Diumenge CX a Lleida

Després de l'aturada de la setmana passada en la temporada de CX aquest diumenge es reprén la competició al Bike Park de Lleida. Una altra de les proves clàssiques en el calendari de CX de Catalunya. Vaig participar fa anys en les dues primeres edicions i, des d'aleshores, no he tornat a correr allà. Pel que he vist, el circuit ha anant evolucionant amb el pas dels anys ja que, en les primeres edicions, era més una cursa de BTT que de CX. Enguany tampoc aniré. Símplement no ve de gust fer tants quilòmetres de cotxe fins Lleida.

La setmana passada no vaig poder pràctiment fer res perquè vaig agafar un encostipat. En canvi, aquesta setmana és de les que més he pogut aprofitar: dos dies de bici d'una hora i mitja (3hores de bici) i una sessió de spining. Anem en el bon camí jajajaja.

Crònica del CX de Sant Joan Despí

Al contrari que la setmana anterior a Les Franqueses el CX de Sant Joan Despí va ser bastant decepcionant. A nivell de preparació vaig arribar en un estat precari però molt similiar a la prova del cap de setmana d'abans, amb una sessió d'una 1h30' d'entrenament en carretera i una de 45' de rodet. 

Ja per començar, un desastre a l'hora de fer la inscripció. Gairebé una hora de cua per fer el pagament a la cursa. No entenc com encara la FCC funciona així. I sort que la majoria de gent ja l'havia avançat per internet que sinó encara estem fent cua. No puc entendre com no es carreguen les dades a la llicència ja que té banda magnètica i s'utilitza un lector. Es trigarien segons en passar la tarjeta i per el pagament. No ho entenc, de veritat.

Aquest fet va provocar que només pogués completar dues voltes al circuit abans de donar-se la sortida en la categoria VE40. A la parrilla sobre la trentena de corredors tots llestos per sortir sprintant a toque de pito. Vaig fer una molta bona sortida i vaig arribar al primer revolt entre els deu primers classificats. Va ser la úica cosa bona que vaig fer durant tota la cursa. El circuit no m'afavoria gaire. Massa revirat amb eses i contra eses, lent, amb massa puja-baixa i amb molta sorra que el feia molt relliscós. Un traçat que no et permetia pedalar més de cent metres seguits i on no podies agafar ritme. Les meves mancances en tècnica, comparat amb el corredors que venen de la BTT, són notables i, en altres temps, les compensava amb la força. Actualment, amb la superpreparació d'un dia de carretera i un de rodet, és evident que no puc utilitzar la meva "arma" perquè simplement no la tinc. Així que a cada tram tècnic els altres corredors m'anaven passant i treient tres o quatre metres en cada revolt que no podia recuperar. Així que, cap a mitja cursa, ja vaig desconnectar i vaig dedicar-me a finalitzar la prova de la millor manera possible.

Les sensacions eren molt millors que en la cursa anterior de Les Franqueses. Tenia una mica més de gas i no anava tant ofegat però el traçat del circuit em va posar al meu lloc.Tot i així, el Garmin, va marcar 189 bpm de promig i 198 bpm de màxima. Com sempre a la franja alta!!!

Sóc conscient que no puc anar a disputar res amb l'entrenament que porto però després d'haver acabat el primer CX el 14è aquest resultat de 22è de 27 de Sant Joan Despí em va decebre bastant. Per rematar el tema he agafat un bon encostipat que, de no millorar ràpidament, no em permetrà aquesta setmana sortir a entrenar ni la trista hora i mitja de carretera que faig a la setmana.

Tot i així m'encanta disfrutar de la temporada de CX!!!!

Primer revolt de la cursa i entre els deu primers classificats. Mica en mica em van anar passant tots.
Foto extreta del blog d'en Pep Tatché

 Classificació aquí.

Demà cap el CX de St. Joan Despí

 

Demà cap a Sant Joan Despí per disputar la segona cursa de la Copa Catalana de Ciclocross. La setmana no ha donat massa de sí perquè m'he hagut de conformar només amb un dia de bici de carretera 1h30' i una sessió de 45' de rodet. Tot i així, demà hi seré a la parrilla de sortida del CX de St. Sant Joan Despí.

Tornant a competir?

Durant molts mesos no he escrit res al blog. La raó ha estat, símplement, perquè no tenia res a explicar. És molt difícil compaginar la vida laboral, la vida familiar, els estudis universitaris i els entrenaments. Per aquest motiu, durant tots aquests mesos, no he fet pràcticament res. Però tots el que competim o ho hem fet durant uns quants anys tenim aquell cuc dintre. Fa unes setmanes vaig veure que la Copa Catalana de Ciclocross estava a punt de començar i vaig recordar aquelles temporades on tant vaig disfrutar. Els VE40 només fem 40' minuts de cursa així que vaig pensar: tampoc necessito gaire per anar a fer algun ciclocross! I vaig començar a sortir de nou amb bici. Vaig fent entrenaments d'entre una hora i hora mitja un o dos dies a la setmana i alguna sessió de spining quan puc. Doncs dit i fet. Diumenge passat vaig anar al primer CX. Feia 13 mesos que no competia i 3 temporades que no despejanva la bici de CX. El que més hem va constar va ser pasar del "mode competició" al "mode disfrute i gaudi". Vaig veure algunes cares que feia temps que no veia però també moltes de noves. El circuit era molt bonic i divertit. Lluny d'aquelles curses que havia fet fa anys que eren més de BTT que de CX. Doncs arribat el moment de la veritat allà estava jo. Vaig posar-me a la darrera fila de la parrilla per intentar molestar al mínim a la gent que anava a disputar. Eren gairebé una trentena de VE4. Van donar la sortida i com no podia ser d'una altra manera gas a fons. Quin patiment! Ja ni m'enrecordava d'aquesta sensació. Faltava força, xispa i, fins i tot, habilitat, però vaig disfrutar, vaja si ho vaig fer! Mitja de pulsacions 191 bpm. Vaig haver de mirar el Garmin dos cops perquè no m'ho creia. Sí, sí, 191 bpm de mitja i 198 bmp de màxima. L'endemà em feia mal tot el cos. Tenia agulletes a braços i esquena i, a més, muscularment estava trencat. Però la satisfacció de tornar-me a posar un dorsal a l'esquena superava tots els mals. Finalment una 14ª posició molt meritòria. Si puc aquest diumenge torne-m'hi.

Primer dorsal que em tornava a posar tretze mesos després.

Patint però, a l'hora, disfrutant com un animal en un dels trams d'obstacles.

Recordant vells temps

L'altre dia va aparèixer per casa un àlbum de fotos de fa molts anys. Entre aquestes fotos hi havia unes quantes de la meva època de ciclista en categories cadet i junior. Aquesta és una de les meves preferides pels records que em porta.

Selecció catalana juvenil per la CRE 1990 (Hernàndez, Salmerón, Gil i Lara)

Any 1990, Arnedo (La Rioja). Es disputaven els Campionats d'Espanya Juvenils en dues jornades. Divendres la prova contrarrellotge per equips i diumenge la cursa en ruta. Desprès de que el seleccionar fes moltes convinacions amb molts corredors per configurar l'equip que disputaria la CRE, la selecció definitiva es va composar pel Jaume Hernández, Ginés Salmerón, Toni Gil Betancour i jo. El recorregut era un circuit de 33 km al que haviem de donar dues voltes, un total de 66 km. Als pocs quilòmetres de començar, sobre el km 6, vam perdre al Toni que no va poder seguir el fort ritme al que rodàvem. En Toni, els que el vau conèixer ho sabeu, era un fora de sèrie però venia de disputar els campionats estatals de pista i no estava en les millors condicions per enfrontar-se a una prova tant llarga i exigent. Vam haver de completar la resta de CRE (60 km) amb tres corredors. Durant tota la cursa ens vam estar movent entre el primer i segon lloc en una lluita molt ajustada amb la selecció de València encapçalada pel que va ser guanyador de la Vuelta a España, l'Ángel Casero. Dintre els últims km hi havia un repetxó bastant llarg i dur i, posteriorment, un descens molt ràpid fins a meta. El seleccionador Cebrián ens anava animant dient que la cosa anava justa per guanyar. Vaig entrar tant ràpid al revolt del final de la baixada que encarava meta que em vaig empasar una illeta que hi havia. Afortunadament no vaig caure però aquest fet va obligar al Jaume i al Ginés a esperar-me i a perdre un temps preciós. Aquesta errada meva ens va costar la medalla d'argent o, qui sap, el campionat. Finalment ens vam haver de conformar amb el bronze darrera de Navarra que van fer segons i de València que es van proclamar campions d'Espanya CRE. 

Aquesta foto m'ha portat grans records. Erem jovenets, 18 anyets (ja han passat 23 anys!!!) i ho recordo com si fos ahir. Va ser tot un orgull i un plaer defensar la selecció catalana en aquell campionat, tant en la prova CRE com en la prova en linia, amb gent amb tanta qualitat humana i esportiva. En Jaume i en Ginés van arribar a ser professionals amb equips com Lotus-Festina i Bianchi en Jaume o Saeco-Mercatone i Seguros Vitalicio en Ginés. En Toni ens va deixar prematurament en un tràgic accident en una cursa al poc temps. Era un fora de sèrie que, de ben segur, hagués arribat també a professional ja que l'equip ONCE li tenia posat l'ull a sobre. Serveixi aquest post com a record i homenatge al Toni Gil Betancour, la classe personificada sobre la bici.

Una mica més

Segon dia consecutiu. Poca cosa però vull anar a poc a poc que la d'avui era la quarta jornada de bici en el que portem d'any. Una mica més d'una hora i mitja per intentar agafar continuïtat. He notat la sortida d'ahir però més que en les cames en el cul. Quina incomoditat! Cal tenir paciència fins que el "callo" del cul es torni a fer. Per la resta poca cosa. Pulsacions pels núvols però mitjana una mica superior a la dels dies anteriors. A veure aquesta setmana que ve si puc sortir un parell de dies. Estaria molt bé si ho aconsegueixo!!!

Resumen

Distancia:	49,58 km
Tiempo:	1:37:59
Velocidad media:	30,4 km/h
Altura ganada:	425 m
Calorías:	1.048 C

FC Media:                          155 ppm
FC Máxima:                        185 ppm
Temperatura media:             13,2 ºC

Un parell d'hores més

Sense massa ganes i amb cel amenaçant pluja he sortit aquest matí. La primera jornada de la setmana que tocava la bici. Ja vaig comentar en el post anterior que no estic massa animat i que tinc poques ganes de bici. Tot i així m'he "obligat" a sortir a rodar un parell d'hores. Durant el recorregut m'he creuat amb el Santi Alentorn i amb el Marc Sabaté que ja anaven de tornada. Immediatament he girat cua i he anat amb ells. Al cap i a la fi tant em fa anar cap un lloc o un altre i la companyia era ben bona. Ens hem posat al dia i ens hem explicat les nostres "penes" ja que cap dels dos ha començat massa bé l'any. Finalement, he fet prop de les dues horetes a ritme suau i sense forçar

Rodant amb en Santi Alentorn i en Marc Sabaté (fotògraf)

Resumen

Distancia:	53,49 km
Tiempo:	1:49:34
Velocidad media:	29,3 km/h
Altura ganada:	446 m
Calorías:	1.220 C
Temperatura media:	14,3 °C

Vago total

Aquesta setmana se m'havia obert la possibilitat de poder sortir en bici a diari. L'opció passava, això sí, per fer el sacrifici d'haver de matinar i sortir, com a molt, una hora i mitja a les 8 del matí. Tot i així no n'he sortit ni un. La veritat és que em fa mandra haver-me de llevar a les 7 i, sobretot, haver de passar molt de fred. L'any passat ho vaig fer moltes vegades. Era l'única possibilitat d'entrenar abans de que a finals de març es faci el canvi d'horari. Enguany no soc capaç de fer-ho. Em fa pal. Així que, de moment, ho deixo per més endavant.

El primer i l'últim de la setmana

Primer i últim dia de bici d'aquesta setmana. Fins que no es faci efectiu el canvi horari a finals de març la cosa pinta bastant malament. Aquest matí he quedat amb el meu amic JM Borrás a l'hora dels papis. A aquesta hora, les 8 del matí, la temperatura era de zero graus. Quin fred!!! Les mans congelades i els peus sense sensibilitat. Un arriba a plantejar-se què està fent i si el sacrifici val la pena. Total, ja no podré fer res més fins el proper cap de setmana... Amb la bona companyia del JM i un tímid augment de la temperatura he canviat els pensaments i he disfrutat de la sortida. Recorregut molt pla per anar fent mica en mica. Uns minuts per sobre de les 10 ja estava a casa amb 61 km acumulats a un ridícul promig de 27,7 Km/h i gran mal de cames. Aquí poso el tristos valors d'avui.

Resumen FC media:                  162 ppm FC máx.:                  190 ppm Distancia:    61,13 km Tiempo:    2:12:17 Velocidad media:    27,7 km/h Altura ganada:    516 m Calorías:    1.488 C Temperatura media:    3,6 °C

Després del primer, el segón

Doncs avui ha estat el segón dia de bici d'aquesta setmana. Dilluns vaig aprofitar per "estrenar-me" a la carretera i aquest matí he tornat a agafar-la. No era precisament el millor dia, el deu Eolo estava massa actiu. Quan m'he llevat m'he adonat de l'excel·lent visibilitat que hi havia i això només podia implicar una cosa, molt de vent. Vent molt intens i molest durant tot el recorregut. La idea era sortir a rodar per anar-me acostumant a la bici de nou però amb aquesta ventada era imposible rodar sense cansar-se. Al final he pogut fer quasi dues hores amb un penós promig de 27 km/h i un acumulat de 700 m de desnivell. Les sensacions han estat prou bones, la veritat és que m'esperava arribar a casa en pitjors condicions i amb un mal de cames més notable. Mica en mica...

Primeres pedalades

Quatre mesos han hagut de passar per poder tornar a sortir a la carretera amb la bici. Quatre mesos que han estat molt llargs i on semblava, en principi, que la recuperació seria molt més ràpida del que ha estat.

Avui ha estat el dia del retrobament amb la bici, amb l'asfalt...El dia que he tornat a sentir el vent a la cara i el dia que he recordat què és el mal de cames. 

Encara no tinc la meva specialized preparada i he hagut d'agafar la cabra per poder treure'm el gusanet de rodar. Han estat un parell d'hores. No sé els quilòmetres que he fet, ni el temps exacte. Tampoc he mirat la velocitat mitja ni la cadència. Avui no importava res d'això. Avui el realment important era tornar a disfrutar del meu esport i de les sensacions pràcticament oblidades durant aquests mesos.

La sortida ha estat plena al poder compartir aquests primers quilòmetres de l'any amb el meu amic Joan Manel Borràs. 

Tot i que encara queden algunes molèsties passo pàgina i a mirar cap endavant. Ara toca lluitar contra els problemes de sempre: falta de temps per entrenar, buscar forats quan sigui i com sigui, etc... De fet, ja no podré tornar a sortir fins el cap de setmana amb sort. És la lluita del dia a dia però, en el fons, m'agrada. És molt millor que estar tancat a casa...

Compartint els primers quilòmetres de l'any amb el JM Borràs

Gran Premi Bicis Esteve

Us passo la informació sobre la cursa d'aquest diumenge que organitza l'equip BICIS ESTEVE. No us la perdeu perquè és una gran cursa i hi haurà un gran nivell. Els premis també són bastant temptadors.

Jo, malauradament, me l'hauré de perdre. Una llàstima.

Després de varis anys sense organitzar activitats esportives, aquest 2013 recuperem la antiga cursa social de ciclisme de carretera "Gran Premi Bicis Esteve".

Una cursa que es va celebrar durant más de 10 anys a Palamós i que ara, en celebració dels 25 anys de Bicicletes Esteve, recuperem amb molta il·lusió!!

Es donarà el tret de sortida al passeig marítim de Palamós a les 10:00h , i el recorregut serà de 90 km. passant per Mont-ras, Llofriu (on hi haurà meta volant), Pals, Fontanilles, Parlavà , Bordils, Madremanya, La Pera, La Bisbal d'empordà (2ª Meta volant premi de muntanya a "La Ganga"), Calonge, St antoni i Palamós.

També hi haurà un recorregut alternatiu més curt, d'uns 30 km. menys aproximadament.

PROGRAMA
LLOC: PALAMÓS, PASSEIG MARÍTIM.
DATA: 27 DE GENER DE 2013.
HORARI INSCRIPCIONS: 8:00H - 9:30H (No hi ha inscripcions anticipades)
HORARI SORTIDA: 10:00H
RECORREGUT: 90 KM.
PREU: 10 €

PREMIS
1er CLASSIFICAT META VOLANT LLOFRIU - DINAR PER 2 PERSONES AL RESTAURANT "CAL FRAY"

1er CLASSIFICAT META VOLANT MUNTANYA - LOT DE VINS GENTILESA DE "RENDÉ MASDEU"

1er CLASSIFICAT CURSA - TROFEU i PERNIL IBÈRIC

2on CLASSIFICAT CURSA- TROFEU i PALETA IBÈRICA

Equip èlit Bicis Esteve

El passat dissabte es va fer la presentació del gran equip èlit de carretera que ha muntat per aquesta temporada en Joan Esteve. Un equip encapçalat per corredors de la talla d'en Mauricio Muller, Sergi Escobar o Oriol Colomer i que estarà recolçat per ciclistes forts i valents en cursa com l'Albert Cantenys o el Raul Martínez entre d'altres. L'equip de carretera disputarà el calendari català i nacional i es deixarà veure també a les carreteres franceses. De ben segur que obtindran molts bons resultats!!!

Molta sort i gas a les cames!!!!

20 de gener i zero quilòmetres

Doncs els dies van passant i ja estem, com aquell que diu, a finals de gener. El primer mes de l'any ja s'ha passat pràcticament i porto zero quilòmetres. Des del dia de la caiguda a Sant Vicenç dels Horts no he tornat a rodar amb la bici. He fet algun dia de rodet a casa i havia començat a treballar la musculatura al gimnàs però ho vaig haver de deixar tot perquè vaig començar a tenir molèsties una altre vegada. 

Aquests darrers dies ja em trobo millor de nou i espero començar les meves rutines habituals dintre de poc. Tot i que havia tingut parèntesis d'aturades per temes laborals, feia anys, molts anys, que no estava tant de temps sense fer absolutament res. Vosaltres comenceu a disfrutar de les socials que ja estan aquí!!!

Una mica pitjor

Semblava que la meva recuperació estava sent bona, massa bona. L'os havia soldat molt bé i en un temps rècord. La meva mobilitat també millorava a passes agigantades i a molt bona velocitat. Fins i tot, seguint les recomanacions del meu traumatòleg, havia començat a fer una mica de rodet sense forçar i a nadar a la piscina. Fins i tot, ja havia començat la fase de regeneració i recuperació muscular del tren inferior al gimnàs. Tot anava molt bé però, des de fa una setmana torno a tenir bastantes molèsties. He hagut de suspendre temporalment tot exercici físic i m'he de tornar a fer un TAC per comprovar com segueix tot per allà dintre. Tot haurà d'esperar una mica més així que méeeeeees paciència...

Per cert, bon any nou a tothom!!!!