diumenge, 16 de setembre del 2012

Crònica cursa de Montornès i de Blanes

CURSA DE MONTORNÈS

Segona de les curses d'aquesta setmana. En aquesta ocasió per la tarda, una tarda amb bastant calor i un vent molest. Arribo i desprès de signar, vaig a fer una volta al circuit ja que no el coneixia. De seguida ho veig clar: avui tocarà patir. És un d'aquells circuits on cal estar a tope de forma per fer-ho bé i no és el meu cas en aquest precís moment. A més s'afegeix la distància, 60 km, massa pel meu fons. 

Comença la prova i comencen els atacs. Me'ls miro. He de guardar si vull acabar la carrera amb dignitat. A la primera volta perdo el cuenta-quilòmetres. Afortunadament algú se'l va trobar i el vaig recuperar al final. Moltes gràcies. Passades poques voltes més es fa l'escapada bona protagonitzada pel Cubero i el francès Francis Roger que marxen a un ritme brutal. Obren forat ràpidament. Ja no els vam tornar a veure. 

Arriba l'hora de la meta volant. El primer i el segon llocs ja estaven adjudicats pels dos escapats. Vaig pensar que no agafariem els corredors que transitaven entre ells i el pilot i em despreocupo una mica però error, els agafem a poc de la meta volant i, per tant, queda un punt en joc. M'agafa mal col·locat i una mica atrancat de pinyons. El punt que quedava per disputar se l'emporta el Francesc Catalan que va fer un gran sprint al dur repetxó de meta. Va haver-hi una mica de confusió a l'hora de marca la volta i vam haver d'esprintar dos cops, però el bó era el primer.

A partir d'aqui a veure la cursa des del pilot. Em plantejo arrecar però sé que no arribaré massa lluny i preferiexo ser conservador. Falta molta força per estar davant en circuits tant exigents. Van marxant alguns corredors mica en mica. Les darreres cinc voltes se'm fan eternes amb les cames enrampades. Arriba el final de cursa i faig el que puc. Salvo amb habilitat una caiguda, aquesta vegada sí, i esprinto com bonament puc. Al final sobre els 15-18 calculo. No disposo de classificació.

La noticia negativa la ferida que es va fer en Jaume Estañol i que va acabar a l'hospital. Molts ànims i recupera't aviat. 

CURSA DE BLANES

L'endemà era el torn de Blanes. Tercera cursa de la setmana i quarta en 8 dies. Circuit curt i ràpid amb la recta de meta en lleugera ascensió. Un repetxó d'aquells que amb el pas de les voltes va "llimant" mica en mica les cames. 

Bones sensacions mentre escalfo. Normalment, quan tenim dues curses el mateix cap de setmana, em trobo millor el segon dia. Avui també ha estat així.

Intento entrar en les escapades però la bona estava reservada per dos super classes: el Madrigal i el Medina, que van arribar a meta amb aquest ordre. Després d'intentar-ho diverses ocasions, al final, aconseguiexo marxar en solitari a falta de cinc voltes. Em quedo navegant sol entre el pilot i el duet format pel Cubero i el Roger, que el dia anterior van protagonitzar la cursa de Montornès, i que perseguien als dos del cap de cursa.

Cinc voltes a tope administrant bastant bé un avantatge d'uns 10-12 segons. Suficients per arribar a meta en cinqué lloc.  Enhorabona als guanyadors que han fet una gran cursa. Classificació.

Lluitant en solitari a la part del final del repetxó durant les darreres voltes. Quin patiment!!!