dimarts, 2 de novembre del 2010

Sense rastre del meu "callo"

Diuen que els ciclistes tenim un "callo" al cul de tant anar en bici. Doncs jo he descobert aquest matí que ja no el tinc. Després de gairebé cinc setmanes sense fer res, aquest matí he pogut sortir una mica. Això sí, a l'hora dels senyors, sobre les 11:30. Bona temperatura i solet. El dia convidava a agafar la bici i sortir a rodar. Tenia bastantes ganes. Bé, com a mínim, al principi. Només pujar-me sobre la màquina he tingut sensacions molt estranyes. Com si no sapigués anar en bici. Com si em faltés equilibri. Per sort han desaparegut ràpidament però als pocs quilòmetres ja em feia mal el cul. I als pocs més ja no sabia ni com seure sobre el sillín. A més notava que conforme passava el temps les cames feien figa. Entre el vent, el mal de cul i que les cames no xutaven ni de conya, la sortida s'ha convertit en un infern. Amb 35 km ja tenia ganes d'arribar a casa. Finalment l'he estirat fins els 50 km i un promig "espectacular" de 27 km/h. Encara tinc mal de cul i poques ganas de repetir demà.