CRONIQUES VALLTER2000 I SANTS

DISSABTE "VALLTER 2000"

El dissabte era el dia més esperat pels escaladors. Però per mi és una carrera que no m'acaba d'agradar. Massa pujada i massa dura. I a més aquest any havia de defensar el liderat només amb un punt d'avantatge sobre l'Edu Vergés (BigMat). Com cada any molts corredors de totes les categories a la linia de sortida (147) i ritme ràpid. Intents d'escapada abans d'arribar a peu de port, però que eren ràpidament neutralitzats, en especial pel Marc Trayter (Tau ceràmica). Enguany tenia la sensació que a l'edició de l'any passat haviem anat més ràpid, però sembla que estava equivocat. En arribar a la rotonda de Setcases, inici del port, i pilot agrupat. Agafo bona possició i començo a pujar entre els primers. No miro enrera i em despreocupo de tothom. Els primers km de pujada amb el cap de cursa, fins que alguns corredors començen a arrencar i es trenca tot. Pujo fins a la barrera (km 4) amb el meu company d'equip en Josep Gironés. Estic sorprés perquè he passat la part més dura de la pujada amb corredors que són més escaladors que jo. A partir d'aquí en Giro em va marxant i em dedico a fer la meva escalada. Sempre amb bona cadència i al meu ritme, ignorant a la resta de corredors que em passaven o que jo agafava. Quan m'adono, ja estava al descans que hi ha abans de l'esplanada del pàrking. A partir d'aquí accelero una mica més el ritme i fins a meta. Finalment un 21è lloc absolut i 6è màster30. Un gran èxit tenint en compte que feia només 3 dies que havia tornat de les vacances i que la prova en sí no s'ajusta a les meves qualitats.

DIUMENGE "SANTS"

La incògnita era com em recuperaria de la pallissa del dia abans. A les 11:15 es donava inici a la clàssica prova Festa Major de Sants, amb el ràpid i típic circuit del carrer Sants. Molts atacs de diversos corredors fins que es va fer la escapada bona, composta per uns 10 corredors amb representació de gairebé tots els equips. Jo he fet una carrera reservona ja que era conscient que, al ser en línia, no em dexarien ni moure'm i atacar no seria productiu. Així que m'he desentés una mica de tot i m'he limitat a esprintar al final de carrera. Finalment he guanyat l'esprint del pilot i he pogut aranyar uns puntets més per a la classificació general.

ELS PROPERS DIES INTENTARÉ PENJAR ALGUNES FOTOS

Aquí estic de nou, amb plena síndrome post-vacacional. I què no és dur tornar a la vida normal després de les vacances? Sí que ho és i molt. Però bueno, com es diu habitualment "que nos quiten lo bailao". Avui de nou a casa i ha tornar a les rutines habituals. I una de les rutines és tornar a agafar la bici. La veritat és que no tenia gaires ganes, però al final m'he obligat a sortir aquesta tarda i m'he anat animant. I m'he animat tant que he pujat Montserrat. La sorpresa és que m'he trobat bastant be, molt millor del que jo m'imaginava. Perquè després de les caminates que m'he fotut a Menorca per arribar a les caletes i que quasi em surten brànquies com els peixos de tant fer snorkel, pensava que em trobaria força pitjor. Així que les sensacions han estat molt bones. Ja veurem durant el cap de setmana com va la cosa.

Per cert, a Menorca sembla que ho tenen molt clar. Prefereixen la BTT a la bici de carretera, i la veritat és que el paissatge acompanya més a la primera que a la segona. En fi, que BTT 1 - Ruta 0.

TANCAT PER VACANCES

A partir d'avui estic de vaques així que canviaré uns dies la bici per les ulleres de snorkel i el tub jejeje. Si em necessiteu busqueu-me en alguna caleta a Menorca jejeje. Bones vacances a tothom!!!

Després de dos dies aturat sense tocar bici, avui tocava sortir a entrenar i cremar la parrillada de carn que vam fem a la barbacoa diumenge. I quina millor manera de cremar-la que pujant al Ratpenat??? Des de dalt les vistes són espectaculars com es pot apreciar en aquesta foto, però el seu preu també ho és. Per arribar fins a dalt cal patir i suar de debó. No en va s'han de superar rampes que arriben sl 23% de desnivell. Sort que normalment porto un 39x25 i tot i així, costa suor i llàgrimes arribar fins aquí dalt. De veritat, que les vistes ben valen la pena...

Aquestes rampes fan que qualsevol altra pujada sembli una broma comparat amb això. Almenys, espero que el Ratpenat d'aquest matí serveixi d'alguna cosa el dia que pujem a Vallter 2000 que ja mica en mica es va apropant.

Canvi de carreteres i de grupeta en l'entrenament d'avui. Sortida a les 10 des de Mollet del Vallès en companyia del Raul Martinez (Gonzalvo), Toni Mateos (Cat Bike) i de la Cristina Navarro (Delfín Verde) en direcció a Bigues. Primera pujada a Sant Feliu de Codines a ritme i primera aturada tècnica a la font a omplir els bidons. De seguida continuem cap la segona pujada del dia, Sant Miquel del Fai. Quines vistes més espectaculars que te aquesta carretera. El dia que vam passar per aquí en carrera, no les vaig poder disfrutar. Una vegada adalt, direcció a Sant Feliu de Codines de nou. A la plaça ens donem un respir, unes fotos i aigua per continuar el camí en direcció a Gallifa. La pujada cap a Sant Llorenç Savall ja a ritme molt ràpid. En coronar a dalt, toca baixar en direcció Castellar per anar posteriorment cap a Sentmenat i Caldes de Montbui i enfilar la carretera en direcció a Mollet. Cent km justos amb 3 ports. En arribar a Mollet, la xispa merescuda, tot i que algún ha preferit fotre's un gelat entre pit i esquena jejeje.

Per cert, Cristina, que tinguis molta sort a la propera Copa España i a veure si pugem fins al quart lloc de la general que, tot sigui dit, si puges com avui no tindras cap problema.

D'entreno amb els BIGMAT-LUCTA. Havia quedat amb en David Sánchez per sortir a entrenar i ens hem creuat a dalt de Montserrat amb en Chamorro i amb en Pedro Viana. Des d'allà dalt hem tirat cap a baix en direcció Manresa i, com no, aturada tècnica a "Ca la Iaia" a fer la xispa de germanor jejeje. En principi era una coca-cola per barba, però veient el ritme trepidant que portava la Iaia han caigut dues per barba. Després cap el Pont de Vilomara i ells han tirar cap a Mura i Rocafort per acabar pujant Estenalles. Després diuen que els VE40 no entrenen jejeje. Nosaltres, vista l'hora que era, hem optat per fer el recorregut més planer i cap a casa. Demà més i millor...!!!!

CRONICA ESCALADA CASTELL BLANES

Nova cursa de Copa Catalana i nova victòria per l'intratable Jaume Morales (BigMat-Lucta) que ha fet en la prova contrarrellotge el millor temps absolut, millor fins i tot que els corredors èlits. Després de la sortida dels veterans ens ha tocat el torn a nosaltres. Sortida accelerada i a la primera rampa del castell els primers corredors en provar-ho han estat els homes del Cecoc i del BigMat-Lucta, com en Parejo o en Toni Tirado. M'he col·locat bastant be a la pujada i he deixat fer a aquest corredors. Ja al primer revolt tancat ha passat en Jaume Morales i en Josep Gironés que ha intentat seguir-ho. Jo m'he marcat el meu propi ritme i he fet quasi tota la resta de l'escalada a pocs metres del meu company Josep Gironés (Esteve) que ha fet una gran pujada. Ja en els últims metres en Edu Vergés (BigMat-Lucta) m'ha agafat i m'ha passat. Finalment he entrar per darrera d'aquests 3 corredors.

Tocava el torn de la prova en CRI. Sortida cada 30''. No m'he trobat agust en aquesta segona escalada. No acabava d'agafar el ritme i he fet una pujada bastant mediocre, però suficient per acabar en la 4ª posició de la general i mantenir, això si, només per un puntent el liderat de la Copa Catalana. Finalment el pòdium de la prova a quedat de la següent manera: Jaume Morales (BigMat-Lucta), Josep Gironés (Esteve) i Eduard Vergés (BigMat-Lucta).

Ara si, la propera cursa a Vallter 2000.

Classificacions de la cursa a: http://www.ciclisme.cat/carrera.php?id=1942#clasificaciones (informació FCC)

Increible la prova en ruta!!!!

Doncs al final serà veritat que el número 8 és el número de la sort pels xinesos. És el que portava avui el nou campió olímpic Samuel Sánchez. El "Espanish System Power" ha funcionat a la perfecció. La selecció tenia tanta qualitat que qualsevol dels cinc integrants de l'equip podria haver guanyat. La medalla semblava segura a falta de 10 km a meta, en el moment en que van marxar el petit dels Schleck, l'italià Rebellin i l'asturià Samuel Sánchez. A pocs segons darrera rodaven el rus Alexander Kolobnev i l'australià Mikel Rogers. A les portes de l'últim quilòmetre es van ajuntar tot els corredors més Fabian Cancellara que havia arrencat des del grup principal, cosa que va donar molta emoció al desenvolupament de la prova. Finalment, en Samuel va ser el més ràpid i es va imposar al grup de sis.

Sobre el circuit, què dir? A mi m'ha semblat un circuit bastant dur, però sobre tot preciós i molt, molt, molt atípic i original. Tots tenim la imatge d'aquests corredors rodant per les carreteres dels Alps i Pirineus, però veure'ls a peus de la Gran Muralla Xinesa ha estat un veritable luxe.

Aquest està sent un any excepcional pel ciclisme estatal amb el Tour, Giro i Olimpiada a les butxaques de corredors espanyols. Ara a pensar en la Vuelta i en el mundial, però no oblidem que dimecres hi ha la prova en crono i que tenim per disputar les proves de BTT. A seguir sumant èxits...

Avui m'he deixat liar pel David. M'ha fet sortir a les 15:30 hores a 37ºC i amb els macarrons que feien escalada per la meva tràquea. Però la veritat és que la culpa es meva per deixar-me jejeje. En fi, que al final hem fet un bon entrenament i he arribat a casa bastant cansat. Aquí un vídeo del Deivit pujant com una moto l'Obac, tant sobrat que anava sense mans jejejeje.

Malgrat la calor que feia avui, més entrenament de muntanya. I es que Vallter 2000, és Vallter 2000. L'any que l'he preparat una mica he fet una bona pujada a aquesta estació de ski, així que he decidit de preparar-la una mica en condicions. Aquesta tarda ha estat el torn de l'Alt de la Creu d'Aregall. Feia molt de temps que no feia aquesta pujada. M'he trobat bastant bé, la veritat. Tant bé, que he fet l'últim kilòmetre i mig amb el 53 (a la foto es veu la bici amb el plat gran posat jejeje). Ja de baixada cap a Gelida, parada obligatòria a la font de La Saborida. Aigua fresca i bona, i tira milles de nou en direcció Sant Sadurní d'Anoia per fer la pujada al Portell. Aquest segón portet de 3,5 quilòmetres tot a plat. Ja coronant el Portell el cel amenaçava torment estival, així que cap a casa. En definitiva, bon entreno de 85 km a un promig de 31,5 km/h. Si segueixo a aquest ritme serà el mes d'aquest any que faré més quantitat de quilòmetres. A veure si és veritat!!!

Ahir platja i avui muntanya. Tot l'entrenament que no havia fet aquesta setmana ho he fet en tres dies. S'ha d'anar canviant, i per tant, avui tocava entrenament dràsticament diferent al d'ahir. El d'ahir va ser rodar plà i cap a la costa, el d'avui, trencacames i cap a l'interior. Sortida de 3 hores i quart amb continus puja-baixa i amb un port cap al mig del recorregut. La foto correspon al port, a veure si encerteu de quina pujada es tracta. Una pista: hem passat algun cop en carrera.

I els ciclistes, per on passem????

Jo no se en què pensava el que va idear aquesta senyalització que últimament tant prolifera a les carreteres, però sí que sé en què no pensava. No pensava en els ciclistes. Aquest tipus de balisament obliga a que el ciclista s'hagi de desplaçar cap a la seva esquerra i que envaeixi una bona part del carril dret de la circulació amb el consegüent perill de ser envestit pel darrera. El perill es multiplica quan es tracta d'una via ràpida, com és aquest cas, on els vehicles van a altes velocitats. Si a més, afegim que sobre la línia blanca han posat aquest sistema que fa trontollar tota la bici, ja no diguem. En fi, que seguretat i bona senyalització a les carreteres sí, però s'ha de tenir en compte a tots els usuaris, i no només als vehicles a motor.

Inesperat canvi en l'horari laboral que m'ha permés gaudir aquest matí d'una sortideta de qualitat amb la grupeta.

Havia d'aprofitar l'ocasió així que, finalment, 105 km bastant plans però que a estones s'animava la cosa.

En el video l'Isra tirant de la grupeta que, tot i treure la llengua, no anava precisament a tope jejeje.

Ah, per cert, perdó per enregistrar-lo tort, debia ser la sang que ja no m'arribava al cervell. He intentat girar-lo, però no he sapigut fer-ho.