dimecres, 30 de maig del 2012

Estrujant-nos!!!

Tela marinera la sortida d'aquesta tarda amb l'Albert. Ahir no vaig poder fer res i, avui, tenia la idea d'agafar la cabra. Dit i fet. Al lloc habitual i segons l'horari previst, m'he creuat amb l'Albert i a rodar. 

Avui era un dia estrany. Un dia d'aquells en que les sensacions no són gens bones però que vas baixant pinyons i vas augmentant el ritme i tens gas. Sensacions contradictòries perquè notava les cames dures però, tanmateix, transmitia força a cada pedalada. 

Tant hem apretat que durant la primera hora i vint minuts el promig estava una mica per sobre dels 40 km/h. Un recorregut bastant pla però on el vent anava entrant. Amb vent en contra hem pogut manenir força estona la bici entre els 45-46 km/h. Quan hem girat cua es podia rodar amb el 53x11 en la franja de 53-55 km/h. 

Al final 63 km a 37 km/h de promig am 500 m de desnivell amb un temps de 1:40. Sóc conscient que demà estaré totalment petat però la feina està feta.

dilluns, 28 de maig del 2012

Al curro en bici

Nova oportunitat aprofitada. Avui he tornat a repetir l'experiment que ja vaig fer amb èxit fa un parell de setmanes: he tornat a anar a currar amb la bici.

Doble jornada, de matí i tarda. Li he tret molt de suc al dia. Pel matí he sortit ben d'hora, a les 7:00 ja estava pedalant a la carretera. Gens de fred ni de vent. Recorregut directe cap a la feina -tinc poc més de 30 km- i, una vegada allà, he allargat una mica per finalitzar amb dues horetes. Temps que ha servit per fer una mica més de 64 km a un promig per sobre dels 32 km/h amb 800 m de desnivell.

Una vegada finalitzada la jornada laboral, de tornada cap a casa. En aquesta ocasió gairebé directe. He acumulat una hora i deu més. He pogut fer 40 km, el que vol dir que he rodat a 34,5 km/h de promig amb 420 m de desnivell. La veritat és que el vent, aquesta vegada, ajudava bastant. 

El que resta de setmana no ho podré tornar a fer así que ja veurem si puc sortir a la tarda o no. De moment que "me quieten lo bailao".

dissabte, 26 de maig del 2012

Dos dies seguits

Després de no haver pogut tocar la bici només que un dia durant la setmana, ahir divendres vaig fer una sessió de cabra. Tenia poc temps, sobre una horeta i mitja, i és la meva manera de treure'n profit a cada minut. Vaig sortir sol però després em vaig creuar amb l'Albert i amb el Montse i vam compartir un pocs quilòmetres. Em vaig plantar a casa amb 55 km.

Aquest mati, com ja és habitual, sortida matinera i en solitari. Quasi 90 km a bon ritme (31,5 km/h) amb un acumulat de 1200 m, majoritàriament per la comarca de l'Anoia. És una bona comarca per rodar quan ja comença a apretar la calor.

Demà no hi aniré a competir al provincial. És el "cumple" de la peque. La Ivet ja fa tres anyets i el que toca és quedar-se a casa amb la familia a disfrutar-ho tots plegats. Ja hi hauran més curses...


dimecres, 23 de maig del 2012

Amb l'Albert i el Motse

Després de dos dies d'aturada, des de la cursa d'El Milà, avui he tornat a agafar la bici. Sobre les 18:15 hores he sortit per creuar-me amb l'Albert i amb el Montse. Una vegada els tres junts he rodat fent front al vent que bufava, per variar una mica, amb una bona intensitat. Entre conversa i conversa els quilòmetres i els desnivells han anat caient mica en mica.

Al final dues hores justes per fer una mica més de 64 km amb 750 m de desnivell. Les sensacions no eren bones però crec que hem rodat bastant ràpid, promig de 32 km/h (tenies raó Albert, l'has clavat). A veure si demà em puc escapar una estona més...

diumenge, 20 de maig del 2012

Crònica XXXIV Cursa Vall dels Avellaners (El Milà)

Obro els ulls i miro el despertador. No pot ser!!! les 7:45. M'he adormit???? Un cafè ràpid i cap el cotxe. Per sort, per la nit, m'ho havia deixat tot preparat i carregat al maleter. Nervis. Per sort no plou. Arribo a El Milà a les 9:10. Tranquil. Hi ha marge. Cap a signar i a muntar el tema per la cursa. Roba, bici, bidons...

Començo a escafafar una mica i ja veig que no serà el meu dia. Noto les cames dures, massa dures. Tothom a la sortida i xiulet. El primer en liar-la, com no, el Josep Maria Olivés (Esteve). La primera mitja volta se l'ha fet ell solet enfilant el grup i, poc desprès, ja anava escapat amb un grupet de tres que, posteriorment, ha augmentat a quatre. La seva renda no ha passat del mig minut i, entre la segona i tercera volta, han estat neutralitzats. A partir d'aquest moment la cursa ha estat bastant monòtona: molts intents i poc més. En el tram de l'entrada al poble es tallava el grup i els atacs perillossos es feien a partir de la meta fins el pont que hi havia després però ningú ha aconseguit marxar. La pluja, que ens havia respectat fins al moment, ha aparegut a falta de dues voltes. A la darrera l'aigua ja queia amb ganes i s'ha viscut algun moment de tensió. Arribem en grup compacte a un sprint en el repetxó de meta on les primeres places eren dominades pels homes del RCB i el Galvesport. Malauradament, com sempre, caiguda. M'he col·locat com he pogut però em falta encara molta força i més encara per disputar un sprint tant llarg en pujada. Avui no rodava tant còmode com als circuits. M'he hagut de conformar amb la 13ª posició, un lloc que he repetit unes quantes vegades aquesta temporada. La victòria se l'ha endut un fortíssim JC Medina seguit del seu company Claudi Bosch ambdós del Galvesport. El tercer ha estat el David Fernández (Andorrana AC). Enhorabona a tots tres.

Molt bona participació, sobre els 120 a la línia de sortida, i molt bona organització de la AG Reus que ens tenia preparada un coca excel·lent en acabar la cursa. La gran noticia del dia ha estat el retorn del Mirko a la competició després de l'accident que va patir fa uns mesos. S'esgarrifa un només de sentir el seu relat. Per sort tot va quedar en un ensurt i ja torna a estar pedalant de nou. Benvingut Mirko!

Aquí penjo la classificació de la cursa. 

divendres, 18 de maig del 2012

Ni una hora

Mandra. Aquesta va ser la rao per la qual no vaig sortir ahir a la tarda. Costa molt agafar la bici a tres quarts de set de la tarda amb totes les hores de treball a sobre i, sobretot, quan el vent bufa de valent i el cel pinta negre. Mandra, em va fer molta mandra sortir i em vaig quedar a casa.

Aquesta tarda tot i que el vent, com de costum, bufava amb ganes sí que he sortit. Més que sortir he agafar la bici per apropar-me a la botiga del Muntanya a substituir el cable del canvi que estava a punt de trencar-se. Sort que hi he anat perquè s'aguantava per tres fils. Després de fer l'operació de rigor he rodat una mica. No quedava massa temps i, al final, m'he hagut de conformar amb 55' de bici, es a dir, 28 km. Ja dic, més que sortir, he anat a moure una mica les cames allargant el camí de tornada.

Demà, si el temps ho permet, he quedat amb l'amic Borràs per intentar fer un parell d'hores tranquils.

dimecres, 16 de maig del 2012

I ahir cap a Collserola

Una espectacular vista just al peu de la torre de Collserola
Ahir va ser un dia atípic i vaig tenir l'oportunitat de disfrutar de tot el matí per mi. I quina millor manera de fer-ho que agafar la bici? Bon temps, hores pel davant i sense cap presa. La única part negativa va ser que no vaig trobar acompanyant per fer la ruta. 

L'altra dia vaig comentar que hi havia diverses opcions en sortir de casa. En aquesta ocasió vaig decidir anar cap a una zona que, tot i tenir-la bastant aprop, no acostumo a triar: Collserola. 

Un bonic recorregut entrant per una de les tantes portes de la serra de Collserola i sortint per l'altre banda. Aquesta muntanya sempre ofereix unes vistes espectaculars de Barcelona i sobretot amb un dia tant bo com el que va fer ahir.

Al final vaig fer 88 km en 2:50 hores amb un acumulat positiu de 1235 metres. Avui ha estat impossible tocar la bici. Demà la intenció és sortir-hi però, com sempre, ja veurem si puc o no.

diumenge, 13 de maig del 2012

Tito, cap a Igualada!

Com deia el famós acudit de l'Eugeni, "Tito, cap a Igualada". A les 8 del matí m'he posat en marxa sense tenir massa clar cap a on m'adreçaria avui. Com que no havia quedat amb ningú he anat improvisant el recorregut decidint sobre la marxa cap on anava.

Al final he acabat a Igualada. És l'avantatge que té viure en un lloc que et permet moure't per cinc comarques sense fer massa quilòmetres: Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Bages i Vallès Occidental. Totes ben a mà. 

Moure's per aquestes comarques implica fer constants canvis de desnivell. Unes estan més exposades que d'altres al vent. L'Anoia m'implica acabar acumulant desnivell però em resguarda del molest aire. 

Al final he acumulat 85 km en 2:45' amb un desnivell de prop dels 1300 m. Les sensacions eren de cansament i les pulsacions tampoc pujaven massa avui. Ja començo a dubtar de que funcioni correctament el pulsòmetre perquè em quedo a més 10 pulsacions del que marcava habitualment. 

Aquesta ha estat una molt bona setmana. He aconseguit sortir en bici 4 jornades i he acumulat 340 km. Ja veurem si servei d'alguna cosa de cara a la cursa de El Milà del proper cap de setmana.

dissabte, 12 de maig del 2012

Agafant color o, millor dit, bicolor

Aquest matí he pogut fer 90 km més que s'acumulen a aquesta setmana. Tot i sortir bastant d'hora ja es veia a venir que el dia seria assolejat i calurós. Com és habitual els caps de setmana, l'únic que té capacitat per matinar és el JM Borràs. Hem fet pràcticament tot l'entrenament junts i, desprès d'acomiadar-nos, he continuat una mica més per intentar arribar a les tres hores de bici.

Les sensacions avui eren de bastant cansament, tant físic com muscular. Durant bastants mesos he tingut el pulsòmetre inoperatiu però avui l'he recuperat. Les pulsacions no pujaven gaire aquest matí. No he passat de 177 pulsacions de màxima i això és quedar-me bastant curt. Normalment pujo bastant més. Suposo que serà de cansament acumulat per no dormir massa hores.

Finalment 2h55' de bici per fer 90 km a un promig 30,7 km/h i amb un acumulat de 1300 m. Com a resum molt bona sortida per acumular una mica de fons ja que vaig bastant curt. També ha servit per començar a definir les ratlles del moreno habitual de cada any.

dijous, 10 de maig del 2012

Doble sessió: matí i tarda

Avui m'ho he montat genial i he fet una cosa que feia molts anys que no estava al meu abast. He completat una doble sessió de bici. Ahir quan tornava de la feina se'm va ocòrrer que al dia següent podria anar i tornar a treballar en bici. La idea era genial i per temps era factible. Així que, dit i fet.

De casa meva al meu lloc de treball hi ha per autopista uns 33 km. Per carreteres convencionals el quilometratge s'allarga fins els 38. A les 6:30 del matí despertador i a les 7:00 a la carretera amb la bici. A aquesta hora la llum solar ja és prou bona i garanteix una visibilitat òptima. Bona temperatura per ser l'hora que era i a pedalar. Com que disposava d'un parell d'hores i la distància equivalia a una hora i quart aproximadament he decidit ampliar la ruta per completar les dues hores. En aquest temps he pogut fer 62 km amb un desnivell de prop de 700 m.

En acabar la jornada, ja de tarda, cap a casa. I com no podia ser d'una manera de nou en bici. En aquesta ocasió bastant més directe. El vent picava bastant favorable i això s'ha notat amb el promig en finalitzar: 34 km/h amb 450 m de desnivell. 

En definitiva, 62 km (2 hores) pel matí i 41 km (1h10'). Es a dir, 100 km en poc en 3h10'. Genial. Tant de bó pogués fer-ho més sovint. De moment, com diu la dita, "que me quiten lo bailao".

dimarts, 8 de maig del 2012

Ahir dues hores

Després d'un cap de setmana molt bo amb dos dies de competició em vaig prendre el diumenge de descans. Com sempre, vaig "a salto de mata" i intento sortir el que puc. Ja no em molesto en planficar res. Total, després sempre acaba sorgint algun imprevist, així que improviso.

Ahir, al sortir de la feina vaig enviar un wathsapp a l'Albert per veure si encara no havia sortir i, mira quina sort, no ho havia fet. Ens vam ajuntar i vam poder compartir dues hores. Temps que se'ns va passar volant comentat tots els detalls de la cursa de dissabte: que si em vaig trobar així, que si vaig patir aquí, que si tal, que si qual...dues hores que van semblar dos minuts.

En aquestes dues hores vaig poder fer 61 km amb quasi 800 m de desnivell. Tot i haver competit amb força intensitat tant divendres com dissabte no em trobava gens cansat. De fet, les sensacions van ser bastant bones.

Avui volia escapar-me però pel matí. Posar-me el despertador a les 06:30 per anar a la feina i sortir des d'allà a les 07:30 però no he pogut. És un sacrifici que costa molt de fer. La meva esperança era sortir quan plegués però aquesta vegada no ha pogut ser. Ja veurem demà...

diumenge, 6 de maig del 2012

Crònica Campionat Espanya P&B RUTA

Doble alegria aquesta tarda a la prova en ruta del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. D'una banda perquè el guanyador absolut ha estat el meu amic Albert Cantenys amb una exhibició de força i classe i, d'una altre perquè he aconseguit guanyar de la meva categoria. Anem a pams.

Només arribar a la sortida vaig comprovar que el vent era molt fort més, fins i tot, que ahir i feia preveure una cursa exigent. El recorregut tenia dues parts clarament diferenciades, una primera bastant plana i asequible i, una segona, més dura amb constants pujades. La meva intenció era intentar marxar per no arribar a la segona part, la més exigent, amb el pilot ja que, de ben segur, no seria capaç de seguir el seu ritme.

De sortida el vent entrava a favor i això va afavorir molts intents d'escapada ja que es rodava amb facilitat. Un dels primers en provar-ho, com no, l'Albert, que va marxar en solitari. A cada canvi de direcció es notava que la intensitat del vent era brutal. Alguns corredors en grupets petits de 2 o 3 unitats aconseguien marxar.  Ho vaig intentar un parell de vegades però no va ser fins la tercera que vaig aconseguir-ho. En un repetxó amb un intens vent de cara, sobre el km 10 de cursa, vaig arrencar i vaig anar-me'n sol. Davant, a un 500 m, hi havia un grup de 4 corredors però no els podia agafar. De sobte, com un missil, em va passar el David Alcaraz i vaig veure clar que aquella era la meva oportunitat d'enllaçar davant. 

Així va ser, finalment amb aquest grup ens vam anar ajuntant tots els grupets que anaven dispersats pel davant fins que vam agafar a l'Albert que transitava tot sol cara al vent. Bona entesa entre els 10 del cap de cursa que feiem bons relleus lluitant contra un vent molt intens de cara. Escapada molt interessant per mi ja que era l'únic de la categoria 40-45. En una rotonda l'Albert i un altre corredor es van equivocar i vam haver d'aixecar el peu una mica perquè tornèssin a entrar. Al pas per meta ja portàvem 2' d'avantatge. 

El punt crític va ser quan vam agafar el grup dels corredors de 50 i femènines que es van afegir a la cursa al pas per meta. Van trencar la dinàmica d'entesa dels relleus i es van situar a cola del nostre grup sense passar al relleu. Sort que en aquell moment portavem molt avantatge perquè sino ens haguessin neutralitzat. Algún dels primers escapats va aprofitar aquell grup per amagar-se una mica i escaqueixar-se dels relleus.

Arribats a Mataró començava la part dura. A la primera rampa l'Albert ja ho va provar i va seleccionar un grup de 4 unitats. No content amb això, va arrencar amb força i va marxar en solitari. Ja no el vam tornar a veure.

El port no era port, sino més bé una carretera amb pujada amb una successió de reptxons llargs de 1,5 km. En casdascun d'ells vaig fer el mateix: patir. El primer el vaig passar mig bé però la resta patint molt. A punt de coronar-los em deixaven de roda una mica perquè no podia seguir el ritme i desprès aconseguia entrar de nou. Van començar els calambres a les cames. Deu ni do com s'enganxava el quadriceps! però sabia que "només" aguantant guanyava de la categoria i això em va donar un plus de capacitat de patiment. Els corredors de 50 que s'havien afegit més tard, que havien fet menys quilòmetres i que no havien rellevat fins el moment, van començar a atacar per disputar-se la seva classificació. Vaig patir molt, molt i molt.
Ja de cara a meta i amb l'Albert a 1 min. amb la cursa assegurada vaig intentar col·locar-me per  disputar l'esprint però va ser impossible. Els calambres a les cames no em van deixar ni esprintar. No quedava més força.

Amb tot molt content, doblement, l'Albert campió d'Espanya absolut i jo campió d'Espanya categoria D. Si no ho hagués provat de ben segur que no hagués obtingut aquest bon resultat perquè no hagués aguantat el ritme del pilot pujant els repetxons.  Ja ho sabeu, "més val morir atacant que viure a roda".

L'Albert, flamant nou Campió d'Espanya de Policies i Bombers, i a "lo grande". Enhorabona crack, ja tocava!
Al pódium amb el maiot de Campió d'Espanya de P&B. Des del 2005 que no pujava al podium en aquesta cursa.

Les alegries compartides amb la gent que t'aprecies tenen molt millor sabor.
Una imatge de la sortida amb el JM Borràs i jo començant des d'el darrera del grup.
Afegeixo les classificacions finals de les dues proves que han conformat aquesta novena edició del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. Classificació CRI i classificació RUTA.

Des d'aquí agrair un any més l'excel·lent organització de la cursa feta pel Club Esportiu CEME. Enhorabona i l'any vinent més que ja en portem 9 edicions.

divendres, 4 de maig del 2012

Crònica Campionat Espanya P&B CRI

Com ja havia previst ahir l'enemic a batre avui era, a banda dels adversaris (que no eren pocs ni coixos), el vent. Prop de 90 corredors arribats de tota la geografia espanyola i algun ex-professional entre ells. 

El JM Borràs i jo hem pujat junts. Bé, de fet amb cotxes separats per problemes logístics de darrera hora. En arribar hem dinat de carmanyola al més pur estil proletari asseguts a uns esglaons. Fet això, un cafè i a muntar les cabres per visionar el recorregut. 

Només agafar la bici he notat que les sensacions eren prou bones. Respecte al circuit, perfecte. Dels que m'agraden per les CRI. Totalment pla i amb algun revolt una mica tècnic. Les dificultats que presentava era el fort vent que entrava de mar i els "resalts" que feien molt incòmodes alguns trams.

Una vegada fet un parell de voltes al circuit i al rodet a escalfar bé. 

Escalfant amb el JM Borràs a pocs minuts per sortir.
A l'ataqueeeer!!!

A les 17:40 a la rampa. El primer tram, d'un quilòmetre i mig aproximadament amb el vent de cara. Poc desprès canvi de sentit i ha gaudir de l'empenta del Sr. Eolo. Es podia rodar una bona estona per sobre dels 50 km/h. A meitat del recorregut nou canvi de sentit i es canviaven les tornes: a menjar vent. Amb prou feines es podia mantenir el ritme voltant els 40 km/h. 

Al final 6è de la general i 3r de la categoria D (que crec és de 40 a 45 anys). La victòria de la categoria se m'ha quedat a 7'' i el segon lloc a 5'' . El tercer absolut a 11''. He empleat 14'21'' per cobrir els 10,7 km de recorregut, el que vol dir fregant els 44 km/h de promig. Estic molt satisfet amb el meu rendiment d'aquesta tarda.

La classificació ha estat aquesta, de memòria:

1.- David Garcia
2.- Jordi Grau
3.- Miquel Cherino
4.- Aitor Etxeguren
5.- Félix Sanz
6.- Carles Lara

És curiós però entre els sis primers de la general hi haviem quatre de més de 40 anys. Amb el meu temps, hagués guanyat de 30. 

Pel que fa al meu amic JM Borrás ha gaudit de la nova experiència amb la cabra en la CRI i ha fet un paper molt digne. A tope Borràs i a perfeccionar-ho una mica!!!
Medalla de bronze. Aquest any amb un disseny molt encertat i gràfic
Demà prova en ruta. La cosa canvia molt però a veure com va. Trobareu més informació en aquí.

dijous, 3 de maig del 2012

Demà CRI

Demà tenim la primera de les proves que conformen el Campionat d'Espanya de Policies i Bombers, la cursa contra el crono. Si no recordo malament crec que aquesta és la novena edició i no he faltat ni un sol any. Des del 2003 que es va engegar el campionat que cada nova edició ha anat a més, tant en qualitat de l'organització com en nombre i nivell dels participants.

Com deia, demà per la tarda tenim la CRI. Deu quilòmetres i mig al passeig marítim de Pineda de Mar. Recorregut totalment pla on, previsiblement, el vent lateral ens ho posarà difícil. 

L'endemà serà el torn de la cursa en línia. Una mica més de 80 km per terres del Maresme per decidir qui serà el guanyador d'aquest any.

Finalment avui no he pogut sortir. He hagut d'anar a recollir la bici de ruta que estava arreglada i llesta de cara a dissabte. El Sr. Santi Montaña ha fet un treball digne d'un cirurgià plàstic i ha reconstruït la maneta. De dues n'ha fet una. Com moltes altres vegades, m'has salvat Santi, gràcies. 

dimecres, 2 de maig del 2012

50 km amb la cabra

La rutera s'ha quedat aquesta nit a dormir fora de casa. Està al taller del Montaña esperant a veure si podem arreglar la maneta del desviador trencada. Per sort, la familia Borrás ha tingut un detallàs amb mi i m'han proporcionat unes manetes de recanvi. Em veia comprant un joc de manetes nou a causa d'un troç de plàstic que es trenca! Moltes gràcies nois!

Doncs això, com la specialized està a taller no m'ha quedat més remei que agafar la cabra. Com sempre, l'hora i mitja de rigor, que en aquesta ocasió ha donat per fer 51 km. He quedat amb l'Albert i, com sempre que surto amb ell, m'ha acabat forçat. Hem fet una mini sèrie de 5 km on ha sortit un promig de 44 km/h. No és per tirar petars però tampoc està tant malament.

A veure si demà ja està la bici de carretera arreglada i puc sortir tranquil a rodar les cames.


dimarts, 1 de maig del 2012

Avaria

M'agrada molt que el dia del treball es celebri fent festa. És una mica contradictori però m'agrada (és una ironia). M'agrada perquè així podem anar en bici un dia més. M'agrada perquè els que ho tenim difícil per sortir entre setmana ho aprofitem al màxim. De nou, com tots els caps de setmana que no hi ha cursa, a les 8 a la carretera. I de nou amb l'amic JM Borrás, l'únic que es vol posar el despertador per sortir-hi amb mi. Gràcies JM. 

He fet 77 km bastant tranquils. Aquest cap de setmana hi ha el Campionat d'Espanya de Policies i Bombers (divendres la CRI i dissabte la ruta) i no és qüestió d'arribar massa cremat de cames. A casa amb 29,5 km/h de promig, ja dic, bastant relaxat i amb 1033 m de desnivell. És el que té el Baix Llobregat-Alt Penedès, que amb pocs quilòmetres i sense fer cap port s'acumulen els metres de desnivell.

La part negativa és que he trencat la maneta del canvi de plat. Espero tenir-la arreglada pel dissabte que em farà falta la bici per la prova en ruta.

S'ha partit la maneta del canvi de plat de la meva bici.