dimarts, 31 de maig del 2011

A bon ritme

Després de complir amb els deures domèstics m'ha quedat temps lliure per sortir en bici i, d'aquesta manera, trencar la ratxa de quatre dies consecutius en blanc. Com que en principi no havia quedat amb ningú i el temps no semblava gaire estable he decidit treure de nou la cabra a passejar i no anar massa lluny per si la climatologia es complicava. Quan portava pocs quilòmetres ha sonat el telèfon. Era l'Albert que finalment sí que sortia. Com que jo ja estava en ruta ja no he girat cua per canviar de bici i he continuat amb la cabra. Ens hem ajuntat els dos i hem rodat a bon ritme durant un parell d'hores. Tant bo ha estat el ritme que durant la primera hora i mitja portàvem un promig de 4o km/h. Finalment he arribat a casa amb 77 km, un promig de 36 km/h i les cames bastant matxacades. Demà, si el temps ho permet, una mica més.

divendres, 27 de maig del 2011

Traquils però no tant com sembla

A les 18:00 havia quedat amb l'Albert per sortir a fer uns quants quilòmetres més. La idea era que fos tot al contrari que en la jornada anterior, ritme tranquilet, a rodar en terreny pla i a recuperar una mica. Al final, no sé com, ens vam anar engrescant i sense voler-ho vam acabar amb fent un promig de gairebé 33 km/h. Com ja és habitual el vent entrava fort per totes bandes i feia incòmode anar en bici. Per més, uns núvols ben negres i d'aspecte amenaçador s'anaven desenvolupant amb rapidesa per sobre dels nostres caps. Per sort, la pluja ens va respectar i no ens vam mullar. Per acabar la sortida vam parar al Muntanya a fer-la petar una estona. Allà sempre trobes algú per parlar, conversar i, perquè no, polemitzar, sobre temes de ciclisme. Al final 60 km a gairebé 33 km/h de promig. Com que aquest cap de setmana treballo no podré anar a la cursa de Banyoles i, per tant, tanco aquesta setmana amb tres jornades de bici amb 190 km acumulats. La propera setmana més.

dijous, 26 de maig del 2011

Poc però ben fet

Només 60 km però ben fets. Havia quedat amb l'Albert i, poc després, se'ns va afegir el Montse. Quin parell!!! Em van portar tot l'entrenament literalment asfixiat i, en alguns moments, sense ser capaç de seguir-los. Quina diferència de sortir sol a anar amb ells! Ja pràcticament no m'enrecordava d'aquestes sensacions. Recorregut bàsicament trencacames i pestós. D'aquells traçats que va picant amunt, va picant amunt i acaben fent mal a les cames. A tot això es va afegir un vent que no parava de bufar i molestar continuament. Ja em va bé anar amb ells perquè em treguin de punt i així agafar una mica de "ritmillo". Finalment vaig arribar a casa amb un promig de 32,5 km/h en un recorregut de 60 km on vaig acumular 800 m de desnivell. Poc però ben fet!

Així d'asfixiat em vam porta aquell parell durant tota la sortida.

dimarts, 24 de maig del 2011

Descansa en pau Xavi

Una altra terrible noticia. Una altra desgràcia que toca de ple el nostre esport. Aquesta vegada no ha estat un accident de trànsit, ni un descens arriscat, ni una cursa boja... aquesta vegada la culpable ha estat simplement la mala fortuna que ens juga aquestes terribles passades. Jo no coneixia gaire a en Xavi però, per les poques vegades que vaig parlar amb ell i per la seva actitud en les curses socials de pretemporada en les que acostumava a participar com si fos un més de nosaltres, vaig entreveure la seva qualitat com a persona. Simplement una nova desgràcia que es porta pel davant una persona i un excel·lent ciclista. Descansa en pau Xavi!

divendres, 20 de maig del 2011

Una bona setmana

Aquesta ha estat una d'aquelles setmanes que feia temps que no podia fer. N'he pogut sortir tots els dies, els cinc de dilluns a divendres. N'he pogut fer quatre jornades de 80 km i una de 30, es a dir, 350 km setmanals. Tota una fita que feia molt de temps que no assolia. A més, els darrers dos dies molt ben acompanyat del Joan Manel Borrás (Amatstrong). Quina diferència d'anar sol a anar amb algú, sobretot, si la companyia es bona. Tant de bo pogués mantenir aquest ritme d'entrenamens de manera regular. A aquest ritme no trigaria massa en agafar un "puntent" una mica decent.

Demà hi ha cursa a Vilajuïga, però no hi aniré. Tot i trobar-me bastant millor que aquestes darreres setmanes, encara estic molt verd. I sobretot per enfrontar-me a les exigents rampes de St. Pere de Roda. Demà descans i deixo la porta oberta per sortir diumenge a matí, ja veurem.

dimecres, 18 de maig del 2011

3.000 Km

Amb els 80 que n'he fet aquest matí ja he arribat a la xifra de 3.000 km des del dia 1 de gener de 2011. En aquest recompte hi afegeixo els fets en competició (en les 3 que n'he pres part aquesta temporada) i els que n'he fet entrenant. Pel que fa a la sortida d'avui, la primera part part bé. Bé excepte en el port que he pujat. Em costa mooooolt pujar i no m'hi trobo agust. La segona ha estat una mica agonística. Al molest vent que entrava se n'ha afegit una petita avaria amb la cadena. Un dels passadors s'ha quedat clavat i cada vegada que aquest tram de la cadena passava pel canvi saltava. He hagut de fer els 35 darrers quilòmetres amb la cadena saltant cada dues pedalades. Quina incomoditat i quines ganes d'arribar a casa per tot plegat!

dimarts, 17 de maig del 2011

Menys dona una pedra, diuen...

El rellotge avui no m'ha perdonat i se m'ha tirat el temps a sobre. Moltes coses a fer entre temes domèstics i feina que només em deixaven una trista hora lliure per mi. Després de valorar si valia la pena sortir-ne o no, he triat la primera opció. Més que res per allò de "menys dona una pedra". Així que pràcticament amb els ulls mirant continuament el rellotge mentre anava en bici i, pregant que no punxés ni passés res estranys, n´he pogut fer una horeta. Una hora de bici en la que he m'he plantat a la porta de casa amb un promig de 32,5 km/h. Ja que feia poc, no?...

dilluns, 16 de maig del 2011

Avui cap a Montserrat

Després de la "estrujada" del cap de setmana a La Pineda vaig descansar el diumenge. Avui de nou en bici. Vaig intentar quedar amb l'Albert però, como que no va poder ser, he sortit tot sol. A l'agafar la bici em trobava amb ganes. Sembla que treure'm la carbonilla m'ha sentat bé. Tant animat estava que m'he decidit a pujar Montserrat. Tot i ser un port que tinc molt a prop de casa em costa molt decidir-me a pujar-hi. De fet, poques vegades al llarg de l'any hi vaig. Fins l'inici de l'ascensió m'he trobat molt bé i recuperat. He rodat a un bon ritme i marcant un promig bastant alt fins la primera rampa ascendent. Ja ho he dit moltes vegades: la pujada et posa al teu lloc. La pujada del port ha estat símplement patètica, rodant tota l'estona entre els 16-18 km/h. Hores d'ara no hi ha més! Ja de tornada cap a casa, en el tram pla, molt millor. Les sensacions són bones fins i tot contra el vent però, la vida es dura, i quan puja la carretera, puffff!!! Al final 82 km a 30 Km/h de promig amb 1200 m de desnivell acumulat. És la tirada en entrenament més llarga en el que porto des de que he començat de nou. No està malament.


El bon i lluminós dia permetia gaudir d'aquesta impressionant vista des de els poc més 700 m d'altitud de l'abadia de Montserrat.

dissabte, 14 de maig del 2011

Campionat d'Espanya P&B Ruta

Com era d'esperar la cosa no ha anat massa bé per mi. Minut de silenci abans de començar en memòria dels morts de Lorca i dels policies i bombers caiguts en servei. A partir d'aquí la cursa ha començat amb un ritme de sortida bastant lent i això ha fet que, una escapada feta en el primer quilòmetre agafés temps amb rapidesa. Entre els corredors fugats l'Albert, que ha fet una excel·lent cursa. Aquest ritme lent també ha provocat que en quant la carretera s'ha endurit una mica, aquell tram es fes molt ràpid. Fins aquest moment, hem trobava cómode i rodava bé, però he començat a passar-ho malament al dur repetxó de l'Arboset, curt però exigent. La mala sort ha aparegut a la pujada que entra al pantà de Riudecanyes. Allà m'ha caigut la cadena al canviar el plat i he hagut de posar peu a terra. Quan un està bé això no representa cap problema, però quan vas just, es el toc definitiu. De totes maneres m'hagués quedat igualment uns pocs quilòmetres després, quan començava el port. La única diferència hagués estat que, potser, hagués pogut entrar amb algun grup més capdavanter. Amb tot fet, per mi, l'ascensió a la Teixeta ha estat tranquil·la, fent-la petar amb l'amic Claudi. Ja al descens ens ha agafat un grup d'uns quinze corredors i sense més història fins a meta. Desconec en quina possició he entrat, però molt endarrera i a minutada.

Pel davant a la pujada s'ha trencat tot i els homes més forts han agafat els escapats que anàven per davant. Finalment han pogut arribar un grup d'unes sis o set unitats on s'ha imposat un fortíssim Jordi Fernández i on hem pogut col·locar a en Cherino en quarta possició. L'Albert ha rematat una excel·lent cursa en la que anava escapat des del quilòmetre un i ha entrat en aquest grup.

Aquí os deixo la classificació definitiva de la CRI d'ahir. La de la ruta no la tinc encara.

divendres, 13 de maig del 2011

Crònica Campionat Espanya P&B CRI

Quan estava a la rampa de sortida m'han vingut antics records de l'època de l'institut. Tenia la mateixa sensació que quan em presentava a un exàmen sense haver-me mirat res. Aquella sensació de tenir els "deures per fer". Aquella sensació d'improvisació, de: ha veure que passa? Doncs aquest crec que és l'exemple més gráfic que puc aportar de com em sentia. Em planto a la rampa i escolto el compte enrera sense saber ben bé que faig allà dalt. Al senyal surto i intento agafar ritme. La lenticular comença a fer soroll. Impossible. En un quilòmetre portava les cames inflades. Cada vegada que intentava abaixar pinyons havia de desistir i tornar-los a pujar. No em trobava còmode ni els trams favorables. No hi havia força per moure pinyons baixos. Finalment he marcat un temps de 14'36'' a un promig de 40.250 km/h. El més impactant les 191 pulsacions de mitjana i 197 de màxima. Aquest temps m'ha classificat en la 21ª possició i 5è de la categoria. Molt bona participació també enguany amb 90 inscrits per aquesta CRI.

A destacar els estratosfèrics promitjos que han fet els tres primers classificats que, literalment, són per donar-lis de menjar a part. Els tres han entrat amb un segon de diferència entre ells. Finalment victòria per dècimes de segon del Miquel Àngel Cherino, seguit de l'Óscar Negrete i del Jordi Fernández. Els tres han rodat a més de 50 km/h de promig. Cada any més nivell i més qualitat. Aquí penjo una foto de la classificació.

Perdoneu, però no l'he enquadrat bé pel sol que feia i no es veuen els temps. Demà la prova en ruta. Suposo que a l'hora de la sortida tindrè la mateixa sensació que avui a la rampa de la CRI.

dijous, 12 de maig del 2011

24hcyclotour


Fa dos anys alguns vam poder disfrutar d'una experiència ciclista poc habitual. Em refereixo a les 24h ciclistes de Montjuïc. Una cursa de 24h de durada ininterrumpuda on es podia competir de manera individual o per equips. Va ser una cursa "diferent" i divertida que, malauradament, no ha tingut continuitat. Tots aquells que es van quedar amb les ganes de provar-ho estan d'enhorabona: teniu una nova oportunitat.

Els dies 30 i 31 de juliol es disputa al circuit de velocitat de Calafat la primera edició de les 24hcyclotour. L'esperit és el mateix les 24h de Montjuïc. Podeu consultar el tríptic de la cursa o veure tota la informació al web de l'organitzador.


dimarts, 10 de maig del 2011

Cansat

Després de tres dies més d'aturada per teves laborals avui he tornat a agafar la bici. Sortida en la linia de les dues setmanes anteriors, uns 75 km amb 750 m de desnivell acumulats. Durant tot el recorregut m'he trobat molt pessat de cames, amb aquella sensació tant desagradable de tenir-les com de cartró-pedrà. Tot i així he arribat a casa amb un promig de 31,9 km/h però he de confesar que, durant força estona, el vent era favorable. Hores d'ara em noto excesivament cansat. Massa pel que he fet. Ja que no estic en condicions d'anar a competir el cap de setmana i, tot i així vaig, espero estar, com a mínim, fresc.

dilluns, 9 de maig del 2011

Campionat d'Espanya de P&B

Divendres i dissabte a la tarda es celebrarà a la població tarragonina de La Pineda-Salou una nova edició del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. Enguany s'arriba a la vuitena edició d'aquesta cursa que organitza el Club Esportiu Mossos d'Esquadra i que s'ha convertit en un clàssic dintre el col·lectiu dels professionals de les emergències.

Com ja és habitual el campionat consta de dues proves independents. La primera que es celebrarà en la modalitat CRI d'uns 11 km i, la segona, en ruta sobre un recorregut de 88 km. Respecte a la primera es tracta d'un traçat bastant pla amb algun petit repetxó d'escasos 300 m. En la segona caldrà superar com a punt crític de la carrera el port de La Teixeta. Són els mateixos recorreguts que l'any passat. Podeu consultar tota la informació als links en color blau.

Tot i estar a anys llums de tenir un moment de forma simplement adequat, aniré a participar-hi. Només porto dues setmanes agafant la bici regularment però m'he marcat dos objectius, un per cada prova. A la CRI intentar fer el recorregut empleant només un minut més que l'any passat. D'aquesta manera crec que podria acabar entre els 20-22 primers. A la ruta, ajudar en el que pugui als companys d'equip ja que tenim gent per disputar la cursa amb garanties de guanyar-la. De fet no tinc ni la seguretat de si podré acabar-la.

dissabte, 7 de maig del 2011

La setmana pròxima més

Amb els gairebé 70 km fets la tarda de divendres em planto per aquesta setmana. Tant dissabte com diumenge és impossible del tot poder sortir més en bici fins dilluns que bé. La nota més positiva d'aquests darrers quilòmetres ha estat trobar-me casualment amb dos grans cracks de les categories 30 i 40 a Catalunya. Parlo d'en David Sánchez i de n'Adolf García. M'he creuat amb ells i hem pogut compartir alguns minuts de xerrada. Durant aquest poc temps ens hem posat al dia i em recordat vells temps.

dimecres, 4 de maig del 2011

Sumant mica en mica

Seixanta cinc quilòmetres més aquesta tarda. Si aquests darrers dies comentava que m'havia trobat bastant bé sobre la bici, avui ha estat tot el contrari. No sé si pel vent tant molest que bufava. No sé si per estar treballant de nits. No sé si pel cansament acumulat. La qüestió és que aquesta tarda em trobava fatal. Sensació de cames pesades, lentes i inflades. En especial en els trams de pujada. En pla encara m'aguantava mig bé i era capaç de rodar amb certa "dignitat". Però al port, que tampoc era massa dur, m'arrosegava com podia. És del tot cert que la pujada t'acava col·locant al teu lloc. Tot i així, he arribat a casa amb un promig de 31,2 km/h. Demà intentaré sortir una mica més.

dilluns, 2 de maig del 2011

Passejant la cabra

La setmana passada la vaig poder tancar amb 333 km en cinc jornades. Més del que havia fet en les darreres sis setmanes. Aquest matí, tot i que el temps amenaçava pluja, m'he decidit a sortir de nou. Com que no volia arriscar-me a mullar-me gaire, he agafat la cabra i m'he quedat rodant prop de casa. Bé, primer he hagut de treure-li la pols que acumulava ja que no l'ha feia servir des de la crono de St. Gregori del mes de setembre. Les sensacions amb la bici de crono molt bones. Abans de pujar-me pensava que em trobaria molt "raro" però m'ha passat el contrari: semblava que l'havia agafat ahir mateix. Només m'he dedicat a rodar amb ella. Res de sèries, res d'esforç. No està la cosa per anar obrint gas. De fet, tampoc podia ficar-hi gaire "xixa" als pinyons perquè no els puc moure. Al final n'he pogut fer uns 60 km plans. Em quedo amb el regust de les bones sensacions amb la cabra.