Objectiu: WPFG 2009 Vancouver (CANADA)

Demà a aquestes hores estaré en algún lloc entre Barcelona i Àmsterdam, lloc on farem escala de camí a Vancouver (Canadà). Aquest cap de setmana s'inicien els Jocs Mundials de Policies i Bombers, o com són més coneguts els World Police & Fire Games. Després de la darrera edició al 2007, la ciutat australiana d'Adelaida li passa el testimoni a bonica ciutat de Vancouver, situada en la costa del Pacifíc canadenca. Enguany m'he inscrit en les cinc proves de ciclisme de carretera:

Dilluns 3 d'agost. Prova d'esprints (sèries de 800m)

Dimarts 4 d'agost. Prova de criterium (45' més dues voltes)

Dimecres 5 d'agost. Prova en Contrarrellotge individual (20 km)

Dijous 6 d'agost. Prova de crono-escalda (4 km)

Divendres 7 d'agost. Prova en ruta (70 km)

Intentarem obtenir, tot i que serà molt difícil, tant bon resultat com els d'Austràlia, on en quatre proves vaig obtenir 4 medalles. Intentaré anar posant el blog al dia.

Per cert, moltes gràcies Miguelito per la maleta de la bici!!!!!

Descans forçós

Descans, descans, descans i més descans. I ho dic quatre vegades perque aquesta ha estat la tònica d'aquests darrers quatre dies. Des de diumenge a L'Hospitalet, per temes diversos, no he pogut fer absolutament res. La calor i el vent que està bufant aquests darrers dies tampoc ajuda gaire a sortir a entrenar. Les altes temperatures i aquest aire tant i tant calent et treuen les ganes de sortir. De totes maneres encara que hagués volgut fer-ho tampoc hagués pogut. Demà, si l'ocasió ho permet, sí que sortiré sigui como sigui i amb la temperatura que hi hagi. De cara al cap de setmana, ja que no hi ha competició, hauré de recuperar el temps perdut durant la setmana.

Crònica de Sant Gregori i Matinal de L'Hospitalet

Aquest cap de setmana teniem doble cita de Copa Catalana, la primera a Sant Gregori (Girona) i la segona a L'Hospitalet.

CRÒNICA DE SANT GREGORI

Dia de vent i calor moderada comparada amb altres anys. Recorregut de 63 km amb terreny incòmode plè de repetxons i un petit port, a Canet d'Adrí, que s'havia de superar en dues ocasions. Sortida tranquila amb intents d'escapada de diversos corredors, però no va ser fins el descens del port que es va formar l'escapda del dia. En Jaume Morales (Penaca) apreta de valent baixant i aconsegueix tallar el pilot per marxar en solitari. Cap el km 20 de carrera arrenco en un tram de fals pla i aconsegueixo marxar. Amb mi s'ajunten l'Albert Banyeres (Munt Bikes) i en José Parejo (Penaca). Comença la persecució per intentar donar caça al Jaume Morales. Tant l'Albert com jo ho donem tot per escorçar temps amb el cap de cursa, però l'efecte és el contrari. Cada vegada en Jaume marxa més lluny, quasi a 3 minuts, i nosaltres mantenim una renda entre 1' i 1'15'' sobre un pilot on no cesen els atacs. A uns 15 km de meta en Jaume punxa i el podem atrapar. A partir d'aquest moment els dos Penaca decideixen no passar al relleu, mentre que l'Albert i jo continuem tirant per no ser angollits pel gran grup que venia força ràpid. Faltant uns 8-10 km per meta en Jaume arrenca i marxa en solitari per guanyar la carrera. Nosaltres tres ens plantem a la recta de meta uns 20 segons darrera d'ell per disputar-nos el 2n, 3r i 4t lloc. Esprint molt apretat, que va necessitar de la foto finish per decidir aquests llocs. Finalment jo segon, l'Albert tercer i en Jose quart. El pilot a poc més d'un minut.

1.- Pòdium de la categoria Sènior i Màster 30

2.- Pòdium de la categoria Sènior

3.- Foto de l'esprint ajustat (Foto de Xavi Novell)

Classificació: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/XXVI_CURSA_CICLISTA_FESTA_MAJOR_DE_SANT_GREGORI_-_Seniors_i_Masters.30.pdf

CRÒNICA DE LA MATINAL DE L'HOSPITALET

Prova ja clássica en el calendari Màster-Sènior que es disputa en circuit urbà al carrer Crom de L'Hospitalet. Com cada any la cursa es disputava a 30 voltes amb esprints puntuables cada 5 voltes. Ritme ràpid de sortida però arribem al primer esprint puntuable en grup. Decideixo disputar-lo i el guanyo amb certa comoditat. De nou atacs i més atacs però que no acaben d'arribar enlloc. A la volta 10, segon esprint, aconsegueixo puntuar tercer, i al tercer esprint, el de la volta 15, quart. A partir d'aquí es complica la cursa ja que les escapades començen a fructificar i pel davant marxa un grup perillós format pel Juan Carlos Medina (Munt Bikes), Salvador Sanchís (Trujillo), Jose Benitez (Cecoc) entre d'altres. Com que el grup feia perillar la victòria decideixo atacar per intentar agafar-los. Després de rodar unes 6 voltes amb altre corredor aconsegueixo atrapar al grup capdavanter per poder disputar el darrer esprint puntuable, el sisé. La victòria en aquest últim esprint em va fer sumar 5 punts que, finalment, van ser difinitius per guanyar la prova. El segón va ser en David Fernández (Gran Valira) i el tercer en Juan Carlos Medina (Munt Bikes). La victòria en sènior va ser pel corredor del Cecoc Jose Benítez. Sembla que a aquest circuit li tinc agafat la mesura, perquè en els darrers quatre anys l'he pogut guanyar en tres ocasions.

1.- Pòdium

2.- Rodant al circuit del carrer Crom (Foto d'Ernesto Mañanés)

Classificació: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Clasificacion-General_master_senior.txt

Crònica del Campionat de Catalunya

Recorregut molt exigent i dur el que ens tenien preparat dissabte passat a Falset. Ja de sortida les sensacions van ser bastant dolentes. Un d'aquells dies que desde el minut zero les cames no funcionen. Tot i així vaig intentar-ho durant les quatre primeres voltes que feiem al incòmode circuit de Falset-Marçà-Falset. Durant aquests aproximadament quaranta quilòmetres em vaig col·locar en algunes escapades que no van fructificar. A la darrera volta, a l'entrada de Falset, en Jaume Morales engega la moto. Alguns vam intentar anar a roda, però va ser impossible aguantar el seu ritme.Va marxar en solitari i va anar obrint forat mica en mica per revalidar títol en solitari. Pel darrera el pilot feia la seva carrera a l'espera d'arribar als dos port, la Teixeta i el Coll Major. A les primeres rampes de la Teixeta el grup es comença a trencar i jo pateixo de valent. Fins i tot vaig perdre comba amb el capdavant del pilot. En el descens, camí del Coll Major, vaig tornar a entrar al grup. Pel davant havien marxat quatre homes, que es jugarien la resta de medalles, en Gironés, Cruz, Fernández i Pericas. La pujada al darrer port, la vaig passar molt millor que la primera, el ritme no va ser tant exigent donat que tot el peix estava venut. Descens perillós, amb alguna caiguda inclosa, per plantar-nos a meta sense opcions a res un grup d'uns 11 corredors. Finalment el 12è de la general i 8è màster30. Un resultat sense pena ni glòria, però que donat com em trobava al principi de cursa tampoc està malament, podia haver estat pitjor.

Classificació:

http://www.ciclisme.cat/carrera.php?id=2553#clasificaciones

El Tour a casa

Quan, ja fa mesos, es va dir que el Tour tindria dues etapes a Catalunya no m'ho podia creure. Però molt menys podia imaginar que el Tour de France passaria al costat de casa. I, com deixar passar aquesta oportunitat???? No se sap quan tornarem a tenir l'espectacle més gran del mon tant a prop. Així que la grupeta vam quedar bastant d'hora per poder anar a veure el pas dels corredors pel Premi de Muntanya del costat de Vacarisses. Abans de les 10 del matí ja estàvem allà.

Desprès de passar tota la caravana publicitària i d'agafar alguns souvenirs propis del Tour, era l'hora de veure passar els corredors. Els primers en fer-ho, tres homes escapats que van disputar el pas pel premi de muntanya.

A pocs segons, un petit grup, del qual sortiria el guanyador d'aquella etapa, el francès Brice Feillu.

Ja un bon grapat de minuts pel darrera el gran pilot, amb el líder Fabian Cancellara al mig, que s'ho prenia amb calma a l'espera dels grans ports que estàven per arribar en terres andorranes.

En definitiva, una oportunitat única per poder viure Le Tour de France rodant per les carreteres on habitualment em moc.

Campionat de Catalunya Màster

Aquest dissabte Campionat de Catalunya de Fons en Carretera a Falset. La prova s'iniciarà a les 17:30 hores sobre un traçat de 73 km. Pel que sembla al perfil de cursa que han penjat a la web de la Federació Catalana de Ciclisme primer farem cinc voltes a un circuit entre Falset-Marçà-Falset per dirigir-nos desprès a fer els dos ports de la jornada, La Teixeta (546 m) i el Coll Major (506 m). Possiblement el desenllaç final de la prova es donarà durant els darrers quilòmetres, que és on està la part més selectiva.

Aquí teniu l'enllaç al perfil publicat a la web de la FCC:

http://www.ciclisme.cat/ficheros/master.pdf

Crònica 24h ciclistes de Montjuïc

Ja sé que al darrer post vaig dir que anàvem amb la única intenció de passar-ho be, i així era, però les coses van sortir molt millor del que ens haguèssim imaginat mai. L'equip es va crear tres dies de la prova i sense cap infraestructura ni res i estava format per l'Aleix, l'Albert, el Cleofàs, el Toni, el Raul i un servidor. D'aquests, tres feia mesos que no es pujaven a la bici, i en Cleo ens havia de deixar a les 7 del matí per compromisos personals. D'aquesta manera vam planificar fer primer relleus llargs, de dues hores, per després fer-los d'una hora.

El primer en sortir seria en Cleo al qual jo li agafaria el relleu. Quan va arribar l'hora, em va passar el testimoni amb l'equip rodant entre les primeres posicions absolutes. Jo vaig sortir ràpid i vaig completar 71 km en dues hores, passant el relleu al Raul i vaig marxar a descansar. En tornar l'equip ja s'havia quedat amb 5 unitats amb la marxa del Cleo i a partir d'aquí es va fer el que es va poder. Em va tocar fer 3 relleus més de gaire be una hora. Durant una estona vam liderar la classificació general absoluta.Però mica en mica, el nostre ritme va anar decaient fins acabar en sisena posició absoluta i segons de la classificació d'equips de 6. Finalment dir que durant aquestes 24 hores vam donar 211 voltes i vam recòrrer prop dels 800 km. Tots els components de l'equip ens vam esforçar a tope i vam donar tot el que teniem. Per això vull felicitar a tots els components de l'equip CEME i donar les gràcies al Manolo pel seu suport incondicional.

Com a experiència nova, que era una altre de les raons per anar-hi, va ser totalment positiva. L'ambient, el companyerisme, la competició, tot molt bé. Respecte a l'organització, crec que es podien millorar moltes coses.

Per cert, aquí penjo una classificació que jo no he pogut trobar enlloc més, per si a algú li interessa. Són les voltes més ràpides que es van donar durant les 24 h que va durar la prova. Tinc l'honor d'haver fet la 6ª volta més ràpida, darrera del Miquel Escolà, Melcior Mauri i Roberto Heras jejeje!!!!!

Cap a les 24h

Aquest divendres es celebra a Barcelona la primera edició de les 24 hores ciclistes de Montjuïc. I allà estaré. Finalment hem format un petit equip entre alguns companys de feina i participarem en aquesta prova tan especial. La idea és simplement divertir-se, passar-ho be entre companys i gaudir d'una nova experiència que no te res a veure amb les curses ciclistes que disputem cada cap de setmana. No tenim cap altre objectiu que els anomenats anteriorment. Tot i que les verificacions s'obren a les 14:00 hores, la prova no s'iniciarà fins les 19:00 hores del divendres 3 de juliol per finalitzar 24 hores desprès, es a dir, a les 19:00 hores del dissabte 4 de juliol. Durant aquestes 24 hores els equips faran voltes a un circuit a la muntanya de Montjuïc. Circuit, tot sigui dit, bastant treca-cames. Es puja per la zona de l'Estadi Olímpic i es baixa per banda de la Font del Gat.

L'equip que, una vegada trascorregudes les 24 hores, hagi fet més voltes serà el guanyador. Hi ha diverses classificacions en funció del nombre d'integrants dels equips i per sexes. Serà una experiència divertida i novedosa, cosa poc freqüent quan un porta tants i tants anys en bici...

Crònica Volta a les Comarques de Tarragona

Donat que la Volta es feia en modalitat de Xallege i el meu estat de forma actual, vaig decidir participar en la primera i la tercera etapa.

1ª ETAPA (Tarragona-La Juncosa de Montmell 63 km)

Molta calor i carrera molt nerviosa ja de sortida. Ja en el km tres o quatre arrenco i veig que en David Sánchez està fent el mateix que jo. Telepatia. Agafo la seva roda i veig que a nosaltres s'ajunta en Jaume Morales i en Frederic Ivars. En aquell moment ja vaig veure que la escapa era bona. A rodar a mort. En Frederic anava com un tret. En pla em treia de punt i quasi no el podia ni seguir. Passat aquest mal moment es van anar afegint corredors al grup fins augmentar-ho fins a les 14 unitats. Ritme ràpid, molt ràpid. L'equip d'Elx JIMAR va aconseguir col·locar quatre ciclistes a l'escapada. A uns 20 de meta, Ivars arrenca i ens deixa. Cap de nosaltres el va poder seguir. Els seus companys li cobrien les esquenes en el nostre grup. Arribem al final d'etapa amb un marge molt ampli sobre el pilot. Disputem un complicat esprint en uns carrers estrets i perillosos. Finalment 9è de l'etapa. Males sensacions durant tota la tarda, molt patiment km darrera km, però content pel resultat.

3ª ETAPA (La Juncosa de Montmell - La Juncosa de Montmell 73 km)

De nou molta calor. Sortida amb terreny favorable i, al igual que el primer dia, l'escapada es fa de seguida. De nou els que iniciem la batalla en David Sánchez i un servidor. Primer, el grup format per quatre i després ja amb 11 unitats. Entre ells: Gironés, Medina, Aleix Miró, Salva, Benitez, Eladi, dos JIMAR i alguns corredors més. Bona entesa i relleus. A trams rodem fins als 50 km/h. En arribar a la segona Meta Volant del dia es trenca l'entesa i els homes del JIMAR es deixen caure per ser absorvits pel pilot i col·laborar amb el seu líder per anular l'escapada. En aquell moment portàvem 1'40''. Ens resistim a caure i passem als relleus, però tot ha estat inútil. Els homes del JIMAR ens neutralitzen a 9 km de meta. Fins a meta toca patir. Aguanto en el grup i ja cara a l'esprint final em deixo caure i arribo en el grup. De nou, s'ha intentat, però sense resultat.

Durant la segona jornada molts millors sensacions que el primer dia. Tot i així encara estic molt verd. Em falta ritme de competició que espero anar agafant mica en mica. De totes maneres estic molt content amb el resultat de la Volta, ja que els dos dies ha estat al davant, a les escapades i donant la cara. Tenint en compte els km que estic fent últimament i les poques hores de son que puc fer, no em puc queixar.

Per fi de vacances!!! Després d'un dia de Sant Joan de bojos, on vaig tenir que entrar en un edifici en flames, assistir a un suïcidi a les vies tren i de diverses violències de gènere, entre d'altres coses, ja tinc les merescudes vacances. A veure si d'aquesta manera puc recuperar, amb permís de la Ivet, el ritme de bici que havia perdut aquestes darreres setmanes. De moment, demà primera etapa de la Volta a les comarques de Tarragona entre Tarragona i la Joncosa de Montmell de 63 km. La sortida serà a les 15:45 hores a la Rambla Nova i es passarà per Reus, El Morell, Vilallonga, El Rourell, Valls, El Vendrell, Rodonyà, El Mirador del Penedès i La Joncosa de Montmell. A la segona i tercera etapa no sé segur si assistiré. Jo prometo posar el despertador i, si soc capaç d'aixecarme al matí, aniré segur...

Crònica cursa La Pobla de Mafumet

Un resum ràpid seria: ràpid, molt ràpid. Així va ser aquesta edíció de la Cursa de Sant Joan que es va celebrar a La Pobla de Mafumet. Tot i que l'organització ens havia canviat el recorregut clàssic per endurir la prova i evitar un esprint, es va anar molt ràpid. Vaja, com totes les curses en les que prenem part juntament amb la categoria èlit. Sortida cap a quarts de cinc per recòrrer 100 km de prova. Primer dues voltes al circuit de 12 km habitual, per desprès fer un bucle pujant el Coll de la Batalla en dos ocasions (una per cada banda), i finalitzant, de nou, amb dues voltes més al circuit de 12 km. De sortida a mil per hora tot i el vent que bufava. Primers intents d'escapada des del principi de la prova. Al finalitzar la primer volta al circuit, en un dels resaltos, perdo un dels bidons d'aigua. Mala senyal, ja veig que tocarà patir per no deshidratar-me. Busco alguna escapada però no fructifiquen. Cap el km 18 de carrera, caiguda a la part dreta del pilot, just davant meu. L'esquivo de mirecle. Veig alguns corredors pel terra, un d'ells un dels germans De Miguel que és el que es porta la pitjor part: fractura de costella. A partir d'aqui a patir, a patir i a patir. En la primera ascensió a la Batalla em confio, i per no voler desgastar massa, em relaxo als últims metres i una mica més i ja no enllaço. Pel davant els homes forts. Jo em dedico a aguantar en el grup, sobretot en el tram de fort vent i de fals pla d'Alforja. Musculament em trobo be, però de cardio vaig fatal. Suposo que la manca de son em te molt fatigat. Fins i tot, en el segon descens de la Batalla vaig veure una font sota uns arbres que em van temptar a baixar-me, veure aigua fresca i "tumbarme a la Bartola", però no, ja només quedàven 30 km i s'havia d'acabar. Arribem a les dues últimes voltes al circuit amb tot el peix venut. El grup capdavanter porta més de 1:30. Així que ha finalitzar en les millors condicions. Finalment, arriben grupets fraccionats amb un total d'uns 15 corredors i, després, el gran grup. Cursa sense pena ni glòria en la que he patit molt, sobretot, crec jo, pel meu estat de cansament general, però que m'ha servit per fer un entrenament de molt bona qualitat i per agafar ritme de competició que falta em fa.

Aquí poso fotos del meu "cuenta" amb el registres: 100km en 2:30, a un promig de 41 km/h. El més escalofriant els 92 km/h de màxima que va marcar en tram més favorable del segón descens a la Batalla.

Campionats d'Espanya de Ciclisme Màster

INFORMACIÓ extreta de la web de la REAL FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE CICLISMO:

La segunda fase de los Campeonatos de carretera, en Asturias

Imprimir Enviar a un amigo RSS Volver

Crónica, 19/06/2009

A falta de la firma del acuerdo oficial, que tendrá lugar casi con seguridad la próxima semana, Asturias será el escenario de la segunda fase de los Campeonatos de España de carretera, que incluye las pruebas para juniors (línea y contrarreloj), seniors y masters 30, 40, 50 y 60, solamente de fondo, es decir un total de nueve títulos en juego.

Los Campeonatos están programados entre el 24 y el 26 de julio y las sedes serán Mieres y Pola de Lena.

Volta a les comarques de Tarragona

Els propers dies 26, 27 i 28 de juny, els nostres amics del Club Ciclista El Montmell ens han organitzat la primera edició de la Volta a les Comarques de Tarragona per la categoria Sènior i Màster 30. La volta consta de tres etapes i es realitza en la modalitat de Challenge, el que vol dir que es pot prendre part en totes les etapes optant a la classificació general o a etapes individuals sense optar a la general. Les etapes són les següents:

1ª ETAPA.- Tarragona-Juncosa de Montmell de 63 km

2ª ETAPA.- La Juncosa de Montmell - La Juncosa de Montmell de 96 km

3ª ETAPA.- La Juncosa de Montmell - La Juncosa de Montmell de 71 km

Per més informació i inscripcions contactar amb: jarroyo@gencat.cat

Des d'aquí felicitar al nostre company Joaquim Arroyo i a tota la gent i entitats que han col·laborat per fer realitat aquest projecte. Enhorabona!!!

Crònica del Campionat de Catalunya CRI

Calor i vent és la constant d'ahir a la tarda a Cervera, lloc on es disputava el Campionat de Catalunya Contrarrellotge per totes les categories masculines. En màster30-sènior la prova engegava cap a quarts de sis de la tarda. Vaig arribar amb temps, volia escalfar be abans de sortir ja que les sensacions durant la setmana no havien estat gaire bones. Dubtes amb la roda de davant fins pocs minuts de la sortida. Finalment vaig decidir per muntar una roda de perfil de 60 en lloc de la de tres pals. Davant meu sortia l'Albert Banyeres, un bon rodador i bona referència per mi. Dos minuts i quatre darrera meu, respectivament, prenien la sortida dos dels favorits per guanyar la prova, en David Sánchez i en Josep Gironés. Pujo a la rampa de sortida i em concentro. Davant meu 16 km d'asfalt en fals pla. Sortida. Enfilo la baixada del túnel amb tot ficat, arribo als 70 km/h. A partir d'aqui fins el km 4 aproximadament, amb tot ficat, 53x12 i a bon ritme. Del km 4 fins el punt de gir, el km 8, a lluitar contra el vent. No m'acabo de trobar be. Veig que vaig retallant mica en mica a l'Albert i doblo un corredor del Cecoc. De tornada a tope, amb ritme i pensant en la pujada final. Retallo més a l'Albert. Em planto als dos últims km. La primera part de la pujada acoplat i 53x16. La part del túnel fatal. Aqui vaig perdre bastant temps. Em vaig quedar sense aire i em costava respirar. Pujo pinyons fins el 19 i a mig túnel baixo de nou al 17 i sprint fins el final. La recta és fa agònica.Temps 22:37. En arribar intento recuperar i poso el crono a zero per veure que fan en David i en Giro. Quan arriba en David canten 25:22. I quan arriba en Giro, pels meus càlculs, li he guanyat per 4-5 segons. Quina alegria!!!!! però no!!! Parlo amb en David i em diu que ha guanyat ell. Els àrbitres s'havien equivocat i el millor temps era el d'ell. He fet segón per 12 segons. Sots Campió de Catalunya, bon resultat, però després d'haver assaborit el triumf per uns minuts sembla poc. En fi, felicitar de tot cor a en David Sánchez, s'ho mereix després d'haver fet una excel·lent crono i després d'haver fregat el pal tants anys enrera. David, enhorabona de tot cor.

Fent una mica d'autocrítica, crec que he acusat sobretot, a part del cansament per dormir tant malament i tant poc, els pocs dies de competició que porto aquest any. En els darrers dos mesos només he acumulat dos dies de competició i des d'aquest últim ja fa més d'un mes. Em falta molt de ritme que intentaré agafar proximament.

Foto amb el Campió de Catalunya 2009. La de pódium no va sortir be. És la que tinc.

Fa dos dies que estic intentant sortir a "estirar cames" i és del tot impossible. No se que està passant últimament amb el temps, però cada dia es repeteix, un darrera l'altre, el vent. Per aquesta zona és normal que a partir del migdia s'aixequi una mica de vent, però tant? Comentant-ho amb gent d'aquí, ningú s'enrecorda de que altres anys per aquesta època fes aquestes ventades. Surts a entrenar i acabes realment fastiguejat de lluitar contra el vent. A més, no són ratxes, sinó que és continu i d'aquell vent que mai acabes de saber ben be de quina direcció està bufant. Sempre t'acaba matxacant agafis la direcció que agafis. Aquests darrers dos dies, a causa del cansament i la falta de son (com trobo a faltar dormir 7 hores seguides) he intentat sortir a estirar cames i és totalment inútil. Arribes a casa més cansat del que havies sortit. És com una missió impossible. No pots sortir a rodar sense més. Tornes a casa encara més tocat del que estaves. Demà crec que podré sortir pel matí, així que espero que el vent tingui el dia "perro" i trigui bastant en aixecar-se. A veure si em dona un dia de tregua...