Durant molts mesos no he escrit res al blog. La raó ha estat, símplement, perquè no tenia res a explicar. És molt difícil compaginar la vida laboral, la vida familiar, els estudis universitaris i els entrenaments. Per aquest motiu, durant tots aquests mesos, no he fet pràcticament res. Però tots el que competim o ho hem fet durant uns quants anys tenim aquell cuc dintre. Fa unes setmanes vaig veure que la Copa Catalana de Ciclocross estava a punt de començar i vaig recordar aquelles temporades on tant vaig disfrutar. Els VE40 només fem 40' minuts de cursa així que vaig pensar: tampoc necessito gaire per anar a fer algun ciclocross! I vaig començar a sortir de nou amb bici. Vaig fent entrenaments d'entre una hora i hora mitja un o dos dies a la setmana i alguna sessió de spining quan puc. Doncs dit i fet. Diumenge passat vaig anar al primer CX. Feia 13 mesos que no competia i 3 temporades que no despejanva la bici de CX. El que més hem va constar va ser pasar del "mode competició" al "mode disfrute i gaudi". Vaig veure algunes cares que feia temps que no veia però també moltes de noves. El circuit era molt bonic i divertit. Lluny d'aquelles curses que havia fet fa anys que eren més de BTT que de CX. Doncs arribat el moment de la veritat allà estava jo. Vaig posar-me a la darrera fila de la parrilla per intentar molestar al mínim a la gent que anava a disputar. Eren gairebé una trentena de VE4. Van donar la sortida i com no podia ser d'una altra manera gas a fons. Quin patiment! Ja ni m'enrecordava d'aquesta sensació. Faltava força, xispa i, fins i tot, habilitat, però vaig disfrutar, vaja si ho vaig fer! Mitja de pulsacions 191 bpm. Vaig haver de mirar el Garmin dos cops perquè no m'ho creia. Sí, sí, 191 bpm de mitja i 198 bmp de màxima. L'endemà em feia mal tot el cos. Tenia agulletes a braços i esquena i, a més, muscularment estava trencat. Però la satisfacció de tornar-me a posar un dorsal a l'esquena superava tots els mals. Finalment una 14ª posició molt meritòria. Si puc aquest diumenge torne-m'hi.
|
Primer dorsal que em tornava a posar tretze mesos després. |
|
Patint però, a l'hora, disfrutant com un animal en un dels trams d'obstacles. |
2 comentaris:
Felicitats Carles aixó es molta superació i constancia veure't un altre cop damunt la bici. La il.lusió es el motor per gaudir d'aquest sport tant magnific i alhora agulleté(mal de tot,je) Salutcions
Moltes gracies!!! Mica en mica i anar fent. De moment només em plantejo anar a algun CX i, de cara a l'any vinent, ja veurem.
Una abraçada crack!!!
Publica un comentari a l'entrada