carretera intentant aprofitar al màxim les dues horetes prèvies a la jornada laboral. Costa una mica matinar, però el poder rodar sense vent i amb la fresca del matí ho compensa sobradament. Durant els primers quilòmetres les sensacions no eren gaire bones desprès de tants dies de "parón". Mica en mica m'he anat trobant millor i he aconseguit pujar el ritme. He arribat a la feina amb una mica més de 62 km a 32 km/h de promig amb un acumulat de 770 m. 

Tot un plaer rodar amb els primers rajos de sol i la fresqueta matinal
A la tarda tocava tornar cap a casa. Sempre que faig aquesta doble sessió, a la tornada, ja no allargo el quilometratge i agafo un recorregut bastant directe. La tarda era molt calurosa i amb un vent molt calent i molest. Per sort, bufava a favor i no havia de tornar així que he desplegat les veles i a disfrutar-ho. I així ho he fet fins que a falta d'uns 10 km he punxat. No passa res, he pensat. Canvi de càmara i continuo. Als 6 km de casa una altra vegada. No ho entenc. He comprovat a consciència la roda i no hi havia res. En fi, canvi de nou i fins a casa. 42 km més a 35,4 km de promig amb gairebé 400 m de desnivell. Ja he dit que el vent bufava fort i a favor jeje.
Mala sort, doble punxada a la roda davantera.

diumenge, 19 d’agost del 2012

Netejant la bici

Per diverses circumstàncies aquesta setmana m'he perdut les tres curses que hi havia en les que podiem participar els VE40. Una veritable llàstima però ja hi haurà més. Aquesta setmana la tanco amb la triste xifra de 105 km setmanals. Els que vaig fer dijous en doble sessió i ja està.

Ja que no em podia moure de casa perquè m'havia de quedar amb la Ivet, he aprofitat el matí per netejar la bici i fer-li una petita posada a punt. Ja li tocava a la pobre. Si vaig aprofitant tots els forats de temps que tinc per entrenar, imagineu si tinc temps de netejar-la. Tela!!!

A la pobre TARMAC li feia falta una bona neteja

dijous, 16 d’agost del 2012

És el que hi ha

Tres dies aturat i, finalment, sense poder anar ahir a Malgrat. Aquest matí tenia de nou la possibilitat d'anar a la feina en bici, cosa que implica fer una doble sessió de 60km/40km. Després de donar-li moltes voltes vaig decidir posar el despertador a les 6:30 hores per poder acumular una nova jornada de doble sessió. Costa molt fer sacrificis quan després veus que no pots anar a les curses. Fins i tot em vaig plantejar si volia la pena de fer tot el sacrifi que faig per no res.

Finalment vaig arribar a la conclusió que arribo sempre que tinc aquestes "crisis": és el que hi ha. La situació és la que és i només tinc dues opcions. La primera és continuar amb la bici amb les poques hores que disposo i vaig a competir quan pugui i com pugui o, la segona, ho deixo. 

Trio la primera tot i que costa molt esforç anar a competir a "mig gas". Unes vegades millor, unes de pitjor però sempre sabent que no estic al 100% mai. Per cert, aquest cap de setmana tampoc...


dimarts, 14 d’agost del 2012

Demà res

Finalment demà no podré anar a competir a Malgrat. Tot i ser dia festiu per mi, durant el matí em serà impossible del tot poder anar-hi. Una llàstima ja que aquest mes hi ha poques curses i no es poden desaprofitar.

Entre les vacances que vaig fer al mes de juliol i l'escàs calendari d'aquest agost, ja vaig camí dels dos mesos sense competir. La darrera vegada que em vaig posar el dorsal va ser per la cursa de Pallejà que es va celebrar el dia de Sant Joan. Massa temps!!!

Per l'escalada a Blanes de diumenge tampoc pinta la cosa massa millor. D'una banda tinc dificultats per anar-hi però, en cas que finalment ho pogués arreglar, tampoc crec que hi anés. No és una cursa que m'agradi especialment. 

Entre les poques ganes que tinc d'entrenar darrerament i aquesta situació que fa que em perdi les poques curses que hi ha, cada vegada em costa més agafar la bici.

diumenge, 12 d’agost del 2012

Tanco setmana i ja són 7000 km

Avui darrera jornada d'entrenament de la setmana. Per combatre una mica la desgana he decidit aquest matí treure a passejar la cabra. La sortida no ha arribat a dues hores, m'he plantat amb 1:50 minuts. Sempre em passa igual. Cada dia que agafo la cabra m'acabo "estrujant" de manera involuntària. Pràcticament l'hora i mitja he mantingut un promig sobre els 38 km/h. Els darrers minuts els he dedicat a relaxar una mica i el promig ha baixat bastant. Al final sobre els 64 km en 1:50 h amb uns 500 m de desnivell.

Tot i tenir bastants poques ganes de bici he pogut completar aquesta setmana quatre jornades d'entrenament i he acumulat 320 km més. Amb aquests són ja 7000 els que porto aquest any comptats des del dia 1 de desembre.

dissabte, 11 d’agost del 2012

Continuo sense gaire ganes

Aquesta és la tònica que porto. Vaig sortint però sense gaire ganes de fer res. La meva motivació sempre són les curses i amb el calendari que es presenta fins setembre poca en tinc. De moment se'm complica la participació de dimecres a Malgrat i, segurament, tampoc aniré a Blanes. A veure si m'ho puc arreglar per anar-hi a Malgrat.

De moment aquesta setmana ja porto tres dies de bici. Un de 80 km, un segón en doble sessió de 60+40 i, avui, que n'he fet 80 més. Tot i que les sensacions no són gaire bones i les ganes totalment absents, els promitjos, al contrari, són bastant bons. Tots els dies d'aquesta setmana o he superat els 32 km/h o m'he quedat molt pròxim a ells amb jornades de 900-1000 m de desnivell.

Demà serà la darrera jornada de la setmana i tornaré a sortir, com darrerament, sense gaire ganes.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Sense ganes

Aquesta tarda, mig per obligació i sense gaire ganes, he tornat a agafar la bici. Tal i com deia ahir, desprès de la jornada laboral i amb el vent tant molest que bufa a les tardes, costa pujar-s'hi sobre la màquina i sortir a pedalar. I més quan no has trobat companyia per compartir els quilòmetres.

Mica en mica han passant els quilòmetres, un darrera l'altre, fins completar la setantena. Tot i que les sensacions no eren massa bones, el "cuenta" ha mostrat números força bons: 70 km en 2:10' a 31,75 km/h de promig amb un acumulat de 800 m. Gens malament per haver sortit desganat i una mica agobiat.

Demà, una sorpresa. Pensava que durant tota la setmana no podria fer cap jornada de doble sessió i, finalment, sí que podré. Així que demà "al curro en bici" o el  que és el mateix 60km/40km.

dilluns, 6 d’agost del 2012

Amb poques ganes

Ara feia bastants dies que no escribia res en el blog. Realment és que hi ha poca cosa a explicar. Des de que he acabat les vacances tinc bastants poques ganes d'anar en bici. No és el mateix quan estas descansat, sense treballar i pots sortir a les millors hores del dia que agafar la bici després de tota la jornada laboral i, normalment, amb el vent agobiant que es gira a les tardes. 

Aquests darrers dies n'he fet pocs quilòmetres. Des del dia que vaig anar a treballar en bici només he pogut pujar-me sobre la bici dos dies més: dijous, 60 km i, diumenge amb 55 km. 

A veure si amb la proximitat de les curses m'animo una mica...

dimarts, 31 de juliol del 2012

De nou, al curro en bici

Tal i com avançava ahir, avui he pogut completar un total de 105 km repartits en doble sessió.

Pel matí 60 km en 1:50 hores a 32 km/h de promig amb 684 m de desnivell. A la tarda 45 km més en 1:20 a 34,1 km/h amb 465 m de desnivell amb vent a favor, tot sigui dit. 

Aquests entrenaments estan molt bé, sobretot si, com en el meu cas, no tens massa temps lliure. Aprofito el temps al màxim però, això sí, a base de sacrifici i esforç. Per exemple, avui m'he posat el despertador a les 6:30 del matí quan podria haver-me llevat tranquil·lament sobre les 8:00. Diuen que el que alguna cosa vol, alguna cosa li costa...

dilluns, 30 de juliol del 2012

Torno a la rutina

Finalment ahir no vaig sortir en bici. Era el meu darrer dia de vacances i vaig aprofitar-ho per organitzar un bon dinar a casa amb uns amics i fer un intensiu de pisicina. 

Avui, en sortir de la feina, ja he començat a anar just de temps. Només disposava d'una hora per agafar la bici així que he tornat a utilitzar les tècniques de sempre. Què tinc només una hora? Doncs a treure'n profit: cabra i a la carretera.

No sé exactament què he fet perquè se m'ha aturat el cuenta però de ben segur que hauré estat sobre els 35 km en una hora de bici.

Demà, si aconsegueixo llevar-me ben d'hora, reprendré l'operació "al curro en bici" i faré una doble sessió de 60km/40km.Torno a la rutina i torno a improvisar entrenaments!!!

dissabte, 28 de juliol del 2012

Sortida amb l'avi

Aquest matí ha tocat fer una sortida de relax. He quedat amb el meu sogre, l'avi, i hem sortit a rodar plegats una mica. Feia molt de temps que no sortiem en bici junts. Ell havia d'estrenar la nova FONDRIEST TF 2.0 que té i, per acabar d'arrodonir-ho, amb l'equipació de l'ESTEVE Team. Darrerament se m'està aficionant massa a la BTT però avui l'he arrossegat a l'asfalt.

Hem fet una mica més d'una hora i quart rodant tranquilets i sense apretar gaire. Només l'he apretat una estoneta i, la veritat, és que ha aguantat força bé. Tot un crack l'avi. 

Demà improvisaré un mica en funció de l'hora en que hem llevi i del temps que faci. Aquesta setmana ja he cumplit de sobres...

divendres, 27 de juliol del 2012

L'Ordal per ambdues bandes

Aquesta és la meva darrera setmana de vacances i calia aprofitar-la. De moment porto un bon promig de quilòmetres. Des de que he tornat de vacances he sortit quatre dies aquesta setmana i he pogut acumular gairebé 300 km. I el millor és que encara em queda el cap de setmana. 

Avui he triat un recorregut amb bastant més muntanya que en els dies anteriors. N'he fet dues pujades a l'Ordal, una per cada banda d'aquesta serra. La primera ascensió, per la banda més dura, l'he fet prou bé, amb bon ritme i bona cadència. En canvi, la segona, que se suposa que és per la banda més fàcil, m'ha costat més. El vent picava molt frontal i alguns punts de la pujada, especialment el repetxó d'entra al poble de l'Ordal, se m'ha fet massa llarg. Per la resta, perfecte. 

Finalment 92 km en 2:55 a 31,6 km/h de promig amb un acumulat de 1112 m. Anar fent!!!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Tela amb el del Tamagochi

Tercer dia consecutiu. Ahir a la tarda vaig fer 40 km només però a bon ritme. Aquest matí sortida de 2:40 en companyia del JM Borràs. Una mica més de 80 km en un terreny bastant còmode i a ritme assequible. Ens hem dedicat a rodar i posar-nos al dia perquè feia bastant que no sortiem plegats.

L'anècdota del dia ha estat quan un tiu encorbatat que conduïa un microcotxe ens ha pitat, ens ha insultat i ens ha recordat que haviem d'anar en fila d'un. M'he posat al seu costat i li he dit dues coses. La primera que la retenció la estava creant ell i, la segona, que fa anys que els ciclistes podem circular en parel·lel. Les meves apreciacions no li han agradat i l'home s'ha tornat boig. Ha montat en còl·lera i ha començat a cridar-nos, insultar-nos com si estigués posseït i ha accelerar el seu "bólido" amb gas a fondo. Hem baixat un pinyó i l'hem deixat tirat. Ahí te quedas...

La gent està molt malament. Algún dia haurem de sortir a entrenar d'aquesta manera a veure si així ens respecten.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Que contradictori és el ciclisme!

Finalment diumenge vaig decidir no anar-hi a la cursa de Torelló. Fins el darrer moment m'ho vaig estar plantejant però portava massa dies sense pujar-me sobre la bici. Tot era massa precipitat i de ben segur la cursa no hagués anat bé.

Avui, desprès d'onze dies sense fer res, he agafat la bici. I quines sensacions tant dolentes. A tots els nivells. Les revolucions no pujaven, muscularment molt dur, incòmode sobre la bici, en resum: fatal. 

Durant tota la sortida m'he agobiat bastant. Les males sensacions no feien més que confirmar que la decisió de no haver anat diumenge a Torelló era encertada. Segurament m'haguès passat com el dia del Campionat de Catalunya que també vaig anar-hi sense haver-me pujat a la bici en tota la setmana. A les curses s'ha d'anar en condicions!

He fet dues hores i mitja. Durant tota l'estona no he gosat ni mirar el cuenta. Fins i tot em feien mal els lumbars. La sorpresa ha estat quan he arribat a casa, amb les cames ben dures i adolorides. He mirat el cuenta i resulta que marcava 32,4 km/h de promig amb un desnivell de 830 metres. Què n'és de contradictori aquest esport!!! Amb unes sensacions nefastes i pensant nomès en arribar a casa per baixar-me i he fet un promig de quasi 32,5 km/h. No entenc res...

dissabte, 21 de juliol del 2012

Amb la depre...

Que dur és tornar a casa després d'haver gaudit d'unes dies inoblidables a la platja. Els dies que hem passat a Sardenya han estat genials. Excel·lents platges com la de la foto a la que anàvem cada dia i bonissim clima, excepte alguns dies de vent. 

Cala Brandinchi a San Teodoro. Les platges de Sardenya són espectaculars
Ara toca adaptar-se a la vida habitual. Demà hi ha la cursa de Torelló i no sé que fer. Porto gairebé deu dies sense pujar-me a la bici i no m'acabo de veure amb cor d'anar-hi demà. A més tinc les cames matxacades de platja i de caminar. Si fos una "circuitada" d'una horeta encara hi aniria però he vist a internet que és de prova de ruta i frega els 80 km.

Algú em pot dir com és la cursa de Torelló? Dura, plana...? I després, què tenim de cara a l'agost?

dijous, 12 de juliol del 2012

Amb els xocolat's

A les 07:00 hores ha sonat el despertador. La idea era sortir sobre les 07:30 per fer tres hores però només obrir els ulls quan ha sonat he sentit com bufava el vent així que mitja volta i a seguir dormint. Una hora més tard m'he despertat i, tot i el vent que bufava fort, he sortit sobre les 08:30. 

En principi tot sol però quan portava mitja hora m'he enrecordat que el Marc havia penjat al seu facebook que havien quedat a les 10:00 a la Caixa per sortir. He calculat el temps per ser-hi a l'hora on havien quedat. Al final només han aparegut el Marc i el Man. Suficient per animar-me amb la companyia i no rodar tot sol.

M'han portat per alguna carretera rural de la comarca que no coneixia. Un bon recorregut en un mati ventós que hem pogut mig "torejar" per sortir ben parats i no agobiar-nos pel vent. 

Al final 87 km en 2:45 a 31,4 km/h de promig amb 1084 m de desnivell.

Amb el Marc i el Man que ve molt fi de la Transpirineus.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Nou fitxatge femení pel Team BICIS ESTEVE

Després de la jornada de descans d'ahir avui he tornat a pedalar. En aquesta ocasió amb la cabra que feia dies que no la tocava. Amb l'ajuda del meu amic Pep Tatché estic intentant millorar la posició sobre aquesta bici. Els seus consells m'estan servint de molt i crec que amb els pocs canvis que ja he fet l'he millorat força. 

Molta calor i bastant de vent durant tota la sessió. Anava parant i ajustant alguna mida segons em trobava. Al final he pogut fer 1:50 per acumular 65 km. Pràcticament tota la sortida he pogut mantenir, tot i anar aturant-me de tant en tant, un promig prop dels 38 km/h. Al final a la porta de casa marcava 35,5 km/h.

En arribar m'estava esperant la Ivet que també volia avui sortir en bici i ja anava tota equipada per l'ocasió.

Nou fitxatge de l'equip BICIS ESTEVE. Us presento a la Ivet Lara
Oi que te bona planta??? Jejeje
Amb els petits ajustos que he fet a la bici crec que he guanyat en aerodinàmica.
 

diumenge, 8 de juliol del 2012

De nou un altre matí de bici. En aquesta ocasió amb les piles noves del cuenta però, sorpresa, no funciona. M'he aturat un moment per ajustar l'iman però no funcionava. Per no perdre temps, he passat del cuenta i he activat el My Tracks del mòbil per controlar el recorregut que volia fer.

Si ahir em vaig pasejar per l'Anoia avui ha estat el torn del Bages. Cal anar canviant de paissatges. En aquesta comarca encara queden pobles tant autèntics com Rocafort. Per arribar a aquest poble cal fer una ascensió d'uns 5,5 quilòmetres sense massa duresa. La carretera sembla que finalitza al poble però existeix una carretereta rural que va a enllaçar a mitja pujada del Coll d'Estenalles. Jo avui m'he donat la volta al poble de Rocafort. 

Al final m'he plantat a casa amb gairebé tres hores, 93 km i un acumulat de prop de 1100 m. Ha estat una bona setmana on he pogut acumular 330 km en quatre jornades. 

A l'entrada de Rocafort, un poble autèncic a tocar de Manresa

dissabte, 7 de juliol del 2012

A canviar les piles!!!

Aquest matí amb la fresca he tornat a sortir després de dos dies d'aturada. Les sensacions eren bones i he decidit anar a fer un recorregut amb força desnivell que ja tinc controlat d'altres ocasions. Mentre anava fent mirava com el dia s'anava tapant però, per sort, l'he pogut finalitzar sense mullar-me. 

Les sensacions eren bones i el cuenta ho anava confirmant. Mentre rodava a bona velocitat, la fletxa que indica si vas per sobre o per sota del promig era favorable. A la meitat del recorregut el promig era molt bó, massa bó. Tant ho era, que he canviat la pantalla del cuenta per veure el quilometratge que portava. Pufff, marcava sobre els 60 quan havia de portar 45. Per això el promig era tant bó jejeje.

Al final m'he plantat a casa amb, segons el cuenta, amb 119 km a 39,8 km/h de promig. Espectacular però tant espectacular com fals. Aquest recorregut l'he fet altres vegades i em surten 87 km amb 1200 de desnivell. I aquests són els quilòmetres reals que he fet. Ni idea del promig però tant fa, no?

Aquesta tarda ha tocat canviar les piles al cuenta i als sensors. 

dimecres, 4 de juliol del 2012

Això és vida...

Doncs sí, això és vida. Que bé que senten les vacances. Avui he disfrutat molt. Pel matí sessió de platja amb la familia. La Ivet s'ho ha passat d'allò més bé jugant amb l'aigua i amb la sorra. Després de la pallisa que m'ha fotut, una bona fideuà per recuperar forces i cap a casa amb la calma. 

Ja sobre les 18:30, amb la calor de baixada, sortideta en bici amb l'Albert. Un parell d'horetes ja que les cames encara esteven resentides de l'entrenament d'ahir. Sort que l'Albert avui no ha volgut apretar massa perquè de ben segur m'hagués torturat força. Avui les sensacions no eren dolentes, només que la musculatura estava cansada.

Al final dues hores en que he fet 64 km, fregant els 32 km/h de promig amb 762 m de desnivell. Demà, segurament, descansaré una mica.

Aquí jugant a fer "muñequitos" amb la sorra. A la Ivet li encanta matxacar-los jejeje
Tot i l'hora de la tarda, molta calor. Hem parat a la font a posar aigua i l'Albert s'ha dutxat literalment.
Això és vida. Llàstima que només sigui un mes a l'any. Podria ser cada dia així....

dimarts, 3 de juliol del 2012

Entrenant amb els RCB

Aprofitant que estic de vacanes volia sortir a entrenar pel matí. Sempre m'agrada més el matí que les tardes per evitar el molest vent que sempre bufa en aquesta franja horària en aquesta zona. Finalment m'he decidit per aprofitar el matí per fer una mica de platja amb la family i deixar l'entrenament per la tarda. Avui les sensacions no eren massa bones. Massa dies aturat de nou, casi una setmana!

Cap a les sis he sortit. Havia quedat amb l''Albert per creuar-nos i rodar plegats. Quan ens hem trobat venia amb un grup de ciclistes i hem començat a fer via, com sempre, a bon ritme. Pràcticament al començament ens hem trobat l'Agüero (RCB) i se'ns ha afegit a la grupeta. El que no saviem nosaltres és que ell havia quedat amb el Pedrito Soler i el Cuervo també per creuar-se. En quant ho hem fet, també s'han afegit a la grupeta. Al final ens hem ajuntat uns 10-12 ciclistes. Sempre passa quan la grupeta és mitjanament gran que la cosa es comença a animar i el ritme puja. Ja al port l'Albert ha començat a marcar ritme i je m'he col·locat a la seva par. A punt de coronar, com és habitual quan hi ha grupeta, sprint. 

Mica en mica el grup s'ha anat desfent i finalment hem acabat la ruta l'Agüero i jo. A mi m'han sortir 82 km en 2:30 a 32km/h de promig amb un acumulat de 980m. Pujant el port he vist alguna punta al pulsómetre de 192 pulsacions. Senyal inequívoca que hem pujat bastant ràpid.

dissabte, 30 de juny del 2012

I ja van quatre...però en blanc

La setmana havia començat molt bé amb tres dies seguits de bici (diumenge, dilluns i dimarts) però ja s'ha espatllat. La ratxa negativa ja supera la positiva, ara ja en són quatre els dies en blanc. I, de ben segur, demà tampoc podré agafar la bici i es convertiran en cinc. De nou balanç negatiu. La part positiva és que ja estic de vacances i espero, durant la propera setmana, tornar a agafar una altra ratxa bona encara que sigui a cop de despertador.

dimarts, 26 de juny del 2012

I ja van tres...

Diumenge cursa a Pallejà, ahir doble sessió de 60+40 i avui 65km més a ritme de cursa. Com m'ha dit l'Albert Cantenys: "aquesta tarda hem jugat a ser ciclistes". I te tota la raó. Hem sortit sobre les 18:00 hores cadascun des del seu punt i ens hem anat ajuntant. Mini grupeta de 8: Albert, Montse, Joan, Marc, el menda i dos companys nous que s'han afegit i que no coneixia de res (perdoneu però no m'he quedat amb els vostres noms). Tarda molt calurosa i ventosa, com sempre. El ritme, de cursa. Tots molt ben coordinats i per feina. Hem arribat a la pujada del dia i s'ha fet el silenci. Ja sabeu que significa quan en una pujada ningú parla jejeje. Quan he mirat el cuenta portava 55 km a promig de 34,8 km/h amb 550 m de desnivell. Tela! A ritme de cursa!!! 

Finalment 63 km a 33,6 km/h amb 680 m de desnivell. Cansat però amb bones sensacions. Demà descans!!!

Amb el teu permís Marc, agafo la foto i la penjo aqui.

dilluns, 25 de juny del 2012

Reprenent l'operació Al curro en bici

Avui tenia l'oportunitat de tornar a anar a treballar en bici. Malauradament no puc fer-ho tantes vegades com m'agradaria però la qüestió és que avui sí. Costa bastant fer l'esforç de posar el despertador a les 06:30 hores per fer seixanta quilòmetres però o ho faig així o acabo com aquestes dues darreres setmanes sortint un o dos dies només. També és bastant dur agafar la bici per tornar cap a casa a les 17:30 hores amb la que està caient i el vent calent que bufa. De fet, aquest matí, quan ha tocat el despertador he estat a punt d'apagar-lo i fer-hi mitja volta. Quina necessitat tens de llevar-te? m'he preguntat. Afortunadament li he guanyat la batalla al despertador i he fet l'esforç. 

Al final doble sessió. Al matí 60 km i 40 més a la tarda. Un centenar de quilòmetres al sac.

Rodant sota els primers ratjos de sol. Quina bona temperatura.

A la tarda, de tornada, la calor apretava ben fort