dilluns, 30 d’abril del 2012

Crònica cursa de Porqueres

Quarta cursa de la temporada per mi en la categoria. Bon clima i molt bona organització per aquest circuit curt i ràpid. Una participació una mica inferior a l'habitual, amb un 85 corredors sota l'arc de sortida. Imagino que el pont va influir en això. 

La tònica general de cursa va ser sempre la mateixa. Atacs, atacs i més atacs però ningú va aconseguir obrir una renda d'alguns segons que permitís mantenir-se al capdavant. Jo també vaig intentar-ho en alguna ocasió. A la que marxaves, de seguida t'adonaves que seria molt difícil mantenir-ho a causa d'un vent que semblava imperceptible però que frenava molt.

A falta d'un parell de voltes vaig col·locar-me bé de cara a un sprint massiu que semblava bastant evident. A menys de 500 m dos homes van agafar uns metres: el Juan José Agüero (IRCB Begues) i el Juan Carlos Mediana (Galvez). Van creuar la línia d'arribada en aquest ordre amb només un segón d'avantatge. Amb el pilot ja  llençat i amb una recta de meta que es va fer interminable vaig veure un forat a la part dreta. Amb la mesura de l'arc de meta agafada vaig arrencar amb el convenciment que algú em superaria en un sprint tant llarg però vaig poder mantenir la posició i acabar tercer de la cursa. 

És curiós, però de les quatre curses que he disputat aquest any, aquesta ha estat en la que he tingut les pitjors sensacions i en la que he obtingut el millor resultat. 

Aquí penjo la classificació i les fotos de pódium.

Pódium VE60 amb Terrones (1), Borras (2) i Hernández (3)

Podíum VE50 amb Nocete (1), Cabello (2) i Gálvez (3)

Podíum VE40 amb Agüero (1), Medina (2) i Lara (3)

2 comentaris:

JOSEP CASADO ha dit...

Carles, si tenies males sensacions i has fet el 3r. com serà quan tinguis les bones
En hora bona pel 3r. esta molt be i ja veus correu molt sobre tot vosaltres els davant

Carles Lara ha dit...

Moltes gracies Josep! Això de les sensacions enganya molt. A vegades em trobo molt bé i res de res. Això va com va.
Si que correm sí, però tots. Només el fet de posar-se un dorsal a l'esquena ja implica patir, arribis més endavant o més endarrera.

Salutacions i ens veiem a la propera!