dilluns, 7 de febrer del 2011

Crònica La Canonja (Etapa 1)

Finalment vaig poder anar. Tarda excel·lent de sol i temperatura ideal per competir. Molta gent a la sortida, com cada any. Crec que ens vam aproximar als 200 participants. La meva cursa te un resum molt clar: verd, estic molt verd. Ja de sortida em costava arribar a les posicions capdavanteres i, quan ho aconseguia, no anava còmode. El primer toc d'atenció a la Selva de Camp. Al repetxó ja vaig veure que tocaria patir, i molt. Ja de camí cap el tram dur de la Batalla (11% de desnivell) m'ofegava. Les cames no donaven més de sí i de pols anava altíssim. Em preguntava continuament què feia jo allí? Així que decideixo dexar-me caure i començar a pujar a cua de pilot, al meu ritme, per no ofegar-me amb els de davant que m'haguessin reventant en el minut zero de pujada (lliçó apresa l'any passat a la social de Bescanó). En aquest tram vaig perdre contacte amb el grup i, després d'una remada important amb 5 o 6 corredors més, vaig poder tornar a entrar, just quan acabava la baixada (sort d'això, sinó ja no ho hagués fet). De cara a Alforja el CJAM va posar corredors a tirar de carro per anul·lar una escapada. Això em va afavorir ja que, tot i anar collat, es pujava a un ritme constant i aguantable. A partir d'aquí molts nervis i perill. Fins i tot en una enganxada col·lectiva vaig estar a punt a punt d'anar pel terra. Finalment em vaig deixar caure i em vaig limitar a arribar a meta. D'una banda decebut perquè tot i portar molts pocs Km (1200 aprox.) pensava que pujaria millor la Batalla. Les pulsacions màximes es van enfilar fins les 198, que no està malament. D'una altra content, perquè preveia que arribaria enrapat i muscularment pitjor. Aquesta setmana no puc fer ni un sol quilòmetre. La setmana pròxima tornaré a arrencar de nou, com sempre!

2 comentaris:

JMBorràs Jr ha dit...

Ei Carles, amb qui et vas quedar del team és en Xavi Casas.
Sempre dic que la majoria de cops té més merit fer coses com les que vas fer tu dissabte que arrivar per davant.

Enhorabona crack!

Carles Lara ha dit...

No es mereixen, no vaig fer res. En canvi tu si que et vas marcar un "carrerón".

Continua així!