dimarts, 14 de juny de 2011

Fastiguejat

Avui ha estat un d'aquells dies per oblidar. Feia ja set dies que no havia pogut tocar bici. Els motius varis: climatologia, feina, domèstics...Tan bon punt m'he pogut escapar avui, ho he fet. Com que no havia quedat amb ningú he agafat la cabra. Ho faig sovint quan he de sortir sol. Només començar a pedalar ja he notat les cames de "cartró-pedra". He pensat: "tranquil, és normal. Portes molts dies aturat i currant de nit...". Cada quilòmetre que feia les sensacions eren pitjor que el que havia deixat enrera. A més feia aquell vent pestós, intens, que quan estas aturat sembla que no es mou ni una fulla dels arbres però, a la que et puges a la bici, sembla un vendaval. Tan asquejat estava que a la mitja hora ja tenia ganes de tornar a casa. Però no, he continuat. Al mal de cames s'ha afegit mal d'esquena (la zona lumbar em feia veure les estrelles), de cervicals, de cames, de tot plegat, vaja. Fins i tot, en algun moment, he hagut de baixar de la bici per estirar l'esquena una mica. M'he marcat fer 60 km i els he fet. Això sí, els he vist anar pasant d'un amb un al cuenta. Quina agonia i quines ganes d'arribar a casa. Al final 1:45 en que no he disfrutat gens de la sortida. Espero demà tenir millors sensacions.

Cap comentari: