Com sempre!!!

Doncs ja tornem a estar com sempre. De nou aturada. I no és per culpa del mal temps que està fent, sino perquè no sé d'on treure temps. No puc ni fer corró. Una pena. Ara que semblava que aquestes tres darreres setmanes havia agafat una mica el ritme, torno a parar. Sort que m'ho prenc bé... La setmana pròxima suposo que ho tindré una mica millor per sortir però, torno al de sempre, cada setmana tinc la sensació que torno a començar de zero. A més, quan agafi el ritme una altra vegada segurament hauré de tornar a parar. En fí, és el que hi ha.

Aquí penjo les classificacions del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers que es van celebrar aquest passat cap de setmana a La Pineda-Vilaseca.

Resultats de la cursa CRI.
http://www.ceme.cat/images/arxius/ciclisme/classificacions%20cri%20cecpb%202010.pdf

Resultats de la cursa en línia.
http://www.ceme.cat/images/arxius/ciclisme/classificacions%20ruta%20cecpb%202010.pdf

Crònica de la prova en ruta

Estic molt content. No pel resultat de la cursa però si pel desenllaç d'ella. Les meves opcions passaven per arribar al port de la Teixeta en algun grup escapat i evitar, d'aquesta manera, haver de patir en el grup durant l'ascensió. Així que ja vaig poder escapar-me sobre el quilòmetre 5 de cursa. En principi amb dos corredors més però mes endavant, sobre el quilòmetre 15, es vam ajuntar 6 ciclistes, la majoria del nord (Euskadi i Navarra). Entre tots vam obrir forat ja que es vam entendre molt bé. Durant bona part del recorregut no vam baixar de 40-45 km/h. A peu de la Teixeta la referència era de 1'36'' sobre el gruix del pilot. Vam fer la pujada en grup, però vam perdre un component de la fuga. Ha estat la vegada que he pujat més còmode aquest port. Quan vam coronar l'avantatge havia baixat fins el 40''. Si la nostra velocitat durant l'ascensió oscil·lava entre els 23-25 km/h no vull pensar com van pujar per darrera. A partir d'aquí es va iniciar una crono entre nosaltres 5 i el pilot fins la meta, que estava situada encara a uns 40 km. La distància s'anava escorçant fins que a 10 km de meta la nostra aventura es va veure finalitzada. Uns 5 km abans de produir-se la neutralització, l'Eneko Fernández, un dels homes de la fuga, havia aprofitat que havia agafat uns metres en un dels relleus i se la va jugar en solitari. Aquesta jugada li va servir per plantar-se tot sol a la meta i alçar-se amb la victòria. Pel darrera molts atacs per intentar marxar. Un dels que ho va intentar amb valentia va ser en Cleo Molina que, finalment, a falta d'uns 3 km, va poder marxar i arribar a meta amb una molt meritòria tercera plaça. En l'esprint del grup ja no vaig ni intentar-ho, no em quedaven forces. Per això dic que el 21è no és que sigui un excel·lent resultat però podia haver sortit bé. Les escapades una vegada surten bé i deu no, però com a mínim ho vaig intentar els dos dies amb tot el que tenia. De fet el pulsómetre així ho reflecteix. El dia de la CRI una mitja de freqüència cardíaca de 188 i màxima de 196 i, durant la ruta d'ahir. 176 de FCC i 195 de FCM. Ningú no pot dir que no em vaig esforçar jejeje!!!

1.- L'Albert que va acabar molt bé el 15è de la general i 3r de la seva categoria en Bombers. Trofeu pel prestatge!!!!

2.- El pódiu absolut amb l'Eneko Fernández, el Jordi Fernández i el Cleofas Molina. Felicitats campions!!!!

Ahir la crono i avui la ruta

Finalment un resultat acceptable: 13è de la general i 4t de la categoria. De nou una medalla de xocolata. Això sí, molt lluny (a un minut) del temps del guanyador, l'Óscar Negrete que va invertir 14'35'' per recòrrer els 11km de la crono rodant a més de 43 km/h de promig. Un recorregut bastant plà en el que només hi ha havia un parell de repetxons curs però que s'acabaven fent durs. El vent no entrava ni a favor ni en contra, simplemente molestava sempre. Bona assistència de participants, sobre els 85 i cada any més preparats. Moltes "cabres", rodes lenticulars i cascos aerodinàmics. Allò que es diu "full equip". I es que el material en una crono et condiciona tant...

Aquesta tarda, a les 15:00 toca la prova en ruta. Són 85 km on s'ha de superar l'Alt de la Teixeta. És un recorregut molt similar al que es fa en la tercera etapa de la Xallenge de La Canonja. Fins aquest moment hi havia inscrits 112 corredors. Esperem que la pluja ens respecti.

Aquí teniu el detall de la prova:

http://www.ceme.cat/images/arxius/ciclisme/linia_2010%20dades%20tecniques.pdf

Demà retorn a la competició

Demà es celebra a Vila-seca (Tarragona) la primera de les proves del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. A les 15:00 hores es donarà inici a la carrera contra el crono. Un recorregut totalment plà de 11,5 km pels carrers de Vila-seca i La Pineda. Des del dia 20 de febrer, que vaig participar a la cursa que es va celebrar al Circuit de Catalunya, que no prenc part en cap competició. Aquestes darreres setmanes he pogut entrenar mitjanament bé, però de ben segur que demà trobaré a faltar molt el ritme de carrera. És pràcticament segur que fins que no "tregui la carbonilla" no acabaré de rutllar a un nivell acceptable. D'altra banda, cada any la qualitat dels participants és més alta. A banda de molts corredors categoria èlit se sumen alguns dels millors màster 30 i 40 a nivell estatal. És el cas d'homes que destaquen amb excel·lents resultats en les curses per etapes arreu del territori espanyol com en Koldo Gutierrez, Óscar Negrete, Félix Valcárcel, Raul Turégano o Luís Castellano entre d'altres. Així que demà a fer el que bonament es pugui!!!!!!

Aquí penjo l'enllaç on consultar amb detall les dades de la CRI.

http://www.ceme.cat/images/arxius/ciclisme/cri_2010%20dades%20tecniques.pdf

Ja és estiu????

Deu ni do la calor que feia aquest matí. Amb la sortida d'avui he completat la setmana que més quilòmetres he acumulat aquest any, un total de 456 km. He pogut entrenar tots els dies excepte un, dimarts. Avui he pogut fer 106 km i, tot i que la idea era només sortir a rodar i fer una mica de fons, al final m'he liat i he acabat sumant prop dels 1500 m des desnivell. La majoria dels quilòmetres els he fet per les comarques del Bages i de l'Anoia, gaudint del bonics paisatges que la primavera ofereix, com es pot veure a la foto de dalt (Coll del Bruc). Finalment he arribat a casa bastant tocat i amb molta gana. Suposo que l'acumulació d'aquesta setmana m'ha passat factura. Demà descans obligatori.

I avui de llarg

Doncs sí, ahir de curt i avui de nou de llarg. Com ha canviat el temps en poques hores. I encara sort que ho pogut sortir aquest matí i els núvols m'han respectat i no han deixat anar cap gota. La propera setmana tenim el Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. Enguany es celebra a la població tarragonina de Vila-seca i també es disputa en dos dies: el primer la prova contra en crono i el segon en ruta. Tot i no estar bé, ni de bon troç, aniré a participar i a donar-ho tot. O vaja, tot el que tingui. Per això avui he "tunejat" la bici i he sortit a rodar en plan crono. Més que per preparar-la, ja que ja faig tard, per "recordar" la posició i que quan acabi no tingui massa mal d'esquena i braços. La propera setmana ja donaré recorreguts i altimetries de les dues proves.

De curt

El dia d'avui ha estat d'aquells bons per anar en bici. Bona temperatura i gens de vent. Tot i que havia tenia previst sortir sol, al final l'Albert s'ha apuntat i hem fet plegats una vuitantena de quilòmetres. Semblava que, fins i tot, ens havíem posat d'acord per estrenar-nos de curt aquest any. Amb les cames ben blanques, les meves i no les d'ell, hem fet un recorregut on hem acumulat prop de 1100 m de desnivell. Avui una mica més cansat de cames i físicament també més tocat que aquests darrers dies. Demà, si torna a fer un matí com el d'avui, més.

Aquí dalt unes fotos de l'Albert lluint "morenaso"!!!!

Primavera traïdora

Després d'una intensa i llarga setmana de feina de nits avui tocava intentar tornar a les rutines. Rutines en l'aspecte d'horari per dormir i pels àpats. Les setmanes de nits el que més em trastoquen són els àpats. Molt més que la són. Després de llevar-me he quedat amb l'Albert i em sortit per la tarda a rodar. A les 16 hores la climatologia prometia. Sol i bona temperatura. En poc més de dues hores he acabat xop i amb fred ficat al cos. Sort que l'aigua m'ha enganxat en els darrers 10 km de l'entrenament, però més que suficient per arribar a casa com una sopa. Tot i que hem anat esquivant els núvols finalment no ha pogut ser i la nostra "crònica d'una mort anunciada" s'ha fet realitat. Demà segurament no podré sortir però espero fer-ho la resta de dies.

Una bona setmana

Efectivament sí que ho ha estat. He pogut fer bici cada dia de la setmana. Quatre jornades de carretera i una de corró. Això feia molt de temps que no passava. De quilòmetres n'he pogut acumular uns 300 en aquests dies. Es a dir, que en quatre sortides, he acumulat gairebé tot el que havia completat en el mes de març. A més, la part més positiva, han estat les bones sensacions. Durant totes les sessions de bici m'he trobat bastant bé. Aquest cap de setmana toca descans obligatori per temes laborals. La pròxima setmana intentaré que sigui, com a mínim, igual de productiva que aquesta.

En la bona línia

Això sembla ja que en el darrers cinc dies n'he pogut enllaçar quatre de pedaleig. En concret tres sessions de bici en carretera i una de corró al garatge de casa. Això és tot un èxit i trenca totalment la tònica d'aquests darrers mesos. Però el millor no és això. Han tornat les ganes d'anar en bici. Ahir el cel estava núvol i amenaçava pluja i, tot i així, em vaig arriscar i vaig sortir. Inèdit en mi!!! Vaig sortir tot i estar el cel negre!!! Durant el recorregut vaig anar esquivant els núvols i finalment no em vaig mullar. Avui més del mateix i he tornar a sortir. Doblement increïble!!! Però el millor són les sensacions. Em trobo bastant bé. Pensava que l'aturada em passaria factura però la veritat és que no estic tant malament com jo pensava trobar-me. De totes maneres he de ser una mica prudent i cal esperar una mica i observar com assimilo aquestes jornades de bici. Igual la factura ve a més endavant!!!

No a competir, sí a entrenar.

Finalment ahir, tot i que podia haver anat, vaig decidir no participar a la cursa de Porqueres. Vaig preferir sortir a entrenar una mica per arribar a uns "mínims" de forma abans de plantar-me a la línia de sortida de qualsevol carrera. Tal i com estic físicament segurament no l'hagués ni acabat. Amb el dia tan magnífic que va fer ahir venia de gust agafar la bici i pedalar. El fred ja ha passat a la història i això fa que tingui moltes més ganes de sortir. Ara que ja tinc el més important, ganes d'agafar la bici, solament em falta tenir temps lliure per fer-ho. Al final vaig fer 90 km amb una ascensió a Montserrat des de la banda de Manresa. Aquesta muntanya sempre ofereix unes vistes espectaculars com les de la foto. Aquesta setmana ja he pogut pujar els quilòmetres fins els 250 setmanals. No està malament, són més de la meitat dels que vaig fer en tot el mes de març. Avui la pluja no m'ha deixat sortir. Demà, si el temps acompanya, tornaré.

Una tarda sencera per mi!!!

Això és un luxe. He pogut gaudir d'una tarda tota sencera per mi. A part de fer més coses, també he sortit en bici. La tarda acompanyava. Bon clima i cel blau. Llàstima del vent que, com ja es habitual per les tardes, entrava bastant fort. He fet un recorregut de 80 Km bastant trecacames. Sense sobrepassar els 400 metres d'altitud en cap moment he acumulat un desnivell de més de 1200. Jo mateix, sense saber-ho, m'he ficat en una "emboscada". Quan baixava dels Casots he decidit anar a visitar el Castell de Subirats, a prop de Sant Sadurní. No havia anat mai i sempre que passava pel trencall tenia curiositat. Avui he decidit anar-hi. Només hi ha 1,5 km des de la cruïlla fins allà però el problema és per tornar. Un únic quilòmetre de pujada però amb rampes que, al meu judici, ronden el 15% de desnivell. Ara que ja he vist el castell ja no hi torno més jejeje.

Ja de tornada la típica aturada a la Font del Cantillepa de Gelida a omplir el bidó. Feia molt de temps que no veia sortir tanta aigua del canyo de la font.

Demà no sé si podré tornar a sortir. La intenció és diumenge fer la tercera i darrera sessió de bici de la setmana.

Nova escapada aquesta tarda per sortir a rodar. Cada dia que passa sembla que torno a començar de nou. Ja tornava a fer quatre dies que no feia res. Avui, abans d'anar a classe, he pogut escapar-me un parell d'hores i mitja per poder pedalar. He pogut completar en aquest temps 76 km amb dos ports. Enguany porto mil quilòmetres menys que l'any passat, es a dir, que amb els d'avui arribo als tristos 2800 km. Diumenge hi ha cursa a Porqueres però molt hauria de canviar la cosa per estar a la línia de sortida.

Comencen les clàssiques de primavera

La primavera té coses dolentes com les alèrgies i tot això relacionat amb aquest tema, però també té coses bones: marxa el fred, més hores de llum, etc. Però hi ha una cosa que marca l'inici de la primavera, són les clàssiques. Curses extremament dures i amb un quilometratge brutal. Per mi, a banda del Campionat del Mon, són les curses més boniques i amb les que més disfruto. Molt més que amb qualsevol etapa de muntanya del Tour de France. Aquest diumenge s'obre la veda amb el Tour de Flandes amb les seves 15 cotes. Posteriorment vindran seguides altres carreres tant espectaculars com Lieja-Bastogne-Lieja, Amstel Gold Race i Paris-Robaix (fotos). Cadascuna d'elles amb el seu indret mític (Kappelmuur, Foret d'Arenberg, Carrefour de l'Arbre) i les seves característiques (murs, adoquins, etc...). Feia anys aquestes carreres eren coto dels ciclistes belgues i holandesos però, actualment, també hi ha corredors espanyols amb grans possibilitats. A la dreta penjo una enquesta a veure què opineu vosaltres.

No hay dos sin tres

Tal i com diu la dita, "no hay dos sin tres". He passat d'estar aturat completament a poder enllaçar tres dies seguits. Això és un èxit absolut. Ahir vaig fer tres hores acompanyat de l'Albert. Un recorregut amb dos ports en el que vaig acumular un desnivell de gairebé 1300 metres. La veritat és que, tot i notar-me cansat des de l'inici de la sortida, les sensacions van ser molt millor de les esperades. El vent, per variar, també va fer acte de presència i va estar molestant durant pràcticament les tres hores de bici. La temperatura tampoc va ser la d'aquests darrers dies. Es notava una mica més de fresca. Sensació que amb el vent que bufava s'anava incrementant amb el pas dels quilòmetres. Els darrers quinze se'm van fer bastants llargs. De fet, al final, vaig arribar a casa bastant tocat. Avui no sé si podré sortir. És la darrera oportunitat d'aquesta setmana, ja que durant el cap de setmana no tindré oportunitat de tornar a sortir.