Crònica Cursa de Mont-roig

Aquest cap de setmana tenia dos llocs per triar per competir. D'una banda es celebrava una prova a Olot i, d'una altra a Mont-roig del Camp. Per proximitat, per previsions metereològiques i per horaris de la cursa he triat la segona. En sortir de casa xispejava una mica. Ja a Mont-roig, el cel estava tapat però no pluvia. Molta gent a la sortida, tants com 110 corredors. Entre ells molta gent de qualitat com ja es habitual en les proves socials de principi de temporada. Vull felicitar a la familia Florencio i a l'organització de la cursa que, tret del "contratemps" de l'ambulànica, han estat impecables. Impecables en l'execució de la prova, en el montatge i en el disseny del circuit. Calia donar quatre voltes a un circuit de 19 km en que s'havia de superar un "mini port" en quatre ocasions. Mini port d'uns 2 km aproximadament, amb descansos, però amb alguna rampa realment exigent. Desprès del retard de 45 minuts per culpa de l'ambulància, s'ha donat la sortida cap les 11:45. Amb el terre ja sec, obrint-se clarianes i girant-se vent, s'ha començat a ritme infernal amb continus intents d'escapada des del minut zero. Sense tenir bones sensacions he intentat en diverses ocasions agafar l'escapada bona. I així ha estat. Cap el km 30 de carrera, en sortir de Montbrió, veig com un dels germans De Miguel ataca en un fals pla on entrava el vent de cara molt fort. Sense pensar-ho gaire surto per ell, l'agafo i rodem una bona estona els dos junts. Pocs quilòmetres després s'afegeixen 5 corredors més. Un rus del Lokomotive, en Jordi Cervantes i tres èlits més que no conec però que anàven força ràpid. Escapada bona feta. És la segona volta i arribem al mini port. En Cervantes i el rus tensen de valent pel Premi de Muntanya i pateixo, pateixo molt, però aguanto. Descens cap a Mont-roig, meta volant, i entrem a la volta 3. Ja portem 1:30 sobre el grup. En aquest moment, en una banda sonora, perdo el bidó d'aigua. Sec pel que queda de cursa. Continuem tots a relleus i ben avinguts. Entrem de nou a la zona de pujada i, com que no hi havia PM, es fa a tren. Ho passo be. De nou baixada a 70 km/h i nova MV en meta. Última volta. El vent bufa molt fort. A vegades de costat, a vegades de cara. Rodem ràpid, però ja tothom pensant en la darrera ascensió al mini port. Començem a no passar i a tontejar. Dels escapats jo era el més feble. No volia pujar amb ells perquè sabia que m'ho farien passar molt malament. A falta d'un parell de km per començar el port, en un fals plà on entrava el vent en contra, veig que es paren i passo davant amb la intenció de donar ritme a l'escapada. No venen darrere meu i em deixen anar uns metres, així que penso "tira tu sol cap al davant i si comences a pujar amb uns segons, millor que millor". Dit i fet. Accelero i entro en la primera rampa, la més dura, tot sol. Just en el moment de passar-la em superen en Cervantes i el rus del lokomotive. Agafo roda i a patir. La resta de pujada, una vegada superat el tram més exigent, a fer la goma. A cada atac em quedava i tornava a entrar. Esprinten els dos pel PM i em marxen uns 100 m. Descens i a mort. Els agafo. Miro enrera i ni rastre de ningú. Feina feta. Ja és tot baixada fins meta. Intento disputar l'esprint amb ells, però em superen amb una facilitat pasmosa. Finalment 3r de la general i 1r MA30. Molt satisfet perquè les sensacions no eren bones. De la pluja, ni rastre...

1.- Al camió-pòdium amb el pare del corredor professional Xavi FLORENCIO.

2.- Pòdium de tots els guanyadors de cada categoria.

3.- Foto del blog de Miquel Cherino. Arribada final a meta.

Dopping o tràfic de drogues, què és més greu???

"La Policía española detuvo a futbolistas y representantes sospechados de traficar cocaína"

La policía española detuvo a 11 personas, varias de ellas futbolistas y representantes de jugadores, relacionadas con un contenedor de 600 kg de cocaína aprehendida en España y procedente de Argentina, indicó en un comunicado.La droga "salió desde Argentina a mediados de mes oculta en un cargamento de maquinaria de molinos de viento", explicó la policía en un comunicado.Los detenidos "se servían de sus profesiones liberales para, presuntamente, encubrir transportes de cocaína desde Suramérica a España", añadió.El líder del grupo es un ciudadano serbio con nacionalidad francesa "dedicado a la contratación de futbolistas" que "realizaba continuos viajes a Sudamérica" en los que supuestamente coordinaba el transporte de droga a España, según la policía.De los 11 detenidos, siete lo fueron en Madrid, tres en Valencia y uno en Alicante (este). Entre ellos figuran dos futbolistas y otro representante.Según el diario El País, el líder del grupo es el francoserbio Zoran Matijevic, y los futbolistas Pedrag Stankovic (ex jugador del español Hércules y del Estrella Roja de Belgrado) y el español Carlos de la Vega (defensa del Rayo Vallecano).

Aquesta és la noticia que va saltar ahir als mitjans de comunicació. Simplement penós. Però no només penós pel fet en sí, que ja es bastant greu, sinó també pel tractament mediàtic de la noticia. Aquests fets van molt més enllà de temes de dopatge. Es tracta una veritable xarxa de narcotraficans. La meva pregunta és: què hagués passat si els implicats en lloc de futbolistes haguèsin estat ciclistes??? Perquè clar, ho sap tothom, els ciclistes són uns drogadictes. A part de les conseqüències legals (perquè això és un delicte contra la salut pública en tota regla, no ens equivoquem) tindrà alguna repercusió per l'equip? Ho dic perquè per menys, molt menys, han exclós d'una competició oficial a un equip ciclista sencer. No ha fet falta trobar 600 kg de cocaïna per eliminar un equip sencer de la prova reina d'aquest esport. Faran fora de la lliga al Rayo???? Deixaran sense jugar la resta de futbolistes de l'equip???? Noooo, clar que no. La resta de jugadors no tenen res a veure amb els fets. I quan un ciclista dona positiu? la resta de l'equip té responsabilitat??? Perquè a més estem parlant de coses diferents i amb gravetats diferents. El dopping no te res a veure amb les drogues. El tràfic de drogues queda recollollit als articles 368 i següents del Codi Penal i el dopatge (delicte des de la darrera revisió del Codi Penal) en el 361 bis. Que les substàncies dopants causen un greu perill per la salut, tothom ho te clar, però no són drogues, són medicaments o tractaments mèdics que potencien el rendiment. Però no es pot tractar un esportista (ull, a qualsevol esportista) de drogadicte per això. En fi, que amb aquestes línies i des d'aquest modest blog, demano que el tractament d'aquests "afairs" sigui igual per tots els esportistes independentment de la modalitat practicada.

NO AL DOPPING

NO ALS TRAMPOSOS

NO A LA CRIMINALITZACIÓ DELS CICLISTES

SI A LA SALUT

SI A L'ESPORT NET

SI A LA IGUALTAT EN LA LLUITA CONTRA EL DOPATGE.

De nou un dia excepcional per anar en bici. I molt ben aprofitat. Han sortit 120 km que s'afegeixen al compte anual. Ja porto 2200 km. I també molt ben acompanyat. En aquesta ocasió, a part dels ja habituals Albert i Marc, em disfrutat de la companyia del Blai (que va fer un excel·lent Premi Inaguració), del Raul Martínez (company d'equip i amic) i de la Cris (que cada any va més be). El recorregut d'avui bastant més pla que el de dimarts, però amb un port molt més llarg i dur. Ha tocat pujar Montserrat. Al Raul li feia gràcia i al final li hem fet cas. Ja que venia de lluny no li podiem dir que no. Al principi bastant tranquilets, però mica en mica el Blai ha anat animant la cosa fins que a la part de final, la més dura tot sigui dit, tot anàvem bufant. I jo en especial. Al final he patit i tot per aguantar roda. Aquesta setmana no em puc queixar gaire. he sortit 3 dies i he acumulat 330 km. Demà no crec que pugui sortir i si ho faig, serà a la tarda i pocs quilòmetres. De cara al cap de setmana ja decidiré on vaig a competir.

Finalment ahir no vaig pujar a Roses a competir. Estava massa cansat. La veritat és que em feia pal agafar el cotxe i fotre'm una quilometrada brutal i un "madrugon del 12". Així que a entrenar i ja està. I molt ben aprofitat el dia, tot sigui dit. Van sortir 139 km en 4:25 hores, això vol dir un promig de 31,5 km/h. En companyia de l'Albert, el Marc i el Santi Montanya van fer el recorregut a bon ritme. Només amb un port, però un traçat bastant marcat pels repetxons, el vent i el fals plà. El port que vam fer molts el recordareu ja que el vam pujar en el darrer Campionat de Catalunya. És el que hi ha Sant Jaume del Domenys. Te diversos noms, l'Atalaia, les Ventoses, etc...Avui estava rebentat, he dormit deu hores. Com que estafa fet caldo avui només he fet un parell d'horetes, uns 60km i a ritme tranquil. Demà tocarà més...

1.- En Marc i l'Albert a dalt del port

2.- En Santi Montanya a la recta final.

3.- Excel·lent aigua la de la "Font de la Ponderosa" de Pontons.

Campanya del Servei Català de Trànsit

El SCT endega una campanya preventiva perquè es respecti la distància lateral de seguretat mínima en avançaments a ciclistes

Aquest diumenge, 22 de febrer, a les 11.00 h, a L'Hospitalet de Llobregat

El Servei Català de Trànsit (SCT), en col·laboració amb la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) i la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta (CCUB), inicia una campanya per recordar als conductors que, en avançaments en carretera a ciclistes, cal respectar una distància lateral de seguretat obligatòria d’1 metre i mig. A partir d’aquesta setmana, es distribuiran dorsals i adhesius reflectors, sobretot a través d’entitats i clubs de ciclistes, per fomentar la conscienciació ciutadana.

El Director del SCT, Josep Pérez Moya, la Presidenta de la FCC, Carme Mas, i el Portaveu de la CCUB, Albert Garcia, donaran el tret de sortida a aquesta acció conjunta el pròxim diumenge, 22 de febrer, en el marc de la cursa ciclista 67è Premi Inauguració de Catalunya—Memorial Joaquim Sabaté Dausa, que se celebrarà a L’Hospitalet de Llobregat.

TEMA: CAMPANYA DISTRIBUCIÓ DORSALS I ADHESIUS REFLECTORS
DIA: DIUMENGE 22 DE FEBRER DE 2009
HORA: 11.00 h, ATENCIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
LLOC: AVINGUDA ÁLVAREZ DE CASTRO (PROP DE LA ROTONDA DE JOSEP TARRADELLAS), A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

Acte
El director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya; la presidenta de la FCC, Carme Mas, i el Portaveu de la CCUB, Albert Garcia, donaran el tret de sortida a una campanya preventiva per fomentar que es respecti la distància lateral de seguretat mínima d'1,5 metres en avançaments a ciclistes en carretera.
Dia
Diumenge, 22 de febrer de 2009
Hora
11:00
Adreça
Av. Álvarez de Castro (prop de la rotonda de Josep Tarradellas)
Municipi
L' Hospitalet de Llobregat

Objectiu setmanal assolit. Avui ha estat el darrer dia de bici de la setmana. Finalment he pogut sortir quatre dels set dies. Amb els 70 km d'aquesta tarda he aconseguit aplegar un total de 321 km setmanals que no estan gens malament. Actualment acumulo aquest any 1785 km. Lluny dels que realment hauria de portar, però en fi, es fa el que es pot. Respecte avui ens hem pogut ajuntar un tripet per sortir a rodar. Èrem l'Albert (habitual de cada entrenament jejeje), en Marc i jo. De nou Eolo ha fet acte de presència i bufava de valent. Ja ho trobàvem a faltar darrerament!!!! Això no ha impedit que fessim un port. Bueno, com diu l'Albert, un i mig. Això sí, no al ritme d'ahir. Sobre el dolor d'ahir, ni rastre. Suposo que les fibres musculars trencades han soldat ràpid. La setmana pròxima toca festa i m'estic plantejant pujar a Roses a disputar alguna de les proves que hi ha entre setmana, concretament dimarts i dijous. Ja veurem...

78 km més que han caigut aquesta tarda en companyia de l'Albert que s'ha apuntat a la sortida. Quan surto amb l'Albert toca pujar, i como no podia ser d'una altra manera, així ha estat. Han caigut dos ports i mig. Dic mig perquè el tercer no arriba als 3 km i, segons hem arribat avui a la conclusió, si no arriba als tres no és port, és un repetxó llarg jejeje. Així que dos i mig. El primer a la matxeta. En el segón l'Albert m'ha pujat "a muerte". El cuenta oscilava tota el port entre els 23-25 km/h. A estones concretes més i tot. Ja em va be sortir amb ell. D'una banda m'obliga a fer pujades i, d'una altra, m'obliga a fer sèries. Dues coses que si surto jo sol no acostumo a fer. Així que em va molt be sortir amb la seva companyia. Les sensacions avui haguesin estat molt bones si fos perquè noto dolor a la part superior dels dos quàdriceps. És el típic dolor d'haver trencat fibres musculars. No sé si és per algun esforç que he fet o per un mal gest d'ahir. De totes maneres no em preocupa gens ni mica. Res que no marxi amb una mica de descans. Demà tornaré a sortir i posaré fi a aquesta setmana.

Per la zona del Baix ja es poden veure els primers arbres florits. És senyal de que ja s'ha acabat el fred??? Mmmmm...!!!! No ho se segur, però el que si que tinc clar és que aquesta tarda feia fins i tot caloreta. De fet em sobrava tot. Pujant l'Ordal m'he hagut d'aturar i treure'm els guants, el gorro, la braga...pufff quina calor. Això si, desprès baixant els he hagut de recuperar perquè l'aire encara es fresc, i molt més quant vas tant suat. 72 km és el que ha donat de si la tarda d'avui. Molt més del que jo m'esperava fer. De cames anava una mica pesat, suposo que degut a la jornada de descans d'ahir, però en general bones sensacions. De fet quan entreno de tardes sempre em noto com més cansat i lent. La veritat és que em costa molt més sortir en aquesta franja horària que de matins. A més, en aquesta zona, sempre es gira una mica d'aire i fa que l'entrenament es faci més pesat. Demà més. De moment avui 2:20 hores de bici al sac. Deures fets.

Foto del cim de l'Ordal a 487 metres d'alçada. Des de la població de Sant Vicenç dels Horts la carretera ja va picant amunt. Si contem des d'aquest punt, són en total entre 13 i 14 km de pujada, però de fet el port en sí són uns 5 km. La part més dura és la famosa recta de "El Lledoner" que es manté durant uns 600-700m al 11% de desnivell. Fa uns anys aquesta carretera es va remodelar i va perdre part del seu encant perquè es va construir una "variant" i la part final amb les "paelles" que hi havia va quedar fora del traçat actual.

Avui tocava aprofitar el matí, així que a les 10 l'Albert i jo ja estàvem rodant a la carretera. La idea inicial era fer sobre les 3 - 3:30 hores, es a dir uns 100 km. Quan ja portàvem uns 20 km ens hem creuat amb la grupeta de pro's del Baix, així que canvi de plans en el recorregut oficial i a entrenar amb ells. De veritat que és un luxe poder compartir km amb l'Alberto Losada i amb l'Isra Núñez. A part de ser excepcionals esportistes són millors persones. Una mica més endavant se'ns ha afegit un altre corredor de gran qualitat, el Santi Armero. Així que casi sense voler-ho l'entrenament que haviem de fer només l'Albert i jo s'ha convertit en una veritable grupeta de luxe. Finalment han sortit un centenar de quilòmetres a bon ritme i millor companyia. Sort que, tot i estar cansat de la pallissa d'ahir, tampoc estava malament del tot jejeje.

Aquí penjo algunes fotos de la cursa de Bescanó d'ahir diumenge i algunes de la grupeta d'aquest matí.

1.- Abans de sortir amb la penya MA30. Amb en Xavi Novell, l'Albert Banyeres, en Josep Franco i la Cris. Crec que jo era dels pocs "valents" que vam sortir de curt jejeje.


2.- Aquí amb en Raul Martínez, nou fitxatge del BICIS ESTEVE. Va fer una bona cursa, i molt valent, per cert.




3.- Amb els pro's del Baix pujant de "tranquis"

4.- Aturada tècnica a agafar aigua de la font. No feia gaire fred avui.

Crònica cursa de Bescanó

Matí fred a Bescanó, però com cada diumenge allà estàvem els 200 sonats de torn. També avui hi ha hagut gent que s'ha quedat sense poder participar degut a que s'ha tancat la inscripció al arribar als 200 ciclistes. Jo com de custum desafiant al fred i de curt. Si, es cert que es passa fred, però és només durant els primers quilòmetres. I tal i com s'ha sortit avui, aquesta sensació ha durat poc, molt poc. Ja de sortida bones sensacions i a per totes. He intentat buscar escapades ja des de bon començament. Diversos intents poc fructífers fins que abans del primer port ens hem ajuntat quatre corredors, l'Antonio Olivares (BAS), en Magín González i en David Sánchez (Trujillo) i un servidor. Durant uns quants quilòmetres hem rodat plegats i ben avinguts, però ja pujant el primer port el pilot ens ha passat per sobre com una apissonadora. A partir d'aquest moment, a tornar a buscar l'escapada sense poder aconseguir-ho. Ens plantem a l'últim quilòmetre amb un grup de set corredors destacats. Aquest final no m'afavoria ja que era en pujada i bastant dura. He intentat pujar amb el capdavant del pilot però mica en mica la gent m'anava superant. Finalment victòria de nou pel Jaime Morales (PENACA). Pel que a mi respecta 25è lloc i quart màster30. Ja comencem de nou amb el quarts llocs!!!! El més important han estat les bones sensacions, ja que amb els 1400 km que porto aquest any tampoc podem demar gaires coses més.

De 60 en 60 i tiro perquè em toca

Tal i com diu el títol del post aquest és el ritme d'entrenament que porto aquesta setmana. De 60 en 60 kilòmetres diaris. Tot i tenir aquesta setmana de festa, la cosa no dona per més. I això que estic sortint bastant d'hora, però no hi ha més temps. M'estic dedicant a "altres menesteres" més profitosos. Aquest matí nova sortida amb l'Albert. Últimament quedem molt plegats perquè a nivell d'horaris ens avenim bastant be. Sort que avui la intensitat del vent ha baixat molt. De fet es començava a aixecar una mica quan ja arribava a casa. Menys mal perquè sortir amb les ventades que darrerament hi ha per aquí castiga de valent. Al final hem fet els 60 km de torn amb dos ports. De cara al cap de setmana la meva idea era participar a la cursa de La Canonja, però sembla ser que s'ha anulat. Què hi farem!!!! tocarà pujar a Bescanó. El recorregut és el mateix que l'any passat???? la veritat tampoc el recordo massa be. Crec que era aquella que va fer tant de fred i que acabava en pujada, no?. Bé, deixeu els vostres comentaris. A veure si refresco la memòria una mica que deu ser cosa de l'edat....

A la foto un tram del segón port que hem fet aquest matí. L'Albert m'ha tensat una mica, ja va bé.

Avui 65 km més, i com no pot ser d'una altra manera amb vent. Menuda ratxa que portem de dies de vent. Sembla que Eolo no es cansa de bufar, ni te intenció de fer-ho. Les sensacions en aquests dos últims dies han estat diferents. Ahir, molt bones. Avui, no tant. Ahir tenia molta força. Podia moure els "desarrollus" amb molta facilitat, fins i tot pujant. Vaig fer tot el port amb 53x17/19 i a més amb molta comodidat. Només van sortir 70 km, no va haver-hi temps per més. Aquest matí m'he trobat una mica més cansat, sobretot a nivell muscular. Suposo que és normal ja que la setmana passada només vaig sortir 2 dies i els parons s'acusen. Passa sovint que el primer dia vas molt be perquè estàs descansat i apretes, però durant els següents dies es passa factura. De cara al cap de setmana hi ha dues curses, dissabte i diumenge. En un principi he decidit disputar només una, la de dissabte a La Canonja. De totes maneres no tanco la porta a participar també diumenge a la prova de Bescanó.

PD de les 14:30. Acabo de veure que en la web de la Federáció Catalana no apareix la cursa de La Canonja que hi havia pel dia 14. Algú sap alguna cosa al respecte???

Punt final aquesta setmana

Divendres, fi de setmana i punt final a la bici fins la propera. Ha estat una setmana molt pobre ciclísticament parlant. Dilluns descans, tocava desprès de la remullada de diumenge a Calonge. Dimarts no vaig poder sortir. La tarda de dimecres només va donar de sí per fer 60 km. Dijous, res de nou. Aquesta tarda 60 km més. Demà i diumenge, "cero patatero", toca currar. Així que el resultat setmanal és de 120 km (4 hores). Poc, molt poc. I a sobre avui quasi em mullo. Pufff ha anat d'un pel. He acabat amagat sota un porxo. Més aigua no, amb la de diumenge ja vaig tenir prou. Poc que surto i una mica més i arribo xop. Nomès faltaria això. Desprès de la gastrointeritis d'aquesta setmana, nomès faltava enganxar una altra grip. Noooo gràcies, que ja vaig passar una a principis de gener. I és que aquest any ho pillo tot. El meu consol és que la setmana que be toca festa, així que sortiré a l'hora dels "senyorits" i tots els dies (si no hi ha cap eventualitat que ensorri els meus plans). En fi, que molta sort a tots els que aneu a La Bisbal i que disfruteu d'aquesta carrera, que és molt guapa.

Climatologia fabulosa per anar en bici la que ha fet avui. Solet, bona temperatura, així dona gust sortir a entrenar. I molt més desprès de la remullada de diumenge. Encara tinc l'aigua ficada dintre els ossos. La llàstima és que només he pogut aprofitar un parell d'horetes d'aquest avanç de primavera. Un parell d'hores que només han donat de si per fer poc més de 60 km. A més tot sol, sense companyia. Per les tardes costa molt més trobar a algú per sortir a rodar. M'agraden molt més els matins per sortir. No fa tant de vent. No cal sortir amb el dinar encara a la gola. El cos està més descansat. Són només algunes raons per les quals prefereixo els matins per entrenar. A la tarda és com si em donés més mandra. Però aquesta setmana és el que toca, sortir de tardes. Demà més quilòmetres, 60 més. No crec que la llum diurna em doni per més...

Resultat enganyós

Primer cursa que disputo aquest any i amb bon resultat: cinquè absolut i segón màster 30. Això que sembla tot un èxit, no ho és tant. Com passa a vegades én el fútbol, el resultat no fa justicia a la realitat. Un malentés ha fet que alguns dels corredors que anàven escapats al cap de cursa s'equivoquèsin en una cruïlla i quedessin relegats a les darreres possicions. Entre ells grans favorits com en Morales, Roger Stephane, Jony Rubio, etc...Una veritable mala sort. Pel que respecta a la cursa, molta aigua. Ja de sortida pluja, que s'ha mantingut intermitentment bona part de la carrera. En moments força intensa. Tant, que no permetia veure absolutament res. Molts atacs des de l'inici de la prova. El meu plantejament de sortida: conservador. Una mica a veure-les venir i a explorar sensacions. Sobre el quilòmetre 35 es fa l'escapada bona. Es destaca un grup d'unes 15 unitats on entren gent de qualitat com Jaume Morales, Roger Stephane, Jony Rubio, David Sánchez, Jose Benitez, Juan Carlos Medina, Antonio Miguel, etc. Aquesta escapada s'ha mantingut fins quasi al final, moment en el que hi ha hagut l'equivocació. D'aquesta manera s'han plantat en meta Andrés Ariel i Antonio Miguel que s'han disputat el trionf a l'esprint amb victòria pel corredor del BICIS ESTEVE. Per la meva part a rodar i a agafar ritme de competició. He passat un moment molt dolent entre els quilòmetres 75 al 85. Desprès del moment més intens de pluja he agafat molt de fred. No podia parar de tremolar i no tenia tacte a les mans. A penes podia frenar i canviar de pinyons. Crec que el meu cos no ha reaccionat be al contacte amb el vent, perquè de fred no en feia gaire. A la darrera part de la cursa he entrat en calor i he notat que tenia gas. Així que he decidit provar de marxar i no esperar al sprint massiu, ja que el grup era massa gran. Desprès d'uns quants intents, a falta d'uns 2 quilòmetres he pogut marxar i agafar a tres corredors francesos que anàven destacats uns metres. A la meta ens em plantat tots quatre i he fet segón del grup. Al passar la línia de meta encara desconeixia l'incident de l'equivocació i pensava que havia entrat sobre el lloc 12-13. Finalment, insisteixo, resultat enganyós, 5è absolut i 2n màster 30.

1.-Pódium MA30