Confirmat, cada any hi ha més nivell en aquest Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. Si en els orígens de la prova, fa 5 o 6 anys, el nivell era similar a una cursa de MA30, aquest any el llistó fregava més el de categoria èlit. I no sóc jo només qui ho diu, sinó molts més corredors que hem vist madurar aquesta prova amb el temps. Sota una climatologia que amenaçava pluja vam sortir els 135 participants de la cursa. El primer en atacar, al km 1, un servidor amb en Raul Martínez. De seguida se'ns unia en Koldo Gutiérrez i possàvem un ritme infernal, gaire be fregant els 48-50 km/h. La nostra aventura va durar apenes 8-10 quilòmetres. A partir d'aquest moment diversos atacs i intents d'escapada. Una d'elles protagonitzada per l'Aleix Miró. En l'exigent repetxó de Perelada en Cherino ataca amb força. A la seva roda, de nou, en Koldo i jo enganxat a ell. A punt de coronar la pujada veig que en Koldo s'obre i el paso. El grup trencat respira adalt mentre es reagrupa el pilot. En aquest moment, just en aquesta baixada, veig que en Koldo ens passa tímidament pel voral de la dreta de la carretera. Tothom se'l queda mirant i, com el que no vol la cosa, marxa. Quina manera més tonta d'escapar-se. Tonta però efectiva. En Koldo se n'aprofita del "parón" que fa el grup en la revirada carretera que enllaça Llançà i el Port de la Selva. Ritme de patxanga que només es va trencar en algun moment puntual amb atacs d'en Negrete, Carlos Polo, i un servidor entre d'altres. Això va comportar que en Koldo agafés ràpidament una renda de 2'30''. Renda, que a la postre, ja seria insalvable. Just a peu port arrenco i, aquesta vegada sí, logro marxar en solitari. Vaig caçant corredors que anàven pel davant i els vaig deixant de roda. Pujo be, sobre el 25 km/h. A falta d'uns 4km per coronar veig que el meu company Raul Martínez ve darrera i l'espero. Entre tots dos fem feina. Bona part de la pujada a 27 km/h, però no és suficient, el pilot encapçalat per Cherino, Negrete i Polo va més ràpid. En agafen a uns 2km per coronar. A partir d'aqui descens suïcida comandat pel David Alcaraz. El meu "cuenta" va arribar als 80 km/h. Es treca el grup i, al final del descens, quedem 15 unitats. Llàstima, ens adormim i les "víctimes" del descens tornen a entrar. Fins a meta 25 km de plà amb vent molest. Al repetxò de Palau Saverdera arrenca en Raul Martínez amb una força espectacular i marxa amb 3 corredors més. Al pilot atacs, atacs i més atacs, però el peix ja està tot venut. Entrem a l´últim km. Tram adoquinat on la bici semblava un cavall salvatge. Entro al darrer revolt ben col·locat però amb els adoquins alguns corredors vam patinar una mica i, afortunadament, la montonera es va evitar miraculosament. La montonera sí, però la possibilitat de lluitar per un bona posició al sprint, també. Finalment Campionat guanyat pel Koldo i secundat per un Raul Martínez increible que li va faltar poc per agafar al basc. Per la meva part em vaig haver de conformar amb un 21è lloc absolut i entre el 6-7, calculo, de la categoria. L'any vinent hi haurà més sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada