Aquesta setmana la cosa pintava bastant malament per poder sortir ni un sol dia, però la cosa ha anat molt millor del que m'esperava i finalment n'he pogut sortir un parell de tardas. La renda de quilòmetres és poca però, tal i com està el tema, ja puc estar content. Ahir dijous en companyia de l'Albert vaig poder fer una mica més d'una cincuantena de quilòmetres en un terreny bastant trenca-cames. Divendres, també en companyia de l'Albert, gairebé una seixantena. Va ser el meu "bateig de foc" i vaig tenir l'osadia de pujar dos ports. Portets d'aquells que no són exigents quan un està bé, però que ara semblaven per mi el mateix Tourmalet. Tarda endurida pel fort vent que semblava entrar per totes bandes. Estic molt content de com m'he trobat aquests dos dies i, molt a poc a poc, vaig agafant ganes de continuar pedalant. Ara ja hauré d'esperar fins la propera setmana per tornar a posar al cul al sillín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada