diumenge, 30 d’agost del 2009

10.000 Km

Amb els d'avui ja van 10.000 km aquest any. Si fa o no fa, els mateixos que l'any passat per aquesta època. Aquests darrers dies no tenia gaires ganes d'anar en bici, per això durant el mes d'agost només he sumat uns 750 km. Aquest matí m'he aixecat amb més ganes i he sortit més animat. He buscat algun recorregut d'aquells pocs habituals i, com no podia ser d'una altra manera, m'he liat. I tant m'he liat, que he acabat fent 112 km. No era la meva intenció fer tant, però m'he confós amb les carreteres i no hi ha hagut més remei que fer els km. O sigui, que dels 80-90 km que volia fer inicialment, la cosa ha acabat amb 112 km bastant treca-cames, tot sigui dit. En fi que no està gens malament, sobretot ara que he vist a la web de la federació que dissabte hi haurà cursa a Vidreres. Suposo que serà el mateix circuit urbà que hem fet els darrers anys. No es que sigui un traçat especialment bo, de fet el trobo una mica perillós, però és d'agraïr que algú organitzi curses per la nostra categoria.

dijous, 27 d’agost del 2009

Dissabte a la tarda hi ha la tradicional cursa que finalitza a l'estació de ski de Vallter 2000. És una cursa de les curtes, però dures. Tot i que la pitjor part del port són els quatre primers kilòmetres del total de 12 que te, s'acaba fent llarg. Cada any, en acabar-la, he dit:"l'any vinent no hi vinc", però sempre he tornat. A la darrera edició, la de 2008, també vaig dir el mateix. Enguany, però, serà diferent. No hi aniré. No tinc gens de ganes de patir tant. Així que aquest any no em veureu a les rampes de Vallter jejeje. A tots els que hi aneu: molta sort i no patiu gaire jejeje!!!!

Per cert, com passa el temps. Avui dia 27 d'agost la meva petita ja fa 3 mesos. Cada dia deixa dormir més, i no para de riure!!!!


dissabte, 22 d’agost del 2009

Des del 20 de juny a la carrera de La Pobla de Mafumet que no feia 100 km. He sortit amb la grupeta de sempre, l'Isra, l'Albert i la gent d'Olesa. Avui, per evitar la calor, molt més d'hora de l'habitual, a les 8:30. He anat, la veritat, bastant obligat. Des de que he tornat de Canadà que no tinc gens de ganes de sortir a entrenar. No acabo de trobar la motivació després dels dies de descans. Igual és perquè no veig un objectiu a curt termini. En fi, que finalment he aconseguit llevar-me i agafar la bici. Les sensacions durant tot l'entrenament molt dolentes. Suposo que, a més del parón de 10 dies, el no tenir ganes també afecta. Demà no crec surti a rodar. Davant la falta de curses a la vista i la calor que fa, crec aniré sortint dia sí, dia no.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Després de 10 dies de descans absolut avui he sortit de nou a rodar. No havia tocat la bici des de la darrera cursa a Vancouver, la de ruta. Des d'aquell dia, res de res. I com es perd en tant poc temps! Però és el que tocava després de tantes jornades seguides de competició. Uns dies oblidant la bici i recuperant del jet lag. Les sensacions avui bastant dolentes. Sensacions extranyes a les cames, costava respirar...suposo que la calor que està fent aquests dies no ajuda gaire. He sortit amb l'Albert i em comentat les experiències de Canadà. Finalment, una seixantena de quilòmetres per anar agafant el ritme de nou...

divendres, 14 d’agost del 2009

Aquí penjo un petit fragment de la cursa de la crono escalada del Mount Seymour Park en els WPFG 2009.

dimarts, 11 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 11è i 12è dia a Canadà

Aquests dos darrers dies ens hem dedicat a fer una mica de turisme, a veure tot allò que durant els dies de competició no ha estat possible. La veritat és que una ciutat com Vancouver que a penes arriba als dos segles d'història tampoc ofereix gaires coses per veure. Tot l'encant d'aquest lloc resideix en la seva natura, les seves increibles muntanyes, els seus parcs i, bàsicament, en el seu entorn. A la ciutat, a part dels gratacels i alguna cosa puntual, no hi ha gaire cosa més per disfrutar-la. Aquests darrers dos dies el clima tampoc ha ajudat gaire, ja que ha estat plovent continuament i bastant fred, el termòmetre no passava dels 14-15 ºC en tot el dia.


1.- Una de les poques coses típiques. El rellotge a vapor al port de Vancouver.


Aquesta tarda ja volem cap a Barcelona, també via Àmsterdam. Al final, de tot el viatge, queden moltes coses positives. L'experiència d'uns nous WPFG (ja en porto 3 edicions), el viatge en sí, conèixer un país tant excepcional com Canadà, les carreres, i com no, les medelles que ens emportem...jejejeje!!!



2.- La collita de medalles. Quatre en total, 1 or (critèrium) i 3 bronzes (crono individual, crono escalada i ruta).

diumenge, 9 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 10è dia a Canadà

La competició ja ha acabat. Ara toca descansar una mica, i como no, fer turisme i disfrutar també del viatge. Ahir vam agafar el cotxe que tenim llogat i ens vam donar visitar la ciutat nordamericana de Seattle. De Vancouver a la frontera amb els EEUU hi ha uns 50 km, i després fins a Seattle hi ha uns 130 km més. Ja a la ciutat vam poder pujar a l'atracció més destacada, el Space Needel, que és una torre en forma d'agulla que està a uns 250m del terra. També vam aprofitar per fer algunes compres i per treure'ns alguna foto curiosa.

1.- A peu de la Space Needle.

2.- Fent amics. Sempre va be tenir al Sheriff de la teva part.

dissabte, 8 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 9è dia a Canadà

Ja està. Amb la cursa en ruta que s'ha celebrat aquest matí finalitza la meva participació als WPFG'09. La prova d'avui era la de fons en carretera sobre un traçat de 9,7 per volta al que se li havien de donat 7 voltes, es a dir, quasi 70 km en total. Dia bastant fred, casi de tardor. En ple mes d'agost i corrent amb els manguitos posats. La sortida s'ha donat a les 12:30 hores i em sortit tres categories juntes: open, sènior A i sènior B. En total uns 90 corredors. Ha estat una cursa molt estranya, amb un ritme bastant fluix i irregular, amb tirons forts i parons importants. S'havien de pujar dos repetxons. Els dos molt curts, d'apenes 200m, però bastant durs. El control entre els corredors ha estat la tònica de la cursa. Els cinc o sis favorits de la categoria sènior B ens em controlat fins a la sacietat. Thierry Debilde (Bèlgica), Víctor Rodriguez (España), Ramón García (España), Charles Solomon (Sudàfrica), Ciaran Jones (Austràlia) i jo, anàvem els 6 de la mà junts a tota arreu. En el moment que un es movia la resta sortia darrera. Finalment arribada al sprint, i el més ràpid, com era d'esperar el belga. Segón s'ha colat el canadenc Richard Dagenais de la Policia d'Ontario, i jo tercer, superant in extremis sobre la mateixa línia d'arribada al Víctor Rodriguez. També cal destacar que els altres catalans, en Carlos Callarisa i l'Albert Cantenys han obtingut de nou medalla, de plata i bronze respetivament. De nou el "Catalunya Team" ha fet una bona feina jejeje.
Amb aquesta prova acaba la meva participació als WPFG'09 de Vancouver. Alguns em volien liar per participar demà al triathló per equips, però no, ja n'he tingut prou amb cinc dies seguits de competició. Ara toca descansar uns dies.


1.- Sortida de la prova amb uns 90 corredors entre les tres les categories. Dia tapat i fred.



2.- El pòdim sènior B. Crec que el nen del Thierry volia el xupe de la meva nena jejejeje



3.-L'Albert amb la seva segona medalla als WPFG, acompanyat de l'italià i el canadenc. Excel·lent cursa la que ha fet.
4.-Molt bon balanç dels WPFG. Quatre medalles en total: 1 or i 3 bronzes.

divendres, 7 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 8è dia a Canadà

Matí enubulat i bastant fresc. Avui la temperatura no ha pujat més dels 20ºC durant tot el dia. A les 6:30 del matí hora local sonava el despertador. El cansament ja es comença a notar després de les pallises dels dies anteriors. La cronoescalda d'avui es feia al Mount Seymour Provincial Park, que és una de les tantes muntanyes a apenes 15 km del centre de Vancouver que sobrepassa els 1000m d'altitud. La prova constava de només 3 km, però era bastant dura. La pendent mitja durant tota l'escalada era del 8,5 %, amb rampes màximes que arribaven fins el 10%. No era una carretera revirada, sino més aviat al contrari, tot rectes. Una pujada d'aquelles que visualment enganya, que sembla que no puja gaire però que la gravetat fa la seva feina. En arribar he fet una ascensió per comprovar la duresa del traçat. Amb aquesta ja n'he tingut prou. He escalfat per la part inferior i a esperar el meu moment de sortir, a les 9:39. De nou darrera de dos corredors dels EEUU. He sortit be i amb pinyons alts per agafar una bona cadència ràpidament. La major part de la pujada amb 39x21 i jugant amb el 23 als trams més exigents. El temps invertit 9'59'' a un promig de 18,5 km/h. En aquell moment el millor temps, 4 segons per davant del belga Thierry Debilde, el guanyador ahir de la CRI. L'alegria no ha durat gaire, ja que poc després he estat superat per dos corredors. Finalment medalla de bronze darrera del bomber australià de Melbourne Ciaran Jones (9'28'') i del bomber espanyol de León Ramón Garcia (9'49''). Molt bon resultat en una dura i exigent prova en la qual no sóc especialista i que fa augmentar el meu compte personal de medalles a tres.

1.- Part final de la pujada. Sota l'arc la línia d'arribada en la Mount Seymour Road.

2.- Pódium de la categoria Sènior B.


Demà la prova reina de ciclisme, la de ruta. Es fa en un circuit a South Surrey bastant trecacames de 9,8 km per volta, al qual li donarem 7 girs per completar un total de 70 km. La sortida serà a les 12:30 conjuntament amb les categories Open, Sènior A i Sènior B.

Finalment, vull destacar els excel·lents resultats obtinguts avui pels corredors catalans, ja que l'Albert Canteny (Bomber de Barcelona) ha obtingut la medalla de plata en categoria Open, el mateix metall que en Carles Callarisa (Bomber de la Generalitat).

3.- Els tres catalans participants hem obtingut el nostre premi.

4.- Un petit homenatge als bombers que van morir fa pocs dies intentant sofocar l'incendi forestal als Ports. Descansin en pau.

dijous, 6 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 7è dia a Canadà

Avui era el dia de la contrarrellotge, la meva prova. Fa uns dies havia anat a visionar el recorregut i, a part de que el Lynn Park Canyon és un lloc idílic, també és de muntanya, i per tant no te un metre pla. Un recorregut de 20 km molt revirat on sense haver-hi ascensos llargs, no paraves de pujar i baixar continuament. Petits repetxons de 300-500 m però que no et permetia en cap moment agafar ritme. Avui la temperatura al Lynn Park era de 14ºC, però mica en mica ha anat pujant fins els 22. Amb una hora de retard sobre l'horari previst (com sempre passa a les CRI no sé perquè) s'iniciava la prova amb les categories més joves, la Open. Desprès els Sènior A, Sènior B (la meva) per ja passar als Màster A i B, Gran Màster i fèmines. Em tocava sortir per la meitat de la taula dels 28 participants de la meva categoria, concretament darrera de dos corredors dels EEUU. Bones sensacions de sortida i a intentar agafar ritme. En poc més de 6km ja havia agafat el primer els ianquis. Tres minuts abans havia sortit en Victor Rodríguez, bon corredor per tenir en compte, així que vaig intentar agafar referència quan em creués amb ell. Quan ho vaig fer vaig adonar-me que li portava un minut d'avantage, així que em vaig animar força. La part de tornada era bastant més dura que la d'anada i, a més, entrava bastant vent. Ha tocat patir molt. Just abans de la meta he pogut doblar al segon ciclista estadounidenc. Finalment 26'59'', a casi 41 km/h de promig. En aquell moment el segon millor temps, només superat de llarc pel belga Thierry Debilde. Aquest corredor ahir al critèrium que vaig guanyar, va fer segon. També es va imposar a la prova dels sprints, per tant ja porta dos ors i una plata. Quasi en acabar també m'ha superat el sudafricà Charles Solomon per 39 segons. Finalment tercer, una altra medalla al sac, en aquesta ocasió de bronze.


1.- Concentrat a la rampa de sortida segons abans d'inicar la prova.


2.- Al pódium amb Thierry Debilde i Charles Solomon.




3.- Panoràmica de la impresionant sortida de la crono.

Si ahir i avui ha tocat patir, demà serà encara pitjor. Toca la cronoescalda al Mount Seymour Provincial Park. Només tres kilòmetres, però amb rampes mantingudes entre el 7 i el 10% de desnivell. No és la meva especialitat ni de bon troç, però ja que em trobo tant be intentaré fer-ho el millor possible.

dimecres, 5 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 6è dia a Canadà

Avui sí que ha sortit la cursa rodona. Medalla d'or a la prova de criterium. Finalment ha estat a 35 minuts més 5 voltes. El circuit tenia 1,5 km per volta i era un puja-baixa continu. En alguns posts anteriors vaig posar fotos del circuit. A les 10 del matí, una després de la cursa Open on s'ha imposat Armando Yanguas, es donava el tret de sortida a la cursa amb les categories Sènior A (29-34) i Sènior B (35-39) juntes. Sortida molt lenta, res a veure amb les sortides que fem aquí a Catalunya en les curses en circuit. Com que l'arribada era en pujada tenia clar que no volia arribar al sprint, així que ja en la volta 2 he arrancat en el repetxó de meta per accelerar una mica la cursa. Aquest atac ha estat el primer i l'últim, ja que per darrera no han reaccionat. Tothom es vigilava, sobretot la gent que ahir, a la prova dels sprints, ho havia fet be. Així que como que no venia ningú, carretera i manta. Durant els primer 10' l'avantatge no passava dels 25-30'', però de cop ha pujat a 1'10'' degut a un parón que hi ha hagut darrera. Finalment, amb el temps cumplit i a falta de 3 voltes, he pogut doblar al pilot que no feia més que esperar un sprint masiu. De fet, no l'he doblat, m'he mantingut a 100m i he decidit disfrutar de les darreres voltes. Segon a estat un corredor belga i tercer el gallec Victor Rodriguez Moreira. En categoria màster A (40-44) en Carles Callarisa ha finalitzat segon, darrera un canadenc, en arribar escapat amb 3 corredors més. Excel·lent dia pels ESTEVE jejeje!!!!


1.- Sortida de la prova. Els espanyols en primera fila, per si de cas!!!!


2.- Rodant en solitari al circuit.


3.- Entrant en solitari a la meta situada al campus de la British Columbia University.


4.- Podium amb el belga segón i el Víctor Rodriguez Moreiro, que ahir va fer plata als sprints.

5.- Gran dia pels BICIS ESTEVE, una plata i un or.

Demà contrarrellotge individual de 20 km al dificultós terreny del Lynn Canyon Park. Espero fer-ho igual de be que avui...

dimarts, 4 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 5è dia a Canadà

Avui era el primer dia de competició als WPFG i volia estrenar-me de la millor manera possible, però no ha pogut ser. La prova d'avui era la de sprints. Funciona de la següent manera: sobre una recta, en aquest cas de 650 m, els corredors surten en grups de 6. Tots contra tots, es a dir que s'han de fer diverses mangues. Es puntua 7, 5, 3, 2 i 1 punt segons l'ordre d'arribada en els sprints. Una vegada finalitzades totes les sèries, els sis corredors amb més punts passen a la final on es disputaran les medalles en una única sèrie.


La primera sèrie m'ha enganxat bastant fred, a més, m'he equivocat amb els pinyons i he pecat de posar massa força perquè la recta picava amunt i feia vent de cara. No he pogut moure el 53x12 i només he pogut fer 3r de la sèrie, 3 punts. A la segona molt millor, ho en encertat be amb el pinyons i després d'esperar que arranqués el sprint he pogut anar remontant i he estat sobrepassat a la mateixa línia pel Victor, un corredor de Vigo, per tant segón i 5 punts més al sac. Semblava que la cosa volia canviar, però no, a la tercera sèrie ha vingut la devacle. Un corredor coreà que tenia al costat s'ha enganxat amb mi a la sortida i he hagut de posar peu a terra i tornar a arrencar. Els he pogut atrapar i esperar el sprint, però quan s'ha llençat no he pogut remuntar cap corredor i, per tant, no he pogut puntuar. Amb vuit punts no he pogut entrar a la final i he acabat 8è de la prova de sprints. La veritat és que el nivell ha pujat molt en aquesta modalitat reservada als sprinters. No només jo he tingut dificultats, sino altres corredors que a Adelaida havien guanyat amb facilitat no han pogut entrar a les final de les seves categories. Ciclistes de països amb molta tradició a la pista com Austràlia, Canadà, EEUU i Sudàfrica ens ho han posat força complicat. Homes com l'Armando Yanguas han entrat molt justos a la final o d'altres, com el català Carles Callarisa, no s'han pogut classificar per la ronda final. Demà una nova oportunitat a la prova de Criterium. Esperem que vagi molt millor.



dilluns, 3 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 3r i 4t dies a Canadà

Ahir i avui ja he tingut contacte amb la bici. Ahir vaig dedicar a el matí a veure com era el circuit de la prova de criterium. És un circuit d'uns 1,5 km per volta en el qual rodarem 40' més 2 voltes. No és un circuit pla, sino que la meitat baixa i l'altre meitat, la de meta, puja. No és una pujada dura, però és d'aquelles que acaben pican amb el pas de les voltes.


1.- Sortida i gir a la dreta

2.- De nou gir a la dreta. Revolt ample i baixada molt ràpida.

3.- Recta i revolt a dreta tancat i estret.

4.- Rotonda i doble revolt per encarar línia de meta.

Avui ha anat a veure el recorregut de la prova contrarrellotge. Molt dura. Ni un sol metre pla. O es baixa o es puja. Això sí, el lloc es preciós. És un bosc increible ple d'abets de més de 15 m d'alçada. Un lloc idílic per patir de valent. Aquí penjo algunes fotos.

1.- Boscos espectaculars a Canadà.

2.- Rodant en el lloc on es disputarà la CRI.

Demà arriba el momenta de la veritat. La primera de les proves en les que competiré en aquests jocs. Serà a les 9 del matí en el recinte de la British Columbia Universiti. A veure com va!!!!!

dissabte, 1 d’agost del 2009

WPFG 2009 - 2n dia a Canadà

El segón dia va servir per anar al Centre de Convencions de Vancouver per tal de fer el cheking al jocs. Excel·lent organització per part dels canadencs. Res a veure amb el "pollastre" que es va muntar a Austràlia per treure les acreditacions. Recordo que vaig perdre tot un dia al centre de convencions per fer-ho. Aqui va ser qüestió de minuts. Una vegada acreditat em vaig adreçar a buscar la informació sobre les proves de ciclisme. Els rotòmetres i perfils indiquen que totes les curses tenen desnivells. De totes maneres jo soc dels que no em refio gaire dels perfils, moltes vegades enganyen.


1.- Vista del "Vanvouver Convention Center"

A les 6 de la tarda s'iniciava la ceremònia inagural dels WPGD. Es va celebrar al General Motors Place, que és l'estadi on juguen els Canucks de Vancouver, l'equip d'hoquei gel de la ciutat. Espectacular, com sempre, la cerimònia. Es va iniciar amb la ja tradicional desfilada d'atletes, per continuar amb els parlaments de les autoritats. Després d'encendre el pebeter es va fer un emotiu homenatge a tots els companys (policies i bombers) que han perdut la seva vida ajudant als altres. Desprès actuacions musicals en directe. En aquests jocs participem 10.490 competidors representant 56 països diferents. Enguany, com passa habitualment, la delegació més gran és la local, la canadenca, amb més de 5000 participants. La segona la d'EEUU, i la tercera, com sempre, l'espanyola.



2.- Vista interior del GM Place de Vancouver abans de la inaguració.



3.- Vista exterior deel GM Place amb el skyline al fons

En el plans d'avui ja entra la bici. La idea és buscar els llocs on he de competir els propers dies i aprofitar per rodar, que ja porto de nou tres dies sense pujar-me.