dimecres, 26 de setembre del 2012

Matinant

6:30 del matí, sona el despertador. Quina mandra que fa llevar-se tant d'hora per poder sortir en bici una estona però és fer-ho així o no fer-ho. A aquestes hores encara és de nit però la idea no és agafar la bici només posar peu a terra. La intenció és ficar la màquina al cotxe i anar fins a la feina per, una vegada allà, sortir a pedalar. La meva sessió d'entrenament començava a les 07:30. La llum del dia és bastant justeta encara. Precaució, manguitos, perneres i a la carretera. Durant els primers quilòmetres he passat una mica de fred, la temperatura estava sobre els 14ºC. Mica en mica ha anat pujant i la llum del dia s'ha anat imposant. Recorregut bastant pla i rodatge suau. Una hora i mitja justeta per poder fer 47 km a 31,3 km/h de promig amb 317 m de desnivell. Demà descans.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Crònica cursa de Roda de Ter

Aquest cap de setmana tocava matinar una altra vegada. Despertador ben d'hora i carretera i manta. Enfilo l'eix transversal i direcció Vic. No me'n recordava que l'estan desdoblant. No sé quants quilòmetres d'obre m'he menjat, no es podia passar de 80 km/h. Tot i així a les 8:10 ja estava plantat a Roda. Un café per fer una mica de temps en un bar a Roda, això sí, a preu de Barcelona. He pagat 1,20 € per un café sol. Menys mal que no he demanat un café amb llet que sino...

Escasa presència avui a la cursa. El fet s'ha agreujat ja que s'ha decidit partir la categoria en dues curses, la de VE40, d'una banda i, la de VE50-60-Fe en una altra. 

Els primers en saltar al circuit als VE40, un circuit que amb el pas de les voltes s'anava endurint. L'escapada bona s'ha fet bastant d'hora, sobre la volta 7 o8 del total de 30 que haviem de fer. Han marxat cinc corredors que s'han entés a la perfecció i que han obert forat ràpidament. Alguns altres ho hem intentat en diverses ocasions però ja estava tot fet. Únicament han pogut marxar dos corredors més que desprès de rodar unes quantes voltes sols han arribat amb uns pocs segons sobre grup principal.

Al final victória del més ràpid, el Mirco, que s'anota una altra victòria aquesta temporada. Per part meva he pogut acabar nové i mantenir el liderat de les metes volants a falta d'una prova per finalitzar la xallenge. La veritat és que tot i faltar-me una mica de gas m'estic trobant bastant bé aquest final de temporada. 

No disposo de la classificació. Us penjo el track de la cursa. 

divendres, 21 de setembre del 2012

Ja està aqui!!!

Sona el timbre de la porta de casa. Sense mirar ja sabia qui era, el missatger de Seur que em portava un paquet. Ho estava esperant. Acabava de portar-me una nova juguina per la bici. En aquesta ocasió un Garmin Edge 500 que m'he agafat. 

Desprès de que el meu Sigma 2209 s'accidentès durant la cursa de Montornès calia fer un canvi. De fet el vell cuenta encara funciona bé però està bastant matxacat i de tant en tant falla. En definitiva, l'excusa perfecta per fer el canvi.

M'he l'he estat mirant per sobre i demà, si tinc una estona, l'instal·laré a la bici i sortire a rodar-lo una mica. Ja estic impacient per veure que ofereix aquest catxarro!!!


dijous, 20 de setembre del 2012

I avui tranquil

Ahir vaig apretar de valent durant les dues horetes que vaig fer. Avui tocava el contrari, sortir a rodar amb la calma. Les cames estaven bastant tocades de la jornada anterior. 

Canviant de tema, ahir faig veure una estona el campionat del mon de CRI que feien al teledeporte. Em va sobtar molt la posició que portava en Contador a la seva cabra. Sense ser un gran expert en biomecànica, i sota el meu humild criteri, crec que anava força malament. Els angles del seu cos amb la bici crec que no eren els més idonis. Un detall: al pedalar. Els bons corredors en CRI a penes es mouen sobre la bici en ple esforç. Únicament veus moure les cames, que fan una circumferència gairebé perfecta. En Contador ahir no parava de saltar. No sé si us vau fixar però cada 5 o 6 pedalades havia de fer un salt per col·locar-se de nou a la part posterior del sillín. Mica en mica s'anava relliscant cap a la punta i, de nou, saltet endarrera. Imagino que els seus tècnics i preperadors ho tenen tot estudiat i analitzat però crec que alguna cosa estranya va passar ahir amb la seva bici. 

Aquí penjo una foto que he tret de la premsa. La qualitat no és massa bona però suficient per veure com anava "acoplat".

Asegut massa endavant. Colzes massa estirats. Esquena poc horitzontal.

Res a veure amb la posició del subcampió del mon, en Taylor Phinney

dimecres, 19 de setembre del 2012

Avui ràpid

Una nova tarda de bici. Darrerament porto una ratxa bastant bona i estic poguent sortir pràcticament a diari. S'ha d'aprofitar per quan vinguin mal dades. 

Avui li he tret bastant rendiment a la tarda. Les sensacions eren realment molt bones. D'aquelles que no tenia des de fa molt de temps. De fet, diria que aquest any no m'havia trobat tant agust sobre la bici com avui. Ni pujades, ni vent de cara ni res. Quan un va bé, va en tots els terrenys. Avui era un dia d'aquests. Ja dic, feia molt de temps que no em trobava tant còmode. Imagino que l'efecte de tanta competeció seguida es nota. Ara que s'acaba...

En fi, que avui he fet 66 km en 1:55 a 34,2 km/h amb 543m acumulats. Un recorregut també bastant pla que m'ha permés rodar a bon ritme tot i bufar el vent amb intensitat. 

dimarts, 18 de setembre del 2012

Desafiant els núvols

Les dues curses intenses del cap de setmana m'havien deixat bastant malmés així que ahir vaig fer jornada de descans total, sense fer res. Avui, ja recuperat, he aprofitat la tarda per sortir a entrenar. En un primer moment he arribat a pensar que no podria sortir ja que el cel estava bastant negre. He dubtat bastant però al final he decidit consultar el radar del servei meteorològic català. Una altra eina que tenim al nostre abast i que ajuda, en moltes ocasions, a decidir què fer o cap a on tirar per evitar mullar-nos. L'absència de pluges era total i absoluta arreu de Catalunya, així que a la carretera a entrenar.
 
He triat un recorregut bastant pla. Total, ja poques pujades ens queden per fer aquesta temporada. Al final sobre la seixantena en 1:45 a 33,8 km/h de promig amb 445 m de desnivell.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Precalendari de Ciclocross

La temporada de carretera ja està arribant al seu final i això vol dir que la de ciclocross (CX) ja està picant a la porta. Una nova Copa Catalana de CX que està previst que comenci a principis de novembre. 

El CX sempre m'havia cridat l'atenció. Un dia vaig tenir l'oportunitat d'anar a una cursa de copa catalana que es celebrava a Sabadell. Simplement volia provar-ho, veure que era el CX. Aquella temporada la vaig fer sencera i, després dues temporades més. Durant tres anys vaig estar empalmant temporada de carretera amb la CX. I és que és una modalitat que enganxa i molt. El meu cas no n'és l'únic. Hi ha hagut molta gent que ho han provat i s'han enganxat. 

Aquestes darreres temporades, per manca de temps, no he pogut gaudir d'aquesta disciplina hivernal. De nou, estem a les portes d'una nova temporada de fang, de CX. Tant de bo pugui aquest any tornar a embrutar la bici de CX.

Us penjo el precalendari per aquest any. Està tret del facebook de l'Amat Artigas.

CALENDÀRI

28.10 Girona (x confirmar)
04.11 Sant Joan Despí (confirmada)
11.11 Lleida (confirmada)
18.11 Manresa / Sant Fruitós Bages (x confirmar)
25.11 Torroella Montgri (confirmada)
02.12 Vic (confirmada)
09.12 Mataró (de moment no hi Ha pressupost)
16.12 Lleida (confirmada)
23.12 Les Franqueses (Campionat Catalunya, confirmada)
30.12 Bellpuig (confirmada)

diumenge, 16 de setembre del 2012

Crònica cursa de Montornès i de Blanes

CURSA DE MONTORNÈS

Segona de les curses d'aquesta setmana. En aquesta ocasió per la tarda, una tarda amb bastant calor i un vent molest. Arribo i desprès de signar, vaig a fer una volta al circuit ja que no el coneixia. De seguida ho veig clar: avui tocarà patir. És un d'aquells circuits on cal estar a tope de forma per fer-ho bé i no és el meu cas en aquest precís moment. A més s'afegeix la distància, 60 km, massa pel meu fons. 

Comença la prova i comencen els atacs. Me'ls miro. He de guardar si vull acabar la carrera amb dignitat. A la primera volta perdo el cuenta-quilòmetres. Afortunadament algú se'l va trobar i el vaig recuperar al final. Moltes gràcies. Passades poques voltes més es fa l'escapada bona protagonitzada pel Cubero i el francès Francis Roger que marxen a un ritme brutal. Obren forat ràpidament. Ja no els vam tornar a veure. 

Arriba l'hora de la meta volant. El primer i el segon llocs ja estaven adjudicats pels dos escapats. Vaig pensar que no agafariem els corredors que transitaven entre ells i el pilot i em despreocupo una mica però error, els agafem a poc de la meta volant i, per tant, queda un punt en joc. M'agafa mal col·locat i una mica atrancat de pinyons. El punt que quedava per disputar se l'emporta el Francesc Catalan que va fer un gran sprint al dur repetxó de meta. Va haver-hi una mica de confusió a l'hora de marca la volta i vam haver d'esprintar dos cops, però el bó era el primer.

A partir d'aqui a veure la cursa des del pilot. Em plantejo arrecar però sé que no arribaré massa lluny i preferiexo ser conservador. Falta molta força per estar davant en circuits tant exigents. Van marxant alguns corredors mica en mica. Les darreres cinc voltes se'm fan eternes amb les cames enrampades. Arriba el final de cursa i faig el que puc. Salvo amb habilitat una caiguda, aquesta vegada sí, i esprinto com bonament puc. Al final sobre els 15-18 calculo. No disposo de classificació.

La noticia negativa la ferida que es va fer en Jaume Estañol i que va acabar a l'hospital. Molts ànims i recupera't aviat. 

CURSA DE BLANES

L'endemà era el torn de Blanes. Tercera cursa de la setmana i quarta en 8 dies. Circuit curt i ràpid amb la recta de meta en lleugera ascensió. Un repetxó d'aquells que amb el pas de les voltes va "llimant" mica en mica les cames. 

Bones sensacions mentre escalfo. Normalment, quan tenim dues curses el mateix cap de setmana, em trobo millor el segon dia. Avui també ha estat així.

Intento entrar en les escapades però la bona estava reservada per dos super classes: el Madrigal i el Medina, que van arribar a meta amb aquest ordre. Després d'intentar-ho diverses ocasions, al final, aconseguiexo marxar en solitari a falta de cinc voltes. Em quedo navegant sol entre el pilot i el duet format pel Cubero i el Roger, que el dia anterior van protagonitzar la cursa de Montornès, i que perseguien als dos del cap de cursa.

Cinc voltes a tope administrant bastant bé un avantatge d'uns 10-12 segons. Suficients per arribar a meta en cinqué lloc.  Enhorabona als guanyadors que han fet una gran cursa. Classificació.

Lluitant en solitari a la part del final del repetxó durant les darreres voltes. Quin patiment!!!

dijous, 13 de setembre del 2012

Avui al revés

Aquests darrers dies el que feia era matinar, i matinar molt, per poder sortir en bici. Avui he canviat la rutina i ho he fet al revés. En finalitzar la jornada laboral, sobre les 17:45 he sortit. I la veritat és que no sé que és pitjor. El matinar és dur però agafar la bici tot just acabar de treballar també ho és. I de ben segur que ho és de pitjor amb el vent que bufava aquesta tarda.

Ahir vaig descansar després de la cursa de Bellvitge. Avui la intenció era sortir a rodar sobre l'hora i mitja i a baixa intensitat però amb el vent que feia es feia bastant difícil no forçar. No m'ha tocat una altra que anar pujant pinyons i jugar amb la cadència.

Al final he pogut fer gairebé 50 km en 1:35, a 30,5 km/h de promig amb 400 m de desnivell. Amb els d'avui ja són 8.000 km els acumulats des del dia 1 de desembre. Aquest serà l'any que menys he fet!!!

Aquesta estelada i els arbres feien patent com bufava el vent aquesta tarda a cavall entre l'Alt i el Baix Penedès

dimarts, 11 de setembre del 2012

Crònica cursa de Bellvitge

Doncs una altre Diada i una nova edició de la cursa de Bellvitge en el tradicional circuit de cada any. Com vaig dir ahir, un dels circuits que més m'agrada.

He arribat amb temps i he escalfat bastant. Les sensacions prèvies ni dolentes ni bones, normals. Avui ha estat la vegada que he corregut en aquest circuit i que la sortida ha estat més lenta però en poc temps hem arrencat la moto i gaaaaas. 

Conscient que en aquest circuit és molt difícil que fructifiqui una escapada he volgut seleccionar bé els grups on m'hi ficava per no "cremar massa cartutxos en va". Amb aquesta mentalitat ho he intentat en algunes ocasions però de seguida m'he adonat que seria pràcticament un miracle que algú arribés pel davant del grup. Així que he decidit "guardar forces" per la meta volant i per un esprint final de cursa gaire bé segur. 

Ens hem plantat a meitat de cursa, hora de la meta volant. He pogut col·locar-me bastant bé i ja amb l'esprint llançat he pogut remuntar tothom per guanyar-la. A partir d'aquest moment, a veure-les venir. Simplement estar atent als atacs i valorar el perill. 

Finalment, com era previsible, esprint massiu. M'he col·locat bastant bé fins la recta final però, en aquesta ocasió, a l'arribar a la zona més estreta un corredor m'ha fet un moviment estrany que m'ha obligat a tocar una mica el fre. Això m'ha fet perdre tota opció a disputar el esprint amb els de davant. Victòria del més ràpid de la categori, el Mirco, que amb aquesta ja ha guanyat unes poques vegades aquesta cursa. L'han acompanyat al pódium el Claudi Bosch i el Ismael Tudo. Felicitats a tots!!!

Classificació AQUÍ.

Molt content amb la cursa feta, el vuietè lloc i la meta volant. Aquest cap de setmana més...


dilluns, 10 de setembre del 2012

Demà cap a Bellvitge

Demà, és 11 de setembre. Per la majoria de la gent significa dues coses, o la Diada Nacional de Catalunya  o l'anniversari del fatídic atemptat de les torres bessones de NY. Pels que competim tant en MA30 com en VE40 és també el dia de la Cursa de Bellvitge. Tot un clàssic dels 11S.

Una gran cursa per ser de circuit. Llarg, ampli (excepte la zona de meta) i amb pocs perills. Una cursa que em porta grans records (vaig guanyar-ne una edició com a MA30) i on he disfrutat molt. Sempre que he corregut allà m'he sentit com a casa perquè tinc familia a Bellvitge i sempre venen a animar-me. 

Com no podia ser d'una altra manera allà hi seré. Pràcticament recuperat del tot, amb guants nous i amb la roda arreglada. 

Que tingueu un bona diada i que disfruteu de la cursa!!!

diumenge, 9 de setembre del 2012

Crònica cursa Sant Joan Despí

Nova cursa aquest passat cap de setmana. En aquesta ocasió en dissabte i per la tarda. Un circuit que ja coneixia d'haver-lo fet quan era MA30 i que no m'agrada massa perquè te un parell de revolts perillosos. 

Abans de començar un minut de silenci en memoria de l'Albert Balbís que ens va diexar aquesta setmana. Una gran persona que ens deixa. Com sempre als circuits sortida ràpida i amb nombrosos intents per fer la fuga bona. Durant aquestes primeres voltes vaig estar atent i vaig intentar entrar en els talls que vaig considerar perillosos. En una de les arrencades per agafar una escapada sento un soroll metàl·lic. Acabava de trencar un radi de la roda de darrera. Mala sort, ara toca continuar amb la roda frenada, vaig pensar. Però la mala ratxa no va acabar aquí. En una de les voltes, als 25 minuts de cursa aproximadament, al revolt de la part baixa del circuit em cau un corredor just davant meu. Impossible esquivar-lo. Caic al terra i, al meu darrera, uns quants ciclistes més. M'aixeco el més ràpid possible i miro darrera meu buscant la bici. On és? no la veig. No sé com però havia acabat sobre la vorera del davant. La miro, i com era d'esperar, cadena fora. La poso el més àgilment que puc però ja he perdut massa temps. El pilot ja havia desaparegut del final de recta i, amb ell, totes les esperances de poder enllaçar. Tot i així decideixo no plegar i continuar fins on pugui. Miro enrera i veig al Miguel Ángel Agüero. L'espero, entre els dos segur que serà més fàcil. Rodem a relleus a bon ritme i, de sobte, al revolt que entra a la recta dels cons, un cotxe de cara dintre el circuit. L'Agüero gairé bé se'l menja. Fins i tot es va haver de sortir del circuit per evitar el cop que parar una tanca. Jo l'esquivo i continuo sol en vista que l'Agüero a quedat molt endarrerit. Mica en mica vaig agant un grup gran que portava davant. Al final l'agafo i continuo tirant d'ell. Ja dintre la darrera volta, ens dobla el cap de cursa. M'aparto i em poso a cua, no vull molestar. Ni idea com s'ha desenvolupat la cursa. Me l'he perdut sencera. Mala sort.

Aquest matí he sortit a rodar. El cop més fort el porto a la part lumbar. Suposo que alguns corredors van impactar amb mi quan estava al terra. També el quadríceps dret està una mica resentit. Suposo que dimarts a Bellvitge estaré recuperat del tot. Ah, i la roda reparada!!!

divendres, 7 de setembre del 2012

Ahir descans, avui una hora

Que bé que em va sentar ahir la jornada de descans. Realment tenia les cames bastant adolorides. Em costa bastant de recuperar-me dels esforços. Imagino que tot deu ser per la falta de continuïtat de les jornades de bici. Dilluns vaig descansar i dimarts encara tenia la musculatura tocada de la cursa de diumenge a Santa Coloma. Tot i així vaig apretar. Dimecres ja vaig afluixar una mica perquè ja veia que em costaria arribar fresc a dissabte. Per aquest motiu ahir no vaig tocar la bici. El fet de matinar tant per poder entrenar imagino que tampoc ajuda gaire. Massa poc descans. Aquesta tarda he sortit a estirar les cames. La veritat és que les sensacions eren una altra cosa. Demà ja veurem què tal va...

dimecres, 5 de setembre del 2012

Amb sacrifici

Aquests darrers dos dies estic sortint a entrenar amb sacrifici, amb molt de sacrifici. Sis del matí, sona el despertador. Un cafè i quatre galetes per esmorzar. Cal omplir els dipòsits. Mitja hora més tard, cap a dos quarts, agafo el cotxe, carrego la bici i cap a la feina. Passats uns trenta minuts ja estic a la carretera amb la bici. Equipat amb els manguitos i les perneres perquè la temperatura no és la que era fa uns dies. A aquestes hores, les set del matí, la llum no és la idònea. Fins i tot crec que és una mica arriscat llençar-se a la carretera amb tant poca visibilitat. És el que hi ha, assumeixo el risc. Per davant dues hores de bici per mi solet. Dues hores més tard arribo a la feina. Una dutxa ràpida i a menjar-se la jornada laboral fins les sis de la tarda. Demà descansaré, el cos no dona per més sacrifics seguits...

Pràcticament de nit a les 7 del matí. La lluna encara mirava des de dalt.
La part positiva, el paisatge a l'alba que ens regala la natura.

dimarts, 4 de setembre del 2012

En record de l'Albert Balbis

Ahir va ser un dia molt trist. L'Albert Balbís ens va deixar. Molt bon company, amant del ciclisme i millor persona. Marxa un jove que mai tenia un NO per ningú. Sempre disposat a ajudar tothom. Vaig tenir la gran sort de coincidir amb ell una temporada quan corriem de MA30 al CC Vallès-Hellosa-Baricentro. També vam compartir unes apasionants 24h de Montjuïc on va aportar el seu gra de sorra a l'equip del CEME. 

La noticia em va deixar amb cara d'incrèdul. És d'aquelles que et senten com una galleda d'aigua freda i que et posa els pels de punta. No pot ser, és el primer que penses. Quan ho assimiles, la primera reflexió que ve al cap és: què injusta és la vida i que crua.

Des d'aquí vull fer aquest petit homenatge a aquesta gran persona i corredor. Descansa en pau Albert. Et trobarem a faltar però sempre estaras amb nosaltres.

L'Albert, el segon per l'esquerra, va contribuir  aquell dia l'equip CEME pujés al pòdium de les 24h de Montjuïc

diumenge, 2 de setembre del 2012

Crònica cursa Santa Coloma

Des del dia de Sant Joan, concretament a Pallejà, que no competia. Entre les vacances que vaig fer al juliol i l'escàs calendari de l'agost ja feia dos mesos i mig que no competia. Avui anava amb moltes ganes però bastant just de quilometratge i amb el dubte de com aniria desprès de tants dies de "parón".

El circuit d'avui m'ha agradat. No tenim gaires ocasions de poder competir pels carrers d'una població i, molt menys, del tamany de Santa Coloma. L'ambient es nota i la gent surt a mirar-se la cursa. Estem mal acostumats a donar voltes en polígons industrials amb molt poc públic i, fins i tot, amb dificultat per poder prendre un simple cafè abans de sortir. 

Com sempre en aquesta categoria molta bona participació. Durant tota la cursa he intentar buscar l'escapada bona intentant ser bastant selectiu en els talls on m'hi ficava ja que, tal i com estic de forma, no està la cosa per anar cremant cartutxos sense sentit. A mitja cursa m'he vist ben col·locat per disputar la meta volant, he decidit esprintar i l'he guanyat. Només passar la ratlla de la MV i amb la pròpia inercia del sprint ens hem ajuntat un grup que m'ha fet pensar que era la bona ja que anaven tots els "galls" de la categoria. Durant les voltes que hem marxat escapats m'han torturat de valent. No podia ni passar al relleu i prou feines tenia per aguantar-los. En aquests moments és quan veus com estas de forma i, ara, estic un o dos punts per sota dels bons. 

A falta de 5 voltes és quan s'ha fet l'escapada bona amb tres corredors que s'han disputat la victòria entre ells i que s'ha decantat finalment de banda del Mirco per davant del Jose Madrigal. He intentat disputar el sprint del grup però he arribat a final de cursa bastant just muscularment i m'he hagut de conformar amb fer sobre els 15è de cursa aproximadament.

Dissabte una altre circuit, en aquesta ocasió a Sant Joan Despí. L'any passat el vaig fer en la categoria MA30 i recordo que es va acabar fent bastant dur.