dilluns, 16 de maig del 2011

Avui cap a Montserrat

Després de la "estrujada" del cap de setmana a La Pineda vaig descansar el diumenge. Avui de nou en bici. Vaig intentar quedar amb l'Albert però, como que no va poder ser, he sortit tot sol. A l'agafar la bici em trobava amb ganes. Sembla que treure'm la carbonilla m'ha sentat bé. Tant animat estava que m'he decidit a pujar Montserrat. Tot i ser un port que tinc molt a prop de casa em costa molt decidir-me a pujar-hi. De fet, poques vegades al llarg de l'any hi vaig. Fins l'inici de l'ascensió m'he trobat molt bé i recuperat. He rodat a un bon ritme i marcant un promig bastant alt fins la primera rampa ascendent. Ja ho he dit moltes vegades: la pujada et posa al teu lloc. La pujada del port ha estat símplement patètica, rodant tota l'estona entre els 16-18 km/h. Hores d'ara no hi ha més! Ja de tornada cap a casa, en el tram pla, molt millor. Les sensacions són bones fins i tot contra el vent però, la vida es dura, i quan puja la carretera, puffff!!! Al final 82 km a 30 Km/h de promig amb 1200 m de desnivell acumulat. És la tirada en entrenament més llarga en el que porto des de que he començat de nou. No està malament.


El bon i lluminós dia permetia gaudir d'aquesta impressionant vista des de els poc més 700 m d'altitud de l'abadia de Montserrat.